Càritas Espanyola activa diversos convenis d’emergència a Centreamèrica per a frenar l’impacte del coronavirus

Hondures, Guatemala, El Salvador i Nicaragua estan molt exposats als efectes socials i econòmics de la pandèmia

Càritas Espanyola acaba d’activar convenis d’emergència a Hondures i Guatemala en col·laboració amb la AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) per a donar suport a les accions d’ajuda humanitària de les Càritas locals a les comunitats més afectades pels efectes socials i econòmics del coronavirus, que corren el risc d’agreujar-se en els pròxims mesos en tota la regió.

En total, totes dues intervencions humanitàries sumen un pressupost de 130.000 euros, dels quals la AECID aporta uns 102.000 euros. Pròximament s’activarà una altra intervenció similar de Càritas Espanyola a El Salvador.

Pronòstics pessimistes per a la regió

La situació de la pandèmia a Amèrica Central ha anat evolucionant de manera més que preocupant en les últimes setmanes. Les projeccions que l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) maneja per a tota la regió calculen per al pròxim octubre més de 438.000 morts per coronavirus. Els pics que els diferents països afronten són diversos i vénen de la mà del conjunt de mesures i actuacions que els Governs locals estan i realitzaran. Es tracta d’unes expectatives preocupants a curt termini en una crisi de salut que a Amèrica no cedeix i on estan 5 dels 12 països del món més afectats per la pandèmia.

Segons les estimacions de la OPS, Mèxic, El Salvador, Guatemala, Hondures, i Panamà, poden veure el pic a l’agost, mentre que Costa Rica es donaria a l’octubre. El pronòstic sobre Nicaragua, per part seva, és complex, ja que no és fàcil calibrar la seva situació. En aquest país, diverses entitats de la societat civil ja parlen clarament de transmissió comunitària, amb un numero dispar entre les estadístiques i dades oficials, i els manejats per aquests col·lectius que agrupen associacions i col·lectius sanitaris. La política negacionista del Govern a l’inici (similar a les de Trump o Bolsonaro) i el nul nombre de mesures de confinament decretades per les autoritats locals han estat la norma en aquesta fase de la pandèmia. En un recent comunicat, l’Església nicaragüenca denunciava aquesta situació i, especialment, la pressió que s’està realitzant sobre el col·lectiu mèdic i sanitari.

Problemes afegits: epidèmies locals i temporada d’huracans

Es pot parlar que hi ha una transmissió generalitzada del virus en la major part d’Amèrica Central, mentre que el Carib té punts calents a la frontera d’Haití i la República Dominicana. A tota la zona li queda encara un recorregut de la pandèmia que, unit a la incidència d’altres malalties i epidèmies locals com el Zika o el dengue, pot augmentar el seu impacte i portar al límit a uns serveis sanitaris ja bastant col·lapsats. Cal assenyalar que entre les principals febleses que posseeixen els països de la regió es troba la precarietat d’alguns sistemes sanitaris, la qual cosa redueix la capacitat de resposta davant una pandèmia com aquesta.

La zona ha d’estar preparada per a almenys altres tres mesos de nous casos, com assenyalen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i altres organismes. Davant aquest escenari, els Governs de la regió han de prendre decisions urgents que tinguin en compte tant les condicions de salut en cada país com les implicacions econòmiques d’aquesta crisi sanitària a fi de minimitzar l’impacte de la pandèmia especialment en aquells que viuen en condicions de vulnerabilitat, exclusió o pobresa severa.

A més, tota la zona està ja, des del passat 1 de juny, en l’arrencada de la temporada d’huracans i tempestes tropicals. De fet, fins avui han impactat ja a Amèrica Central les tempestes tropicals “Amanda” i “Cristóbal”, amb un impacte molt alt en infraestructures i mitjans de vida a Hondures, Guatemala i El Salvador.

Alguns Governs, com els de Costa Rica i Panamà, han anat ja fent passos positius per a contenir l’impacte de la pandèmia i protegir la salut de les poblacions indígenes, una de les més vulnerables, a través del reconeixement dels seus drets i iniciatives per a millorar les infraestructures i la cobertura de serveis públics.

Però, en altres escenaris, la pandèmia també ha estat instrumentalitzada per a limitar els drets a la llibertat d’expressió. El cas de Nicaragua és el més clar, on el Govern ha dificultat, i a vegades pressionat, a col·lectius com a periodistes i bloguers per a eliminar denúncies. O les limitacions que s’han donat a El Salvador, que han donat lloc a nombrosos informes d’aplicació excessiva i arbitrària de mesures que soscaven l’autoritat i la independència de les institucions del país, com ha assenyalat l’Alta Comissionada de nacions Unides per als Refugiats.

