Càritas alerta de l’augment de persones en situació administrativa irregular en els seus programes per a immigrants

Càritas alerta de l’augment de persones en situació administrativa irregular en els seus programes per a immigrants

Dins de la campanya “Compartint el Viatge” que està en marxa des de 2017, Càritas treu ara a la llum una col·lecció de materials de sensibilització per a alertar sobre l’important augment del nombre de persones en situació administrativa irregular que són ateses a través dels programes i recursos per a immigrants en tot el país.

Aquest impacte, que es detecta en els darrers anys, s’està veient incrementat a conseqüència de la pandèmia, en la qual, a causa de la massiva destrucció d’ocupació i de mitjans de vida, està empenyent a la irregularitat sobrevinguda a moltes d’aquestes persones, que deixen de tenir una ocupació fixa, i que es veuen abocades a una situació administrativa irregular, a la pèrdua de drets i a unes condicions de gran vulnerabilitat i invisibilitat social.

Un terç dels immigrants atesos

Segons les últimes dades d’activitat aportada per les Càritas Diocesanes de tota Espanya, un terç de les persones acompanyades a través dels seus programes i recursos per a immigrants estan en situació administrativa irregular. Es tracta d’unes 120.000 persones que, a més, a causa de la seva extrema precarietat, necessiten del suport de Caritas durant una mitjana que oscil·la entre 1 i 2 anys.

És una realitat invisible sobre la qual ara Càritas posa el focus dins d’una nova fase de la citada campanya, sota el lema “Esperàvem treballadors, van venir persones i volem veïns”.


“Compartint el viatge” es va posar en marxa al setembre de 2017 a instàncies del Papa Francesc per a fomentar la cultura de la trobada i un major coneixement de la realitat de les persones que es veuen obligades a migrar: homes, dones, nens i nenes, cadascun amb el seu nom i la seva vivència i un lloc d’origen, trànsit i destinació.

A través de cinc vídeos, es narren les vides de Daniel, Fabiola, Kalima, Virginia i Zohuir, persones en situació de mobilitat humana amb realitats molt diferents, però el resultat final de les quals és el mateix a causa de la irregularitat sobrevinguda. Cadascun d’aquests vídeos compta amb la seva respectiva fitxa per a ajudar a aprofundir en la història dels protagonistes, veure com l’actual marc legal afecta a cadascun d’ells i què podem fer cadascun de nosaltres.

Els materials es completen amb un roll-*up i una col·lecció de 5 cartells que serveixin per a muntar una senzilla exposició de difusió pública dels objectius d’aquesta nova etapa de la campanya “Compartint el Viatge”, que compta també amb peces específiques per a xarxes socials (Facebook i Instagram).

Anar més enllà del mercat laboral: arrelament i empadronament


Tant Càritas Espanyola com Càritas Europa vénen defensant un plantejament alternatiu del marc legal de migració, a fi de que la porta d’accés als drets d’aquestes persones no depengui exclusivament del mercat laboral.

Aquest és un aspecte en el qual incideixen directament aquests materials, en mostrar les greus conseqüències que per a la vida de milers de persones té la nostra Legislació d’Estrangeria. Cal assenyalar, a més, que en la situació econòmica actual dominada per la crisi social i econòmica causada per la Covid-19, tenir ocupació fixa no està a l’abast de la majoria de les persones. I en el cas de milers de persones d’origen estranger, quedar-se fora del mercat laboral significa passar a la invisibilitat i a la pèrdua de drets propis i dels seus familiars.

La Llei d’Estrangeria està orientada primordialment a la regulació del flux de mà d’obra estrangera. No obstant això, els qui arriben són, per sobre de la seva condició de treballadors, persones. El nostre repte, com a societat i com a ciutadans, és de defensar un model d’acolliment a aquestes persones i les seves famílies,  la vida de les quals queda condicionada per un contracte de treball i que els qui són els nostres veïns i veïnes tinguin oportunitats de construir el seu futur més enllà del color del seu passaport.

Per a això, Càritas planteja una proposta d’integració social basada en els criteris de l’arrelament social, que posi en valor les arrels d’aquestes persones en la comunitat on treballen i viuen, i del veïnatge, ordenada a través de la figura de l’empadronament. D’aquesta manera, quedarien garantir la renovació o l’accés d’aquestes persones a una situació administrativa regular i, per tant, al gaudi de drets bàsics: «volem veïns».

Materials