Càritas Espanyola va acompanyar en 2019 a 2,4 milions de persones, mentre la Covid-19 dispara un 57% les ajudes

La Confederació va invertir 337 milions d’euros, dels quals el 71% són aportacions privades i el 29% fons públics.

Càritas Espanyola alerta sobre l’increment de les situacions de necessitat que ha provocat la crisi provocada pel coronavirus, que s’ha traduït en un augment del 57% en les persones ateses a través dels programes d’Acolliment i Assistència en tot el país. Al costat d’això, l’Informe 2020 de FOESSA alerta que la pandèmia ha anul·lat en només dos mesos l’efecte de la recuperació i hem tornat a les xifres del pitjor moment de l’última crisi.

En una roda de premsa celebrada avui a Madrid, Càritas ha donat compte de tres documents de notable abast: els resultats d’una enquesta a tota la Confederació realitzada pel seu Equip d’Estudis de Càritas per a prémer quin està sent l’impacte de la Covid-19 en les Càritas Diocesanes de tota Espanya, les dades recollides en la Memòria anual 2019 i l’Informe 2020 de la Fundació FOESSA, que s’edita dins de la col·lecció “Anàlisi i Perspectives” sota el títol “Distància Social i Dret a la Cura”.

La roda de premsa ha comptat amb les intervencions de monsenyor Jesús Fernández, bisbe electe d’Astorga i acompanyant de Càritas en la Conferència Episcopal; Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola; Natalia Peiro, secretària general; i Guillermo Fernández, tècnic de l’Equip d’Estudis.

Impacte del coronavirus en les Càritas Diocesanes

Segons l’avanç de dades aportat per Natalia Peiro sobre l’enquesta a les 70 Càritas Diocesanes de tot el país, es confirma que en els últims tres mesos el nombre de peticions d’ajuda que han rebut les Càritas s’ha incrementat un 77%. Si bé les demandes presencials van caure un 26%, l’increment de les sol·licituds per telèfon ha crescut un 60% i un 20% a través d’altres canals virtuals, com a xarxes socials, correu electrònic i web.

L’alça de les situacions de necessitat provocada per aquesta crisi ha traduït aquest augment de demandes d’ajuda en un important creixement del 57% en les persones ateses.

Al costat d’això, una altra dada que revela l’agilitat amb la qual la Confederació ha respost a aquesta situació és que ha multiplicat per 2,7 els fons econòmics destinats a cobrir necessitats bàsiques. Aquestes s’han centrat en àmbits clàssics atesos des de la Confederació, com a alimentació o habitatge, als quals s’han sumat, de forma menys intensa però considerable, la sol·licitud de connexió i dispositius electrònics per a poder seguir el ritme escolar, l’ajuda per a la realització de tràmits online i el suport afectiu davant situacions de solitud i incertesa.

Quant al perfil de les persones que han acudit a Càritas, es constata l’arribada de persones que mai abans s’havien acostat a Càritas. Durant aquesta crisi, una de cada tres persones (33%) és nova o feia més d’un any que no acudia sol·licitant ajuda. En xifres globals, el 26% dels qui han acudit a Càritas per aquesta crisi és la primera vegada que ho feien.

L’enquesta posa també el focus en la realitat de les persones sense llar, especialment exposades a l’impacte del coronavirus, sobretot per la vulnerabilitat en la situació de confinament decretada dins de l’estat d’alarma en mancar d’un domicili on recloure’s.

Mentre que en 2019 Càritas ha gestionat 5.000 places dirigides a persones sense llar i ha acompanyat a nombre total de persones sense llar estimada entre 35.000 i 38.000 persones, la declaració de l’estat d’alarma ha suposat un augment i intensificació de l’activitat de tota la Confederació en aquest àmbit, tant a través de l’adaptació de recursos existents com de la creació de nous centres i/o places.

En total, en els últims tres mesos s’han creat més de 1.300 noves places complementàries en tot el territori espanyol, que s’han concentrat en albergs, residències o centres d’acolliment, centres de dia, poliesportius, i seminaris.

El 71% de la titularitat d’aquestes noves places creades és pública (el 61% per cent d’elles en col·laboració amb les Administracions locals i un 10% en col·laboració amb les Administracions autonòmiques), mentre que el 28% restant ha estat de gestió pròpia.

