Càritas aplaudeix la crida del Relator sobre Pobresa Extrema al fet que «Espanya es miri de prop en el mirall»

En el seu Informe sobre la visita al nostre país, Philip Alston recull les anàlisis de Càritas i FOESSA sobre exclusió social.

Càritas Espanyola aplaudeix el contingut de l’Informe que el Relator Especial de l’ONU sobre l’Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, acaba de fer públic al final de la seva visita oficial de dues setmanes al nostre país.



Durant el seu periple, Càritas ha tingut l’oportunitat de ser amfitriona del Relator a Mèrida-Badajoz, Sevilla i Huelva, on es va reunir amb participants en els projectes d’aquestes Càritas Diocesanes per a les situacions de major vulnerabilitat, a més de mantenir una reunió de treball amb experts de la Fundació FOESSA per a conèixer de primera mà la metodologia utilitzada en les seves recerques sobre la realitat social dutes a terme a Espanya.

Alston es fa ressò en el seu Informe tant de les dades aportades pel VIII Informe FOESSA com de les precàries condicions de vida que afecten els participants dels projectes de Càritas amb els quals es va entrevistar, especialment les que afecten els temporers a la província de Huelva.

Mirar-se en el mirall

El Relator no ha ocultat el seu impacte davant el que ha pogut veure amb els seus propis ulls, una realitat de greu exclusió social en la qual desenvolupen cada dia la seva labor els voluntaris i treballadors de Càritas.

“Espanya hauria de mirar-se de prop en el mirall”, ha afirmat Alston. “He visitat llocs que sospito que molts espanyols no reconeixerien com a part del seu país, on la paraula que he escoltat amb major freqüència en les últimes dues setmanes és ‘abandonats’”, ha afegit. Aquests abandonats que esmenta el Relator no són uns altres que els “descartats” dels quals parla el papa Francesc.

Referències a les seves visites a Badajoz, Huelva i Sevilla

Càritas valora especialment les referències expresses que fa en el seu Informe a les persones acompanyades per les Càritas Diocesanes de Mèrida-Badajoz, Sevilla i Huelva, al costat del reconeixement directe al “coneixement profund de la realitat social” de la nostra Confederació.

De la seva visita a Badajoz de la mà de Càritas, l’Informe explica que “les persones amb les quals em vaig reunir en les zones rurals van destacar els beneficis de la vida rural, inclosa la proximitat a la naturalesa, però també van descriure l’aïllament, l’exclusió i la pobresa”.

Sobre la seva visita als assentaments de Huelva descriu les entrevistes realitzades en “un assentament de migrants en condicions que rivalitzen amb les pitjors que he vist en qualsevol part del món. Estan a quilòmetres de distància de l’aigua i viuen sense electricitat o sanejament adequat. Molts han viscut allí durant anys i poden pagar el lloguer, però van dir que ningú els acceptarà com a inquilins”. “Les condicions que vaig observar a Huelva són simplement inhumanes”, constata Alston.

En la seva resposta a un periodista sobre aquests assentaments que va visitar a Lepe, el relator va reconèixer que “sé que hi ha molts altres en aquesta situació, com és la dels romanesos, principalment, però no sols, que viuen en llocs com la Canyada Real, o la dels habitants dels Ocellets als afores de Sevilla. Càritas pot proporcionar una llista completa d’aquests llocs. Ells han fet un treball excel·lent i estan presents en totes les àrees més desfavorides”.

Habitatge, ingressos mínims i precarietat laboral


En el capítol referit a l’accés a l’habitatge a Espanya, el Relator cita textualment les dades de l’Informe FOESSA i del risc de sensellar, que afecta 2 milions de persones. Tal com defensa Càritas, Alston assenyala la necessitat que Espanya actuï agressivament per a augmentar substancialment la disponibilitat d’habitatges de baix cost.

Així mateix, recull la nostra proposta de dotar de contingut al dret a l’habitatge. “Malgrat el seu reconeixement constitucional, tota la informació disponible per a mi suggereix que actualment és una closca buida i en gran part sense sentit”. “Hi ha moltes maneres –subratlla— en què es poden prendre mesures administratives per a convertir aquest dret en un concepte significatiu en la configuració de la llei i la política d’habitatge.

En relació amb el sistema de garantia d’ingressos mínims, torna a citar a Càritas quan indica que “la majoria dels 1,8 milions de persones que vivien en la pobresa extrema a Espanya en 2018 no van utilitzar mecanismes de protecció social” El mateix succeeix  en relació amb “la proporció d’adults pobres que viuen en una llar desocupada i que van rebre beneficis va ser una de les més baixes de la UE en 2016, més de 15 punts per sota de la mitjana de la UE”.

El Relator comparteix també l’anàlisi de Càritas sobre el marcat laboral en assenyalar que encara que “les persones en situació de pobresa volen treballar, sovint no poden trobar treball decent a causa de l’alta taxa de desocupació i la precarietat dels treballs que existeixen”.

Com reiteradament ha assenyalat Càritas, el Relator recorda en el seu Informe que “la pobresa és en última instància una decisió política, i els Governs poden, si ho desitgen, optar per superar-la”.