El Relator de l’ONU per a Extrema Pobresa recull les propostes de Càritas en el seu Informe final de la seva vista a Espanya

Càritas ha col·laborat activament amb el Relator durant la seva visita i en tota la fase documental

S’ha  fet públic l’Informe final del Relator de les Nacions Unides per a Extrema Pobresa i Drets Humans sobre la seva visita a Espanya entre gener i febrer de 2020, una fita que suposa per a Càritas Espanyola la culminació d’un fructífer procés de col·laboració mútua per a posar negre sobre blanc les assignatures que en l’àmbit de la pobresa i l’exclusió social segueix sense superar un país com Espanya, que és la quarta economia de la Unió Europea.

L’Informe recull moltes de les proposta de Càritas, que va participar molt activament tant en l’organització de la visita que va fer l’anterior Relator, Philip Alston, com en la preparació de la mateixa mitjançant l’enviament d’informació prèvia (Informe, Annex 1 i Annex 2) i, posteriorment, en la difusió de la presentació del seu Informe Preliminar.

L’Informe final que s’ha presentat l’actual relator, Olivier de Shutter, suposa una crida urgent al Govern d’Espanya a liderar la voluntat política necessària per a resoldre els desequilibris detectats. I és que, com assenyala el Relator en les seves conclusions, “la pobresa existeix, en definitiva, a causa de decisions polítiques, i els Governs poden optar, si ho desitgen, per eliminar-la”.

Les propostes de futur que recomana el Relator en el seu Informe sobre Espanya, i que en la seva majoria recull les ja sol·licitades per Càritas Espanyola en els seus informes presentats a aquesta Relatoria en 2019, subratllen la necessitat que el Govern central mobilitzi els recursos necessaris per a encoratjar a les comunitats autònomes a participar en unes reformes estructurals de gran abast. En aquest sentit, el Relator saluda que el nou Govern hagi donat prioritat als drets socials i a la justícia social per a abordar la situació de les persones més vulnerables, encara que assenyala la necessitat que es produeixin decisions urgents.

Realitat constatada pel Relator

Per a Càritas Espanyola mereixen especial atenció algunes de les constatacions reflectides en l’Informe. Especialment, destaquen les següents:

– Malgrat ser la quarta economia de la UE i mostrar un creixement constant des de 2008, a Espanya la recuperació ha beneficiat principalment a l’estrat més ric de la societat i, en gran manera, els poders públics han fallat a les persones que viuen en la pobresa.

– Continua havent-hi situacions de gran pobresa molt esteses.

– Una alta taxa de desocupació i una situació de desocupació juvenil crònica.

– Existeix una crisi d’habitatge d’enormes proporcions,

– Els programes de protecció social són molt insuficients.

– Un sistema educatiu segregat i cada vegada més anacrònic,

– Polítiques tributàries i de despesa que afavoreixen molt més a les classes acomodades que a les pobres,

– Una mentalitat burocràtica que permet a les autoritats eludir la seva responsabilitat i valora més el formalisme que el benestar de les persones.

Per a incidir en aquestes deficiències, l’Informe enumera una sèrie d‘actuacions urgents, algunes ja en marxa des de la visita del Relator, com són:

– Adoptar mesures globals i creatives que alleugin la crisi d’habitatge.

– Promoure unes condicions de treball decents, en particular per als qui tenen una ocupació precària i per a les treballadores i treballadors migrants.

– Instaurar un sistema nacional de renda mínima que garanteixi un nivell de vida bàsic a totes les persones necessitades.

– Establir un programa d’educació preescolar per a tots els nens i nenes de 0 a 3 anys d’edat.

– Realitzar una reforma fiscal de gran importància que permeti garantir un fort efecte redistributiu, reduir el frau fiscal i l’elusió d’impostos i publicar el tipus impositiu que s’aplica a les empreses.

Al llarg de l’Informe, en el qual abunden les referències a l’acció de Càritas i als informes de la Fundació FOESSA, impacten algunes de les afirmacions abocades pel Relator en aquest, com quan reconeix que la paraula que va sentir amb més freqüència durant les dues setmanes de la seva visita va ser “abandonats”. De manera textual, afirma: “El fil conductor dels testimoniatges va ser la falta d’ajudes públiques per a impedir que la població sofreixi innecessàriament els pitjors efectes de la pobresa, situació a la qual moltes persones s’enfronten a causa de fenòmens que, en gran manera, escapen al seu control, com la pèrdua d’un treball, la discriminació estructural o una malaltia.