MEMÒRIA 2019: 2,4 milions de persones acompanyades i 337 milions d’euros invertits

En la roda de premsa s’han ofert també les dades d’activitat confederal desenvolupats per Càritas en 2019.

La Memòria anual dóna compte de destí dels 337 milions d’euros invertits pel conjunt de les Càritas Diocesanes per a acompanyar a un total de 2.391.506 persones. D’aquestes, 1.403.269 participants i persones acompanyades a Espanya i altres 988.237 en projectes de cooperació internacional. Per programes, on es concentra el major nombre de participants són Acolliment i Assistència (72,7), seguits d’Ocupació i Economia Social (7%) i Família, Infància i Joventut (6,2%).

Quant al destí dels recursos invertits en 2019, les partides pressupostàries més destacades han estat Acolliment i Assistència (22,7% del total); Ocupació, Comerç Just i Economia social (17%); Majors (10,3%); Persones Sense Llar (10%); Família, Infància i Joventut (7,8%); i Cooperació Internacional (6,8%), entre altres.

Austeritat i independència

Un any més, destaca el compromís que Càritas manté amb l’austeritat en la gestió, ja que només 6,7 cèntims de cada euro es destinen a despeses d’Administració.

Una altra dada excel·lent, que segueix la tendència habitual d’exercicis anteriors, és el percentatge de suport privat les accions de Càritas, que representa el 71% (239 milions d’euros) del total de recursos invertits. Similar tendència es confirma en el finançament públic, que suposen el 29% (gairebé 98 milions d’euros) del total.

És a dir, de cada 100 euros invertits, 71 procedeixen d’aportacions privades i 29 de fons públics.

En abordar l’apartat dels recursos humans que fan possible tota l’activitat e Càritas, que se secunda, segons es recull en la Memòria anual, en 80.995 voluntaris i 5.571 persones contractades, Natalia Peiro va assenyalar que “al costat de l’aportació econòmica no és menys important la missió dels voluntaris que han fet possible en els últims mesos a les accions de Càritas per a contenir els efectes socials del coronavirus”. ”Finalitzat l’Estat d’Alarma, per a nosaltres és un repte mantenir aquest esperit solidari i el compromís gratuït que fan de Càritas una organització voluntària”, va subratllar.

Informe FOESSA 2020: La pandèmia ha anul·lat l’efecte de la recuperació

Al costat de la Memòria anual i les dades de l’enquesta, en la trobada informativa s’ha presentat també l’Informe 2020 de la Fundació FOESSA que, es publica dins de la col·lecció “Anàlisi i Perspectives” i que enguany porta com a títol “Distància Social i Dret a la Cura”.

El focus de l’anàlisi es posa, com és inevitable, a detectar l’impacte que la Covid-19 està tenint en l’estructura social del nostre país i que, com va alertar Guillermo Fernández, “ha paralitzat el lent procés de recuperació que venia iniciant-se des de mitjan dècada i ha trastocat totes les previsions i canviat els plans de desenvolupament de tots els sectors socioeconòmics”.

En aquest Informe FOESSA es dibuixa un retrat que se sintetitza en set conclusions:

1a. La pobresa severa no havia parat d’augmentar, malgrat la recuperació de l’ocupació, abans de la COVID-19. Plou sobre mullat, avui tres de cada 10 persones en l’exclusió greu manquen de qualsevol mena d’ingrés.

2n. Les llars en exclusió greu que se sostenien només dels ingressos de la seva pròpia activitat laboral, que gairebé havien aconseguit la meitat del col·lectiu abans de la crisi, han tornat a caure dramàticament. Avui només 1 de cada quatre llars es pot sostenir de l’ocupació.

3r. Tenim davant una crisi d’emergència residencial en cerns que no estem volent veure. Després del primer impacte del coronavirus, la meitat de les llars en situació de greu precarietat no poden fer front als pagaments d’hipoteca o lloguer de l’habitatge (49,2%) i no disposen de diners suficients per a pagar despeses de subministraments (51,2%).

