Informe de Càritas Mallorca sobre la “Situació Social de les persones de Senegal que realitzen venda ambulant a Mallorca”

  • Segons l’estudi, la no regularització és el factor clau perquè el col·lectiu de senegalesos a Mallorca estigui en situació de vulnerabilitat.
  • Càritas Mallorca convida a veure els processos migratoris com una oportunitat de desenvolupament i de riquesa  per a una societat

Enrique Gómez, sociòleg i investigador, ha estat l’encarregat d’elaborar i presentar l’informe sobre “La Situació Social de les persones de Senegal que realitzen venda ambulant a Mallorca”, un estudi de 45 pàgines promogut i coordinat per Càritas Mallorca i que s’ha elaborat a partir de 139 enquestes de camp i completat amb entrevistes en profunditat. Les conclusions que s’extreuen de l’informe són vàries, tal i com ha apuntat Gómez a la presentació:

  • La primera és que les persones senegaleses que han decidit venir a Mallorca ho fan perquè les condicions de vida al seu país són molt desfavorables (desigualtat social, falta de recursos per a completar la formació, deficients condicions laborals…) . Amb aquestes poques expectatives de progressar decideixen, moltes vegades sense planificar, migrar cap a Europa.
  • La segona conclusió que es desprèn és que la situació que es troben a Europa, en aquest cas a Mallorca, és molt complicada. La falta de coneixement de l’idioma, l’escassa formació , la poca experiència professional però sobretot la no regularització de la seva situació significa una realitat de desprotecció i vulnerabilitat molt alta.

La impossibilitat de regularitzar la seva situació suposa a més una barrera  per poder desenvolupar-se,  ja que no poden ni accedir a treballs a compte de tercers ( per dificultats idiomàtiques, manca de formació …) ni tampoc per compte pròpia ( no tenen recursos per pagar impostos o quotes), la única sortida que tenen es la venda ambulant, una activitat a la que no volen dedicar-se

  • Un tercer punt que apareix a l’informe com a conclusió és que és un col·lectiu que s’enfronta a situacions de conflicte amb altres col·lectius moltes vegades derivats per la pràctica de la venda ambulant , episodis com la persecució policial, la falta de respecte o la discriminació.
  • Aquesta discriminació i la falta de coneixement de l’idioma, també els hi suposa dificultats per a relacionar-se amb persones que no siguin de la seva nacionalitat, una realitat que, afegida a que moltes vegades tenen la família al Senegal , els fan emocionalment vulnerables.

A pesar de totes aquestes dificultats, Enrique Gómez, ha destacat a la seva intervenció que són persones positives i que tenen esperances de millorar la seva situació mitjançant un treball normalitzat. Una normalització que alguns volen que sigui definitivament a Mallorca i altres volen retornar al seu país després de generar recursos suficients per fer-ho.

A la presentació de l’informe sobre la realitat social de les persones senegaleses que es dediquen a la venda ambulant a Mallorca també s’ha escolat a Babacar Diakhate, col·laborador de Càritas Mallorca i que des de la seva experiència personal (es va dedicar a la venda ambulant durant un temps) ha explicat la situació d’aquest col·lectiu i la realitat a la que s’enfronten diàriament.

Des de Càritas Mallorca també ha intervingut Bàrbara Picornell, coordinadora  d’Acció Social de Base (Palma 1) de Càritas, qui ha recordat que l’entitat porta prop de 14 anys donant suport i acompanyant al col·lectiu de senegalesos,  amb diferents projectes,  una col·laboració que es va iniciar al 2006 a l’anomenada crisi de les pasteres i l’arribada d’un nombre important de Senegalesos a l’illa.

Des d’un primer moment Càritas va tenir clar que la seva posició era atendre i acompanyar a aquest col·lectiu degut a les dificultats d’accedir a drets bàsics . Precisament al 2007 es va realitzar per part de l’entitat un estudi sobre venedors ambulants  i es va constatar la dificultat d’accedir a la sanitat,  a un treball amb contracte i a prestacions socials per no tenir una situació regularitzada, afegint la dificultat de l’idioma i de tenir la família lluny en molts dels casos. A través d’aquest estudi es va constatar també  que la venda ambulant era una sortida per a poder cobrir necessitats bàsiques i també per ajudar a les famílies.

