Dia de la Família: Càritas constata la reculada dels nivells d’exclusió de moltes famílies pel coronavirus

La pandèmia està colpejant amb major duresa a les llars que abans de l’impacte
de la Covid-19 estaven en situació més vulnerable

En el Dia Internacional de les Famílies, Càritas crida l’atenció sobre l’impacte del coronavirus en les condicions de desprotecció de les famílies més vulnerables, que estan agreujant-se a causa del confinament i l’absència d’ingressos. Si abans de l’actual pandèmia el procés d’integració de moltes famílies i llars espanyoles en situació de pobresa i exclusió social es mostrava encara feble en la seva recuperació i inestable en la seva durada, ara la reculada està sent important.

Situació al límit després de dues crisis consecutives

Els equips diocesans i parroquials de Càritas en tota Espanya estan sent testimonis directes de com l’economia de moltes famílies està al límit i com són molts les llars que han vist com un o els dos progenitors s’han quedat sense ocupació, amb les conseqüències materials i psicològiques que això comporta. I encara que l’Estat, garant dels seus drets fonamentals, està invertint importants recursos de suport, aquests no arriben a cobrir la protecció que requereixen les famílies en situació de major fragilitat.

La xarxa de seguretat amb la qual compten les famílies espanyoles, que no havien pogut recuperar-se encara després dels efectes de la crisi econòmica del 2008, s’anat afeblit en l’última dècada, amb el que la situació de partida davant l’impacte del coronavirus era bastant precària per a moltes famílies. Aquesta situació de vulnerabilitat no ha fet més que agreujar-se després de la irrupció devastadora de la Covid-19.

Com s’indica en el VIII Informe FOESSA, la presència de menors en la llar incrementa el risc de caure en exclusió. Les dades recollides en el mateix assenyalen que el 21% de les llars amb menors a càrrec es troben en situació d’exclusió (el 16% en el cas de llars sense menors), una xifra que es dispara fins al 28% quan es tracta d’una llar monoparental i al 33% en el cas de famílies nombroses.

Aquest enquistament de les condicions d’exclusió social a causa de l’impacte successiu, en tot just 12 anys, de dues crisis devastadores tindran conseqüències determinants en la perpetuació de la transmissió intergeneracional de la pobresa. Allò que la família té o allò del que la família manca pot influir, i de fet influeix, com ha constatat la Fundació FOESSA, en la transmissió d’elements que facilitaran o dificultaran la millora de les condicions de vida de les noves generacions.

A més, de les dificultats econòmiques a les s’enfronten les famílies, Càritas alerta sobre la gravetat que suposa el desbordament psicosocial i emocional que estan vivint, i com es va abordar des de les Administracions públiques l’estratègia eficaç de resposta integral i urgent que necessiten aquestes llars.

No invertir en família significa embargar el benestar futur. Segons dades de l’any 2018 del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, Espanya va ser el país de tota la Unió Europea que menys percentatge de PIB va invertir en polítiques familiars. Les greus conseqüències d’això les estem evidenciant en aquests moments, quan les famílies necessiten unes garanties de protecció que estan absents.

Respostes de Càritas

En aquests moments d’incertesa per a moltes persones en situació de gran precarietat, Càritas està responent a aquests buits de les polítiques públiques i aportant suport, escolta i proximitat a totes elles, a través d’un ventall de recursos que van des de la resposta a drets fonamentals, com l’accés a un habitatge digne i als seus subministraments domèstics, a garanteix una alimentació sana i equilibrada dins d’un model d’ajuda dignificada o oferir vies formatives i d’orientació laboral per a accedir a una ocupació digna.

Al costat d’aquest suport, Càritas sosté altres accions d’acompanyament familiar summament importants en temps de confinament, com és el suport educatiu de fills en edat escolar, activitats d’oci alternatiu i pedagògic, programes de suport psicològic i contenció emocional o la creació de vincles grupals on s’integren i conviuen famílies de diferents procedències, cultures i cultes, que serveixin per a generar comunitats de mutu suport i cures.

Deute social amb les famílies


En paraules del papa Francesc, “els serveis que la societat presta als ciutadans no són una forma d’almoina, sinó un veritable deute social, respecte a la institució familiar, que és la base i que tant aporta al bé comú de tots”. En aquesta mateixa línia, el pontífex recorda que les polítiques socials destinades a secundar i a protegir a la família haurien de ser la justa devolució de la important i insubstituïble labor que desenvolupen les llars pel bé comú i per a la construcció de societats emocionalment sanes.

“La família –afirma Francisco— és la primera escola dels nens, és el grup de referència imprescindible per als joves, és el millor asil per als ancians. La família constitueix la gran «riquesa social», que altres institucions no poden substituir, que ha de ser ajudada i potenciada, per a no perdre mai el just sentit dels serveis que la societat presta als seus ciutadans” (homilia en Guayaquil, l’Equador 2015).

Crida a la Unió Europea

Amb motiu del Dia de les Famílies, Caritas Europa ha instat a la UE a donar prioritat a la creació de la denominada Garantia Infantil i que el dot de fons suficients. Es tracta d’una mesura orientada a reduir a la meitat la pobresa infantil i familiar per a 2030, per la qual cosa, a més d’incloure’s en una Estratègia Europa 2030 integral, social i sostenible, ha d’estar recolzada pel pressupost de la Unió 2021-2027 per a aconseguir la reducció de la pobresa infantil i la inclusió social.

Càritas Europa recorda que 23 milions de nens estan en risc de pobresa o exclusió social a la UE i tot apunta al fet que aquest número augmenti considerablement a mesura que l’impacte econòmic de la pandèmia de Covid-19 a Europa afecta a les famílies.