“Església pel Treball Decent“ Crida a «moure’s» per un nou sistema productiu que posi a la persona al centre

El Manifest d’Església pel Treball Decent ( ITD) anima a mobilitzar-se contra l’augment de la precarietat provocada per l’impacte social de la pandèmia i en defensa del treball decent i accessible.

Les entitats d’inspiració cristiana que impulsen a Espanya la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) llancen una crida a celebrar el 7 d’octubre la Jornada Mundial pel Treball Decent “movent-se” i alçant la veu “en els nostres barris, davant les organitzacions sindicals i en les institucions de govern” per a reclamar un nou model productiu que, en ple impacte social de la pandèmia, garanteixi ocupació digna i accessible.

En el Manifest per a aquesta Jornada sota el lema “Ens movem pel treball decent”, i que ITD convoca a Espanya per sisè any consecutiu, es denuncia la precarietat que sofreixen milions de treballadors i treballadores “augmentada per la situació d’emergència sanitària provocada per la pandèmia mundial de la COVID-19” i que ha posat en relleu “les febleses estructurals de l’Estat de benestar a Espanya i la necessitat del treball decent per al desenvolupament d’una societat fraterna”.

Milions de persones s’estan quedat enrere

“Aquesta crisi –assenyala ITD—ens ha ensenyat que es pot consumir menys i millor, que el servei d’aquells oficis menys valorats, social i econòmicament són els que sostenen la vida i la cura comunitària”. Denuncien, en aquest sentit, que “la realitat en què ens trobem està visibilitzant les conseqüències d’un model productiu incapaç de generar ocupació amb alt valor afegit i caracteritzat per les altes taxes de precarietat laboral”.

ITD identifica els símptomes de la gravetat de la situació, com són la galopant destrucció d’ocupació, amb unes xifres de ERTE i atur disparades; una protecció social que no està arribant als qui tenen dret i pitjor ho estan passant, com en el cas de l’ingrés mínim vital o la prestació per a les empleades de llar, i que deixa fora a milers de persones sense possibilitat d’accés per exercir la seva activitat en l’economia submergida; i la persistència de massa ocupacions considerades essencials que mantenen condicions laborals tan precàries que freguen la indecència.

Les últimes xifres aportades per l’Institut Nacional d’Estadística i CC.OO. així ho confirmen:

– Hi ha 3.368.000 persones en atur (15,3% de taxa de desocupació). Entre els menors de 25 anys, és del 39,6%; entre els majors de 55 anys, el 11,6%. La taxa d’atur masculina, és del 14,13%, mentre la femenina és del 16,72%

– El 34% dels aturats porta més d’un any buscant ocupació i un 22% més de dos.

– El nombre d’assalariats temporals sofreix el major descens trimestral (671.900 menys, un 16,22%), mentre el nombre d’assalariats amb contracte indefinit mostra una xifra de caiguda trimestral més moderada (-2,91%, amb 361.400 assalariats indefinits menys). La taxa de temporalitat se situa en un 22,35%, gairebé 4 punts menys que a l’inici de 2020 (26,1%).

– Hi ha 1.063.000 persones inactives (han deixat de buscar ocupació pel confinament i la conjuntura) i 1.150.00 llars amb tots els seus membres actius en atur.

Al costat d’això, la informe Anàlisi i Perspectives 2020 de la Fundació FOESSA constata el notable increment (30%) de famílies en situació de pobresa severa (67,8%), amb uns ingressos inferiors als 370 € mensuals per a una persona i menys de 776 € per a dos adults i dos menors d’edat.

Assenyala, a més, que només 1 de cada quatre llars es pot sostenir de l’ocupació; que el 60% de les llars en exclusió greu ha vist com empitjorava el seu estat psicoemocional durant el confinament, mentre que el 26% consideren que ha empitjorat el seu estat físic; i que un de cada tres llars (34%) està disminuint el rendiment escolar dels seus fills i filles al no poder seguir el ritme marcat (quan aquest ha existit) pel centre d’ensenyament.

Solidaritat i unitat en l’adversitat

Aquesta greu deterioració de l’ocupació i, per tant, de la vida, “està suposant –s’afirma en el Manifest— que multituds es vegin abocades a acudir als serveis socials públics, als recursos socials de les organitzacions de l’Església o a l’ajuda de les comunitats parroquials i veïnals per a poder subsistir. És aquí on s’ha manifestat la major experiència de solidaritat i suport comú que hem descobert en aquesta circumstància tan extraordinària, una experiència d’unitat en l’adversitat que ha fet que ens moguem pel bé comú”. Per això, “hem de valorar el treball humà en la mesura que ens dignifica com a filles i fills de Déu, corresponsables amb la cura de la vida i la creació”.

Una jornada reivindicativa

Davant aquesta situació, ITD convida a “moure’ns en comunitat, conjuminar esforços, buscar suports i continuar reclamant un treball decent”. Urgeix, per a això, “a adoptar les mesures necessàries per a aconseguir que el treball decent sigui una realitat accessible per a totes les persones, amb condicions que permetin mantenir una vida digna i que la protecció social arribi a totes les persones que ho necessiten”. De manera concreta, ITD reivindica:

● Apostar per un nou sistema productiu, capaç de generar ocupacions amb alt valor afegit i que posi a la persona en el centre.

● Aconseguir el reconeixement social i laboral de les ocupacions essencials per a la vida, amb unes condicions laborals dignes que permetin a les persones sortir de la pobresa.

● Reconèixer el dret a la protecció social sense que estigui supeditat a la vida laboral.

● Garantir que l’ingrés mínim vital sigui una realitat per a les persones que el necessiten, dotant a les institucions dels recursos necessaris per a la seva gestió.

● Assegurar la percepció del subsidi extraordinari a les treballadores de llar i que es reconegui el seu dret a la prestació per desocupació igual que per a la resta de persones treballadores.

Les organitzacions que impulsen la iniciativa ITD han organitzat una agenda d’actes reivindicatius i celebrats tant en espais virtuals com en totes les places i parròquies de les diòcesis, complint els protocols de seguretat.

Així mateix, animen a sumar-se en les xarxes socials a la mobilització pel treball decent a través de l’etiqueta #EnsMovemPelTreballDecent

Manifest