A partir d’aquest primer estudi ,Càritas ha planificat i ha anat afegint al llarg d’aquests anys , diversos projectes per a donar resposta a les demandes dels col·lectiu de migrants en general  i, en aquest cas, dels senegalesos en particular, una resposta que s’ha desenvolupat  , ha apuntat Barbara Picornell, a través d’una feina  entorn a quatre accions que són l’acollida, la protecció , la promoció i la integració d’aquestes persones nouvingudes.

Durant la primera passa d’acollida digna i d’escolta de les seves històries de vida per part de les treballadores socials,  s’inicia també  un treball  d’orientació i acompanyament per a la defensa dels seus drets. En aquest apartat s’han realitzat  tallers per a donar a conèixer la llei d’estrangeria i els drets i deures de les persones migrants, així com les normatives en matèria de venda ambulant

A la fase de promoció de la persona, Càritas també ha treballat en el desenvolupament integral d’aquestes persones cercant alternatives per a millorar la seva situació a través de classes de llengua i cultura, d’orientació laboral , acompanyament en l’àmbit de la salut i assessorament jurídic.  

En aquesta fase de la promoció també s’ha treballat amb les comunitats d’origen. Al 2007 Càritas Mallorca va engegar un projecte de codesenvolupament  amb Càritas Senegal  a traves d’un còmic on les històries de vida de les persones que havien arribat en pastera a Mallorca eren les protagonistes d’aquest  material de sensibilització per a donar informació abans de migrar. 

Càritas Mallorca també  ha impulsat  iniciatives productives al Nord del Senegal amb les persones més vulnerables gràcies a diferents convocatòries de cooperació del Govern Balear. També forma part d’una xarxa d’atenció i acompanyament als migrants del Sahel i Nord d’Àfrica per a donar resposta i acompanyar a les persones en el seu camí. 

A més a més i a nivell local, Càritas promou espais de debat i reflexió conjunta davant la realitat de la venda ambulant, també s’han cercat accions formatives perquè aquestes persones tinguin opcions d’integració  dins el món laboral. S’han fet  reunions amb la federació hotelera i cadenes hoteleres  de cara a oferir alternatives formatives durant el temps d’irregularitat i poder fer un procés de formació. Així mateix , des de fa uns quants anys es fa un treball de mediació amb la policia local de Palma per a cercar alternatives i reduir els conflictes durant la temporada turística. En aquest apartat  també s’ha treballat en xarxa amb administracions públiques, municipals i autonòmiques, de cara a cercar alternatives  a la venda ambulant.

La presencia d’un tècnic social senegalès a Càritas, Mahecor Mbenge, ha estat fonamental  per entendre i conèixer la realitat de la comunitat senegalesa i per a dur a terme accions d’intervenció , mediació, i sensibilització.

Destacar també un treball que s’ha iniciat recentment amb la Universitat  de les Illes Balears i la Universitat de Sant Louis al Senegal  amb el desplaçament de dos professors  d’aquest centre universitari a  Mallorca per a conèixer la realitat de la venda ambulant.

Càritas Mallorca és molt conscient que la venda ambulant és una activitat no regularitzada i que suposa molts conflictes per a les persones que la desenvolupen , amb els comerciants , amb la policia i amb altres turistes , per això la feina de Càritas ha estat encaminada durant tot aquest temps a informar dels drets que tenen, de les accions que estan penalitzades per llei però sobretot a donar eines a través de la formació, la capacitació, l’aprenentatge de la llengua, perquè tinguin un futur més enllà de la venda ambulant.

Des de Càritas Mallorca consideram que els processos migratoris són una oportunitat de desenvolupament i de riquesa  per a una societat , on l’intercanvi d’històries i cultures suposa un creixement del conjunt  de les persones que formen aquesta societat.