La Universitat de Huelva i Càritas Diocesana presenten un informe sobre salut en els assentaments

La recerca constata la vulneració al dret humà a l’aigua com la més greu

L’informe “Anàlisi de la situació de salut dels immigrants als assentaments de Huelva”, realitzat conjuntament per la Universitat de Huelva i Càritas Diocesana de Huelva, ha estat presentat aquest matí en la Sala d’actes de la Facultat d’Infermeria de la citada Universitat, per experts del Grup de Recerca HIGIA, pertanyent al Departament d’Infermeria de  Huelva, i de Càritas.

Durant la presentació, Càritas ha posat de manifest que la realitat dels assentaments d’immigrants que existeix en aquesta província andalusa no es pot abordar exclusivament com un problema d’immigració, sinó com un fenomen vinculat al temporalisme i a la precarietat de les condicions que aquestes persones troben quan arriben buscant ocupació.

Aquesta precarietat es concreta en la falta total de recursos de primer acolliment, la manca d’allotjament alternatiu i la vulneració de drets humans bàsics, com ara l’accés a l’aigua i sanejament, a l’habitatge, la protecció social, un treball decent i participació social.

Tots aquests antecedents van portar l’any passat a Càritas Diocesana a sol·licitar l’informe a la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Huelva.

Aquest informe i altres accions d’acompanyament que Càritas duu a terme amb aquestes persones van motivar la presència a Huelva, al febrer passat, del Relator Especial de l’ONU sobre Extrema Pobresa i Drets Humans, Philip Alston, qui, en la seva visita als assentaments, va constatar que “les condicions que vaig observar a Huelva són simplement inhumanes”.

Aïllament, inseguretat i insalubritat

L’informe, dut a terme per un equip d’investigadors de la UHU, analitza variables sociodemogràfiques, familiars, sanitàries i condicions de vida d’aquestes persones, a més de les necessitats que elles mateixes han manifestat. Totes aquestes dades s’han obtingut a través de l’observació, enquestes i entrevistes, amb la finalitat d’aconseguir la màxima objectivitat possible.

L’estudi contempla dues unitats d’anàlisis; d’una banda, els assentaments i, per una altra, les persones que habiten en ells. D’aquesta forma, s’han observat un total de 23 assentaments, s’han enquestat a una mostra de 221 immigrants i s’han entrevistat en profunditat a 13 persones immigrants.

Entre les conclusions més rellevants de la recerca, es constata que, en matèria de salut i seguretat, l’entorn on resideixen, així com la seva situació, l’accessibilitat als serveis, les característiques urbanístiques i els dispositius d’higienització, fan dels assentaments llocs aïllats, insegurs i insalubres.

L’estudi revela també que l’alta probabilitat d’incendis és un dels elements principals d’aquesta inseguretat. D’altra banda, l’accés a aigua potable suposa el problema bàsic principal d’aquesta població ja que condiciona en gran manera el seu dia a dia. Les condicions paupèrrimes d’habitabilitat dels habitatges són un altre factor determinant de la salut d’aquesta població.

Al contrari de la percepció general, un altre dels aspectes destacats en l’estudi es refereix al fet que els immigrants dels assentaments realitzen un ús limitat dels serveis sanitaris, principalment en cas d’urgència. Les principals malalties declarades per ells guarden una estreta relació amb el context en el qual viuen, en concret els dolors osteo-articulars i traumatismes.

En l’àmbit social, l’informe constata que la majoria d’aquestes persones viuen del que guanyen amb el seu treball esporàdic i que només una quarta part aproximadament d’ells van utilitzar ajudes externes.

De les persones enquestades, entorn al 50% tenien la seva situació regularitzada. La impossibilitat d’accedir a aquesta regularització de documents condiciona el seu present, però, sobretot, el seu futur.

A partir dels resultats d’aquest estudi, Càritas planteja la necessitat de dur a terme una sèrie d’actuacions, com:

• L’aplicació de mesures de xoc, com són la neteja de les zones en les quals es troben els assentaments, la recollida d’escombraries, la instal·lació de contenidors o cubes i el proveïment d’aigua potable a aquells assentaments allunyats de fonts o punts d’aigua.

• La posada en marxa d’alternatives reals d’allotjament, adaptades a la realitat de les persones temporeres que acudeixen i treballen a la província.

• Que els municipis facilitin la possibilitat d’empadronament a les persones que viuen en els assentaments, tal com assenyala la legislació vigent.

• Que comenci una reflexió sobre el procediment de regularització administrativa de les persones immigrants, específicament en l’àmbit agrari.