Dia d’Àfrica: El coronavirus està deixant fora de focus a altres greus emergències a Àfrica

Diverses catàstrofes naturals han provocat en els últims mesos milers de damnificats en RD Congo, Kenya i Moçambic

La celebració, aquest 25 de maig, del Dia d’Àfrica és una bona ocasió per a posar el focus sobre un continent que, davant l’impacte global del coronavirus, torna a quedar fora de l’agenda de l’actualitat, malgrat les greus emergències causades en els dos últims mesos per successives catàstrofes naturals a la regió dels Grans Lagos (República Democràtica del Congo), Kenya i Moçambic.

Emergències fora del focus

A l’habitual invisibilitat que pesa sobre els seriosos conflictes que continuen dessagnant diverses regions africanes o els reptes que diversos països continuen afrontant a causa d’epidèmies com l’ébola, el VIH, la malària o el xarampió, s’afegeix ara la falta de referències informatives, per exemple, sobre els efectes de tres emergències on Càritas Espanyola Càritas està donant suport a les crides d’emergència llançats per les Càritas locals per a prestar ajuda urgent als damnificats:

– Unes pluges torrencials van provocar a mitjan abril en el Kivu Sud (República Democràtica del Congo) greus danys i una emergència humanitària per a més de 16.000 damnificats a la ciutat de Uvira i els seus voltants.

– A la fi d’abril, un altre front de pluges torrencials provoca inundacions en 14 comtats de Kenya i el desplaçament de 30.000 persones que han perdut tots els seus béns i mitjans de vida.

– A Moçambic, molts dels damnificats que estaven recuperant-se després del devastador impacte del cicló Kenneth que va assolar la costa de l’Índic fa just un any, s’han vist de nou castigats per fortes pluges en l’àrea de Pemba, amb greus danys d’infraestructures i habitatges. A aquesta emergència climàtica s’afegeix, a principis de maig, la recrudescència la violència armada i atacs constants a la població civil per part de grups terroristes. Aquesta situació ha desencadenat un flux creixement de desplaçats cap a Pemba, capital de la província de Cap Delgado, on la Càritas local està reclamant ajuda urgent per a finançar els plans d’ajuda per a milers de damnificats.

A la gravetat d’aquestes crisis se sumen les dificultats de mobilització de l’ajuda cap a les zones sinistrades a causa de les estrictes mesures de mobilitat i aïllament adoptades per la gran majoria dels governs a causa del coronavirus.

Alè de les Càritas africanes a Càritas Espanyola

Aquesta pandèmia ha tingut, almenys en les seves primera etapes, un efecte paradoxal, ja que quan Europa en general i Espanya en particular començaven a sofrir els efectes devastadors de la Covid-19, Àfrica, per primera vegada, ens mirava atònita. Després de declarar-se l’estat d’alerta a Espanya, van ser moltes les Càritas africanes que van enviar a Càritas Espanyola missatges d’ànim, sense aconseguir entendre com aquí ens estava sobrepassant un virus que posava en escac el nostre sistema de salut, provocava un nombre de morts cada dia major i, una cosa molt impactant per a la cultura africana, sense poder assistir ni acompanyar amb afecte als malalts i acomiadar als morts. Encara que, a aquest, temps, ens observaven amb cert temor, en conjecturar com, si nosaltres no podíem contenir el virus, quins podrien ser els efectes en els seus territoris.

En data d’avui i encara que tota la xarxa Càritas està preocupada per l’evolució que pugui tenir l’impacte de la pandèmia a Àfrica, les conseqüències visibles no són, en aparença, tan dramàtiques com a Europa. Les dades d’aquesta mateixa setmana indiquen que hi ha 91.598 casos confirmats, 2.912 morts i 35.808 recuperats.

La major inquietud està en la possibilitat de l’esclat d’una crisi sanitària més endavant i, sobretot, el profund impacte socioeconòmic que les mesures de bloqueig tant a nivell local com mundial està provocant en l’economia dels països africans i l’efecte demolidor sobre els mitjans de vida la població, sobretot en els més vulnerables.

Càritas Espanyola ha reorientat alguns dels seus projectes a Àfrica per a adaptar-los a la resposta a les noves necessitats de prevenció sanitària causades pel coronavirus, com és el cas de Moçambic, el Marroc i Mauritània. Així mateix, s’han aprovat nous projectes centrats de manera específica en la prevenció i acompanyament als afectats a Djibouti, R. Sr. Congo, Burkina Faso, Mali i el Senegal.

En total, Càritas Espanyola ha destinat fins avui un total de 240.000 euros.

Efectes col·laterals del coronavirus a Àfrica

El greu impacte del coronavirus al nostre país i als països del nostre entorn està tenint importants efectes col·laterals en ocultar altres emergències i estratègies de cooperació fraterna ja en marxa o projectades, que queden en segon pla tant per a l’opinió pública com per a l’agenda política. Això suposa un seriós perill per a la protecció dels drets i la dignitat de les persones a les quals acompanya Càritas Espanyola de la mà de les Càritas locals dels països africans.

La missió de Càritas és la de combatre la pobresa i la desigualtat allí on impacta, per sobre de fronteres i territoris. Aquesta dimensió universal de la caritat és especialment necessària en aquest Dia d’Àfrica, en el qual urgeix portar al primer pla la realitat d’injustícia i desigualtat que assota moltes regions del continent i apel·lar a la responsabilitat solidària amb els seus pobles i comunitats per a continuar construint les bases del seu futur.

La comunitat internacional té la gran responsabilitat de mantenir la solidaritat i aprofitar la pandèmia com una gran oportunitat per a destriar prioritats, canviar les nostres societats i avançar cap a un model de desenvolupament global i sostenible.

Des de la seva presència permanent en el terreny, la xarxa Càritas treballa en l’anàlisi dels efectes d’aquesta pandèmia i en les greus conseqüències sanitàries i socioeconòmiques d’aquesta, junt en els reptes d’assegurar una resposta humanitària als afectats a través de cada Càritas local. I més enllà de la crisi provocada per aquesta pandèmia, continuarem apostant per assegurar la protecció dels drets dels més vulnerables.