Dia de l’Educació: Càritas proposa un decàleg per a una educació inclusiva i de qualitat que trenqui amb la desigualtat

Durant la Covid-19, en més del 60% de llars ateses per Càritas almenys un menor va tenir dificultats per a acabar el curs.

L’acompanyament educatiu als menors i joves que viuen en llars vulnerables i en situació d’exclusió social és un dels eixos prioritaris del treball desenvolupat per Càritas en l’àmbit de la infància, l’adolescència i la família. A causa de la Covid-19, aquesta labor s’enfronta als reptes afegits per una crisi que està sotmetent a una enorme pressió als sistemes educatius i, especialment, a l’alumnat i al personal docent.

Aquest és el motiu pel qual, davant la celebració, el 24 de gener, del Dia Internacional de l’Educació –una data proclamada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a conscienciar a tot el planeta de la importància de l’educació per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament l’Objectiu 4 estableix una Educació de Qualitat— Càritas alerta sobre la desigualtat educativa que afecta la infància i l’adolescència més vulnerables.

L’absència d’una educació de qualitat està en l’origen de moltes desigualtats i, sobretot, de la falta d’oportunitats i de la pobresa. El valor imprescindible de l’educació, que actua generació rere generació com a factor de transmissió de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social, fa que les possibilitats d’estar en risc de pobresa disminueixin a mesura que augmenta el nivell educatiu de pares i mares.

Una educació de qualitat i accessible és, a més, el pilar sobre el qual es construeixen societats basades en l’esperit crític i el sentit cívic, principis que en aquests moments de crisis s’han posat sobre la taula: el coronavirus està evidenciant fins a quin punt el sistema educatiu està danyat i la necessitat d’articular respostes i canvis immediats.

Efectes en les famílies acompanyades per Càritas

Segons les dades de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas en 2020, en més del 60% de llars ateses per Càritas, almenys un menor d’edat va tenir dificultats per a acabar el curs a causa de la pandèmia i es va veure afectat seriosament en el seu rendiment escolar al no poder seguir el ritme marcat pel centre d’ensenyament. Un altre 27% va tenir serioses dificultats en el seguiment escolar per falta de mitjans, amb les conseqüències que un 19% hagin hagut de repetir curs i un 2% abandonessin els estudis.

En aquest escenari, l’accés a la tecnologia, o la denominada bretxa tecnològica, és fonamental tant per a garantir l’acompanyament escolar i curricular a distància com per a mantenir als alumnes connectats amb l’entorn educatiu. Càritas comprova com a la desigualtat educativa se suma la bretxa tecnològica, creada no sols per l’absència de dispositius digitals i la consegüent falta d’accés a internet, sinó també per una falta de cultura i/o alfabetització tecnològica en les llars.

Tenint en compte que Espanya té la pitjor taxa d’abandó escolar entre els joves de la Unió Europea i els seus estudiants estan per sota de la mitjana de l’OCDE en l’informe TREPITJA sobre excel·lència acadèmica en ciències, les generacions que hauran de treure al país d’una nova crisi es troben sense les eines adequades i la capacitat crítica necessària per a tirar endavant. Això afecta fonamentalment al fracàs i a l’abandó escolar, sobretot en el cas de l’alumnat més vulnerable.

Decàleg per a una educació inclusiva i de qualitat


Urgeix, per tot això, construir una nova realitat per a una educació inclusiva i de qualitat que trenqui amb les desigualtats educatives. Per a això, Càritas aposta per situar a l’educació entre les principals prioritats socials amb l’adopció de mesures estructurals i preventives basades en aquest decàleg de propostes:

1. Dotació als centres educatius i a les llars amb solucions tecnològiques que democratitzin l’aprenentatge i traslladin l’escola de manera efectiva a tota la societat per a assegurar que tots podem connectar-nos i desconnectar-nos.

2. Metodologies alternatives d’aprenentatge (en educació formal i informal) que promoguin els aprenentatges al llarg de tota la vida, adaptant els coneixements als estudiants, i no a l’inrevés, i centrant-nos no sols en els continguts curriculars sinó en una altra mena d’aprenentatges humanistes, com són la gestió de les emocions, l’activació d’un pensament crític o el desenvolupament d’habilitats socials, valors i capacitats com ara l’esforç.

3. Mesures de continuïtat en el sistema educatiu amb les màximes garanties i igualtat d’oportunitats possibles per a tots els estudiants, dotades de mesures i alternatives contra el fracàs i absentisme educatiu per a reduir l’abandó escolar.

4. Escolarització de qualitat de 0-3 anys.

5. Participació dels nens, nenes i adolescents en els seus propis processos educatius, de manera que la infància i joventut no siguin els destinataris, sinó els protagonistes que són dels seus processos.

6. Impulsar l’ocupació i conciliació familiar amb propostes creatives i conciliadores que posin el focus en els menors d’edat i no sols en la necessitat laboral dels adults.

7. Gratuïtat real i efectiva en l’educació obligatòria, reforçant el sistema de beques actual a l’alumnat de tots els cursos i posant l’accent en les necessitats socioeconòmiques.

8. Detecció precoç de dificultats amb estratègies de prevenció i seguiment individualitzat i col·lectiu. Aquest objectiu de veuria facilitat si les ràtios per classe fossin menors.

9. Formació i especialització del professorat i altres professionals especialitzats de suport en els centres educatius (com a educadors, treballadors socials, professors de suport, etc.)

10. Accés a activitats extraescolars gratuïtes que garanteixin el dret de la infància i adolescència a la participació, al joc i a la igualtat d’oportunitats d’aprenentatge