En un altre moment, el Relator assenyala que “el sistema de prestació d’assistència social està trencat. Hauria de contribuir de manera important a reduir la pobresa, però resulta extraordinàriament ineficaç, ja que les famílies riques es beneficien més de les transferències monetàries que les pobres”.

“El recent augment de les prestacions familiars i per filles o fills a càrrec i del salari mínim –afirma en un altre punt— és un primer pas important, però dista molt de ser suficient. Existeix un gran consens sobre els danys que causen les polítiques d’habitatge i protecció social actuals i sobre el que ha de fer-se sobre aquest tema, però la inacció és la tònica general”.

Participació de Càritas en l’ONU davant la crisi de la Covid-19

A més d’aquesta col·laboració amb el Relator Especial per a l’Extrema Pobresa, en el marc de la crisi social i econòmica provocada per la Covid-19, Càritas ha participat molt activament amb dues Relatories de Nacions Unides en la presentació d’informació sobre la situació actual respecte a Extrema Pobresa i DDHH i Habitatge.

Dins d’aquesta línia de treball, Càritas Espanyola, d’una banda, ha presentat davant la Relatoria Especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans de Nacions Unides un informe sobre les mesures preses pel Govern davant COVID-19 en relació a la seva garantia de Drets Humans.

I, per una altra, un segon informe davant la Relatoria Especial per a un Habitatge adequat de Nacions Unides sobre mesures adoptades davant l’impacte del coronavirus en relació a l’accés, gaudi i garantia en el Dret Humà a un habitatge adequat, i que s’ha dut a terme amb la participació de 41 Càritas Diocesanes. Amb aquesta línia de treball, Càritas avança en l’habitual col·laboració que manté des de fa sis anys amb aquesta Relatoria, i que ara es manté amb el nou relator Balakrishnan Rajagopal.

En tots dos informes es constata que aquesta crisi no està sent igual per a tots, i estan sent els més fràgils els qui més ràpidament i de manera més intensa veuen que les seves condicions de vida empitjoren o s’enfonsen en perdre l’ocupació i els minsos ingressos que tenien.

En síntesi, aquesta crisi ha agreujat la delicada situació d’habitatge que ja existia i ens situa més prop d’una possible emergència residencial, amb més de 700.000 persones acompanyades per Càritas que resideixen en llars que no disposen de diners per a pagar l’habitatge ni els subministraments.

La paralització d’una part important de l’economia ha provocat una ràpida pujada de la desocupació, que en el cas de les famílies més vulnerables ha estat vuit vegades superior a l’increment mitjà, i ha situat la taxa d’atur en el 73%.

L’impacte en els ingressos de les llars ha provocat que tres de cada deu llars no disposin ara mateix de cap ingrés: aproximadament 450.000 persones que resideixen en llars acompanyades per Càritas no ingressen ni un sol euro en aquests moments.

Així mateix, en l’àmbit de l’habitatge, assistim a l’augment el risc de desnonament. Aquesta crisi ha vingut a agreujar la delicada situació que ja existia i ens situa més prop d’una possible emergència residencial, si es té en compte que un 49,2% de les llars no puguin fer front als pagaments d’hipoteca o lloguer. En el cas de Càritas, més de 700.000 persones acompanyades per la nostra institució resideixen en llars que no disposen de diners per a pagar l’habitatge ni els subministraments i una de cada quatre famílies ateses per Càritas pot veure’s obligada a haver d’abandonar el seu habitatge, ja sigui per desnonament o per haver de buscar un habitatge amb costos encara més reduïts.

Pròxima intervenció de Càritas davant el Consell de Drets Humans de Ginebra

Aquest intens treball d’interlocució de Càritas Espanyola amb els organismes de Drets Humans del Sistema de Nacions Unides tindrà, a més, una nova cita d’interès el pròxim 16 de juliol. Aquest dia, Càritas intervindrà davant al Consell de Drets Humans de Ginebra respecte a l’Exàmen Periòdic Universal que està passant Espanya davant Nacions Unides (Tercer Examen) i sobre les mesures que considera urgents i ineludibles davant la situació de tantes persones i famílies en el nostre Estat de no accés a drets humans.

També en aquesta compareixença del 16 de juliol, el Govern espanyol exposarà davant el Consell quines recomanacions formulades per la resta de països ha acceptat per a les seves polítiques públiques de futur en l’examen que ha passat sobre aquests últims cinc anys. Precisament va ser en l’Exàmen Periòdic Universal d’Espanya de 2015 quan Càritas Espanyola es va estrenar en aquest fòrum de Nacions Unides.