Destacades

La pàgina web de Càritas Mallorca és una finestra oberta  perquè qualsevol persona interessada en conèixer aquesta entitat social de l’Església Catòlica pugui guaitar, observar i valorar tot el que és i fa aquesta institució arrelada a la nostra terra i servidora del col·lectiu més vulnerable i necessitat d’ajuda i justí­cia.

Us convidam a entrar dins aquesta vida de Càritas Mallorca que expressa el viure intens d’infinitat de persones ateses, voluntaris, professionals i agents diversos que formam la gran famí­lia de Càritas Mallorca.

Entrau i gràcies!

Un pas enrere en la protecció dels migrants i refugiats que no legitima les devolucions sumàries

La sentència del TEDH decep a les entitats socials que defensen les garanties en els procediments de control de frontera

La Gran Sala del TEDH ha desestimat la demanda de N.D. i N.T. (recursos 8675/15 i 8697/15) contra el Regne d’Espanya. Des de la Xarxa Migrants amb Drets (integrada per la Comissió Episcopal de Migracions, Càritas, CONFER i Justícia i Pau) s’assenyala que la fallada és dolorosa per a les persones migrants i refugiades, així com per a les entitats de la societat civil que defensen les garanties dels drets humans en els procediments de control de fronteres. No obstant això, seria un error pensar que aquesta decisió legitima el procediment del “rebuig en frontera”, és a dir, de les devolucions sumàries o “en calenta”.

La sentència conté elements doctrinals molt importants. En primer lloc, deslegitima el concepte operatiu de frontera que maneja el Ministeri de l’Interior. La sentència reconeix que els demandants havien entrat en territori espanyol i que estaven sota la jurisdicció espanyola, per la qual cosa se’ls havia d’aplicar l’ordenament jurídic del nostre país i el de la Unió Europea, també pel que fa als seus drets humans. Així, i amb caràcter general, les autoritats espanyoles no poden pretendre que els qui han saltat la tanca sense passar la línia de contenció de les forces i cossos de seguretat de l’Estat no hagin entrat a Espanya. I no pot haver-hi una norma que reguli el rebuig en frontera sobre aquesta pressuposició.

En segon lloc, el TEDH reconeix que tot procediment d’expulsió, devolució, inadmissió d’entrada o rebuig en frontera ha de respectar unes garanties mínimes: identificar a la persona, conèixer les seves circumstàncies personals, i donar-li la possibilitat de sol·licitar protecció i de recórrer la decisió de treure’ls forçosament del territori, posant a la seva disposició serveis de defensa lletrada i d’interpretació. Quan es retorna, rebutja, expulsa… a diverses persones en grup (no exigeix un número mínim ni que tinguin característiques comunes), es produeix una expulsió col·lectiva, contrària a l’ordenament europeu de DD.HH. No pot haver-hi una norma que reguli un procediment en el qual es desconegui el tractament personalitzat dels casos.

És cert que el TEDH admet dues excepcions a les garanties de comptar amb un procediment personalitzat: quan un individu no coopera activament en les labors d’identificació i quan els qui han travessat la frontera il·legalment fora dels passos fronterers s’han prevalgut de l’efecte de la massa i de l’ús de la violència. Són casos en els quals després no podrien exigir l’aplicació de garanties perfectament vàlides amb caràcter general.

Finalment, assenyalem un aspecte molt preocupant de la fallada. El Tribunal desestima l’al·legació que s’hagi produït una expulsió col·lectiva puix que els demandants no proven la impossibilitat d’accedir a l’Oficina d’Asil i Refugi del lloc fronterer de Beni Enzar ni de sol·licitar asil en l’ambaixada d’Espanya o en algun dels consolats.

L’Església, des del seu acompanyament pròxim a les persones migrants i refugiades en els dos costats de la tanca, és testimoni que les persones subsaharianes mai han pogut passar els llocs de control fronterer marroquins per a arribar a l’Oficina d’Asil i Refugi en Beni Enzar: les forces de seguretat marroquines els mantenen lluny de la frontera usant la força. Cal recordar que ja en 2018 la Comissió Episcopal de Migracions demanava al Govern que s’acabessin les devolucions sumàries de migrants a les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc.

És més, denunciem que en l’últim any i mig han crescut les dificultats d’accés per a persones amb perfils que abans sí que podien arribar a la OAR: sirianes, palestines i iraquianes. L’accés sempre ha estat difícil per a les persones iemenites i egípcies: només tenen accés expedit les marroquines i, usant documentació aliena, les algerianes i tunisianes.

És preocupant que la Gran Sala sostingui aquesta possibilitat, així com la sol·licitud de visats o la petició d’asils en Consolats i Ambaixades, ja que demostra un desconeixement profund de la realitat que acompanyem tots els dies.

La Xarxa Migrants amb Drets seguirà compromesa en el treball directe amb les persones migrants i refugiades perquè les garanties legals en els procediments de frontera es compleixin i perquè aquestes vies legals assenyalades pel Tribunal d’Estrasburg siguin reals i efectives. Així mateix, confien que el Tribunal Constitucional de manera ferma i clara assenyali com a inconstitucional qualsevol pràctica que limiti aquestes garanties legals.

Càritas aplaudeix la crida del Relator sobre Pobresa Extrema al fet que «Espanya es miri de prop en el mirall»

En el seu Informe sobre la visita al nostre país, Philip Alston recull les anàlisis de Càritas i FOESSA sobre exclusió social.

Càritas Espanyola aplaudeix el contingut de l’Informe que el Relator Especial de l’ONU sobre l’Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, acaba de fer públic al final de la seva visita oficial de dues setmanes al nostre país.

Continua llegint

Presentació del III Pla Estratègic de Càritas Mallorca 2019-2023

250 persones han assistit al Santuari de Lluc a la presentació del document que marca l’acció social que desenvoluparà l’entitat en els pròxims 4 anys

Càritas Mallorca ha elaborat el III Pla Estratègic 2.019-2023, el full de ruta de l’actuació que desenvoluparà durant els pròxims anys i que dona continuïtat a la feina i el compromís de l’entitat de transformació social i de desenvolupament integral de les persones i dels pobles.

El Pla Estratègic s’ha presentat aquest dissabte 1 de febrer al Santuari de Lluc amb la presència de Mn. Bisbe Sebastià Taltavull; del president de Càritas Espanyola Manuel Bretón i de Francisco Lorenzo, director d’Acció Social de Càritas Espanyola, així com d’unes 250 persones vinculades a Càritas (persones treballadores, voluntàries, participants de projectes, preveres,…).

Continua llegint

Informe de Càritas Mallorca sobre la “Situació Social de les persones de Senegal que realitzen venda ambulant a Mallorca”

  • Segons l’estudi, la no regularització és el factor clau perquè el col·lectiu de senegalesos a Mallorca estigui en situació de vulnerabilitat.
  • Càritas Mallorca convida a veure els processos migratoris com una oportunitat de desenvolupament i de riquesa  per a una societat

Enrique Gómez, sociòleg i investigador, ha estat l’encarregat d’elaborar i presentar l’informe sobre “La Situació Social de les persones de Senegal que realitzen venda ambulant a Mallorca”, un estudi de 45 pàgines promogut i coordinat per Càritas Mallorca i que s’ha elaborat a partir de 139 enquestes de camp i completat amb entrevistes en profunditat. Les conclusions que s’extreuen de l’informe són vàries, tal i com ha apuntat Gómez a la presentació:

Continua llegint