4t. El gradient de la salut adquireix un major pes en aquesta crisi, que incrementa la tendència dels últims anys en l’espai de l’exclusió social greu. Un de les dades més rellevants de l’Enquesta FOESSA en el 2018 va ser descobrir que la dimensió de la salut havia començat a convertir-se en el determinant més influent en els processos d’exclusió greu en alguns territoris del nostre país. El 60% de les llars en exclusió greu ha vist com empitjorava el seu estat psicoemocional durant el confinament, mentre que el 26% consideren que ha empitjorat el seu estat físic.

5è. No pertànyer a la comunitat virtual està minant la igualtat d’oportunitats, tant en la infància com en les llars més excloses. Per a un de cada tres llars en exclusió greu (34%) està disminuint el rendiment escolar dels seus fills i filles al no poder seguir el ritme marcat. El resultat és que moltes nenes i nens s’estan quedant enrere en l’àmbit escolar.

6a. La conciliació i les oportunitats d’una major convivència han estat determinades pels nivells de renda. Un 18% de les llars en exclusió greu amb menors d’edat a càrrec admet haver hagut de renunciar a una ocupació o lloc de treball per a fer-se càrrec d’ells.

7è. Les xarxes de suport, afeblides després de l’última crisi, perden encara més capacitat d’ajuda. La família i els entorns pròxims continuen ajudant, però cada vegada menys, perquè cada vegada hi ha menys des d’on ajudar. La novetat potser d’aquesta crisi és que està introduint una nova variable d’estratificació social entre nosaltres vinculada al risc de confinament. Aquest ens ha estructurat en tres grans grups: les confinades assegurances, els confinats de risc i els desarrelats.

Reptes per a millorar el nostre model de desenvolupament social

La “Anàlisi i Perspectiva 2020” llança, com és habitual, una proposta de reptes que permetin incidir en els desajustaments estructurals detectats. A saber:

Aïllar el debat sobre la salut pública de la crispació del clima polític. Hi ha una elevada probabilitat que la salut pública es converteixi en un element electoral amb gran potencial conflictiu, sent un nou camp de batalla on les forces polítiques posaran en evidència la falta de consensos d’envergadura.

Revisar l’atenció a la dependència, més del que es vagi a realitzar La ciutadania ha pres consciència de les deficiències del sector, que s’ha posat en evidència de manera dramàtica en les residències de persones majors. Si només es prenen mesures de control i supervisió, no s’escometrà el dèficit estructural del nostre sistema de dependència.

Visibilitzar el pilar de les cures traient-lo del debat de cercles reduïts. Aquesta crisi ens ha posat enfront del mirall de la necessitat de cuidar-nos els uns als altres. Necessitem construir un model articulat on el públic, el privat i el comunitari es vagin teixint per a promoure una responsabilitat compartida que prevalgui sobre un plantejament d’individualització.

Consolidar l’Ingrés Mínim Vital en el sistema de Garantia d’Ingressos a Espanya. El repte és consolidar aquest dret desvinculant-lo del dret a rebre suport per a la inclusió social. El que coneixem com a doble dret: dret a la supervivència material i dret a la inclusió social. Les CC.AA. tenen ara l’oportunitat de transformar les seves rendes mínimes complementant les mesures de lluita contra la pobresa, com per exemple un complement per a l’accés a l’habitatge.

Reduir la bretxa digital amb una estratègia coordinada. No és suficient amb una forta inversió en infraestructures i dispositius, sinó que també cal contemplar la formació a determinats perfils poblacionals més aliens a la realitat digital. Si aquest procés no se li dota d’una certa homogeneïtat, pot derivar en noves desigualtats territorials.

Incrementar la pedagogia fiscal per a escometre una reforma en profunditat. Un millor Estat de Benestar necessita que tots siguem conscients dels seus costos i de les seguretats que ens ofereix.

Construir ponts en un context de fort enfrontament polític-social. Cada vegada són més les evidències del risc que correm de sortir d’aquesta crisi amb una polarització social que no ajudi a enfrontar el futur. Per això és més necessari que mai construir ponts, accions i idees que trenquin els blocs immobilistes i que acostin a les persones. Es requereix de lideratges polítics i socials que generin consens i que no siguin manipulats i ideologitzats per cap bloc que tracti de treure rèdit electoral en el seu rebuig o adhesió.