Desigualtat, violència de gènere, desocupació i inseguretat alimentària

La pandèmia i els seus efectes ja s’han fet notar a Centreamèrica, que afronta el coronavirus en un context econòmic, polític i social complicat. Abans de la pandèmia, els països ja estaven sofrint un baix creixement econòmic i productiu, amb un creixement de la desigualtat que ha augmentat encara més la vulnerabilitat de les poblacions més castigades, ha afeblit una cohesió social ja molt precària i sotmesa a un alt risc de manifestacions de malestar ciutadà.

Un altre efecte terrible ha estat l’escalada dels problemes de violència de genero. El confinament ha tancat en les llars a víctimes i agressors, la qual cosa ha avivat la tensió i l’estrès en l’àmbit domèstic generats per preocupacions relacionades amb la seguretat, la salut i els diners. Des de Mèxic fins a l’Argentina es fa un seguiment des de març passat de quin està sent l’increment de la violència familiar contra les dones. A Mèxic, la Secretaria de Governació ha constatat, sobre la base de les crides d’auxili reportades al sistema d’atenció, que la violència intrafamiliar va créixer 120% des de l’anunci de l’emergència del Covid-19 fins avui. El 66% es tractaria de violència física i 24% psicològica.

A més, la regió americana és la que més ocupacions ha perdut a causa del coronavirus, amb una caiguda de 18,3% d’hores de treball enfront del descens mundial del 14% en el segon trimestre de 2020, segons la OIT. Les mesures de confinament han interromput els proveïments, l’ocupació formal i informal i, per tant, tant el nivell com la regularitat dels ingressos domèstics. Tot això ha disparat el nivell d’inseguretat alimentària, que si abans de la pandèmia, segons dades de Nacions Unides, afectava uns 4 milions de persones a la regió centreamericana, ara podrien multiplicar-se per quatre en la pandèmia i post-pandèmia.

Suport de Càritas Espanyola a Hondures, Guatemala i Nicaragua

En aquest panorama de crisi generalitzada, Caritas Espanyola ve fent costat a les Caritas de Centreamèrica mitjançant l’activació de dos convenis d’emergències, ja en marxa, a Hondures i a Guatemala, que compten amb el suport econòmic de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID). A aquests se sumarà, de manera imminent, una altra intervenció en la mateixa línia de Càritas Espanyola a El Salvador.

En el cas d’Hondures, el conveni d’emergència servirà perquè la xarxa local de Càritas al país pugui articular un programa una resposta humanitària a les famílies dels Departaments de Choluteca i Comayagua més afectades pels efectes el coronavirus. L’ajuda permetrà distribuir a unes 2.200 persones (el 65% dones) d’aliments i productes d’higiene personal i desinfecció de la llar, així com un pla de preparació de tècnics, agents comunitaris i voluntaris per a fer costat a les famílies, al costat d’una campanya d’informació sobre riscos de salut i prevenció.

El pressupost total manejat per Càritas per a aquesta intervenció humanitària a Hondures és de gairebé 62.000 euros, dels quals la AECID aporta 50.781 euros.

A Guatemala l’activació del conveni se centra en accions d’assistència humanitària a llars de l’ètnia Ch’orti’ en el Municipi de Jocotán, del Departament de Chiquimula, una zona amb alta vulnerabilitat que s’ha vist agreujada per l’impacte de la COVID-19. Aquesta intervenció es desenvolupa en àrees del denominat Corredor Seco, després d’avaluar-se el risc de la població per a garantir la seva alimentació bàsica i protegir els seus mitjans de vida. En aquestes zones moltes famílies no tenen suficients reserves de grans bàsics, s’han quedat sense ingressos, s’estan veient obligats a postergar la seva nova sembra i tenen un accés limitat als mercats per a aprovisionar-se de productes bàsics. Tot això genera un alt risc de pèrdua dels mitjans de vida de subsistència d’aquestes llars de petits agricultors i agricultores.

Dels 68.000 euros pressupostats per Càritas per a garantir el finançament d’aquest projecte a Guatemala, la AECID aporta 51.000 euros.

Al costat d’aquestes actuacions, en el marc de la resposta a l’efecte del coronavirus a Centreamèrica cal afegir una altra intervenció de Càritas Espanyola amb fons propis d’emergència a Nicaragua per a secundar amb 38.000 euros a la Càritas local en la distribució d’equips de protecció i el llançament d’una campanya de sensibilització en les quals participen altres Càritas donants.