Càritas Espanyola ha acompanyat a causa de la pandèmia a 500.000 noves persones i ha recaptat 65 milions d’euros

Les prioritats s’ha centrat en el suport a les famílies que han perdut els seus mitjans de vida, majors solos i persones sense llar.

Quan es compleix l’aniversari de la declaració de l’estat d’alarma a causa de l’impacte de la Covid-19 al nostre país, Càritas Espanyola rendeix comptes de com ha estat la seva resposta en els últims dotze mesos als greus efectes socials de la pandèmia.

En una roda de premsa en la qual han intervingut el president i la secretària general de Càritas, Manuel Bretón i Natalia Peiro, al costat del coordinador de l’Equip d’Estudis, Raúl Flores, s’ha presentat un informe amb dades detallades sobre les accions desenvolupades des de març de 2020 pel conjunt  de les 70 Càritas Diocesanes del país.

A més de rendir un reconeixement al profund dolor per les pèrdues humanes que segueix causant el coronavirus en el conjunt de la societat espanyola i, com a part d’ella, en la família Càritas i en la seva àmplia base social, l’informe posa el focus en les fites de l’activitat duta a terme per a auxiliar a les persones i famílies en situació més vulnerable. Les dades no sols es refereixen al treball dins de les nostres fronteres, sinó que amplia la seva mirada cap al suport que Càritas Espanyola ve donant a les demandes d’ajuda de moltes Càritas germanes de països empobrits colpejades per aquesta emergència global.

La resposta de Càritas a Espanya
Com ha assenyalat Natalia Peiro, “des que va començar la crisi sanitària i les restriccions a la mobilitat, l’empitjorament en les condicions de vida de la població es va sentir molt ràpidament en la nostra xarxa estatal de recursos d’acolliment i assistència”. “Només en els primers mesos de la pandèmia —va afirmar— les demandes d’ajuda que van rebre en tota Espanya les Càritas es va incrementar un 57% i va haver-hi períodes i determinats espais territorials en els quals moltes Càritas van veure com es triplicaven les sol·licituds d’ajuda”.

En termes absoluts, aquesta crisi ha provocat que entorn de 500.000 persones hagin
anomenat per primera vegada a les portes de Càritas o hagin acudit després de molt de temps sense necessitar-lo
. De fet, durant aquesta crisi, una de cada tres persones (33%) és nova o feia més d’un any que no acudia buscant ajuda. Un 26% dels qui han recorregut a Càritas a causa d’aquesta crisi ho fan per primera vegada. Càritas ha centrat la resposta a la Covid en els últims dotze mesos en tres aspectes concrets:

 Mantenir el suport a les famílies amb les quals ja s’estava treballant, i la situació de les quals s’ha agreujat amb aquesta crisi.

– Mantenir el suport a les famílies amb les quals ja s’estava treballant, i la situació de les quals s’ha agreujat amb aquesta crisi.
– Acompanyar a les famílies que acudeixen per primera vegada a causa de la precarietat sobrevinguda davant aquesta realitat.
– Adaptar l’acció de voluntaris i contractats a la nova situació imposada pel
distanciament social per a garantir l’acompanyament a les persones que
demanden el suport de Càritas.

“Càritas –va indicar la secretària general— va haver de reinventar els seus itineraris d’acompanyament a causa de la pandèmia. Moltes activitats, almenys en la primera
fase, van ser necessàriament suspeses o ajornades, com les accions presencials de formació, les visites domiciliàries, o els treballs i dinàmiques amb grups. En alguns recursos on la presència física era estrictament necessària, les majors dificultats van venir per l’absència d’equips de protecció i per la falta de personal”.

La pandèmia “ens ha llançat a activar un acompanyament 2.0 basat en la multiplicació de l’escolta telefònica i l’ús d’aplicacions digitals de connexió, el suport escolar o les classes d’espanyol telemàtiques, el recurs a transferències econòmiques per a substituir les ajudes en espècie o la recepció en línia de documentació”, va afegir.

Per a afrontar la vulnerabilitat de les famílies agreujada o sobrevinguda per la crisi, Càritas ha tractat d’assegurar un seguiment en l’acompanyament personalitzat, incorporant mesures de prevenció i seguretat, i, durant les setmanes de confinament, garantir aquest acompanyament a través de telèfon i canals digitals; acompanyar a persones soles, malalts i majors; avançar en la dignificació del dret a l’alimentació, fomentant l’ús de targetes solidàries; i el suport en el propi domicili.

Explosió de solidaritat

Més enllà del compromís de les persones voluntàries i contractades durant la pandèmia, la resposta de Càritas a les necessitats d’aquesta emergència està sent possible gràcies a la mobilització social i a l’explosió de solidaritat que la societat espanyola va mostrar des de l’inici, i que s’ha manifestat de manera molt intensa des del llançament, el 14 de març de 2020, de la campanya “Càritas davant el Coronavirus”. Aquest corrent de solidaritat s’ha traduït per al conjunt les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya en el suport de 70.666 donants, les aportacions dels quals han sumat 65 milions d’euros.

D’aquests fons, 34,5 milions d’euros provenen de 67.094 donants particulars i 30,3
milions d’un total 3.572 empreses i institucions. Així mateix, dels 65 milions de recaptació, 6,5 milions han estat donacions en espècie.

En paraules de Natalia Peiro, “Càritas té sobrades raons per a l’agraïment per aquest
suport massiu a la nostra missió i la confiança que demostra cap a la nostra capacitat
de resposta a l’efecte de la pandèmia en les famílies més vulnerables, perquè la
solidaritat de tants donants i col·laboradors ens ha permès continuar estant prop de les
persones més desfavorides en un context d’emergència sanitària”.

 Recursos  invertits

En termes d’inversió econòmica a les necessitats de la pandèmia, la Confederació
Càritas a Espanya ha mobilitzat en l’últim any aquestes partides:

41.163.068 euros a ajudes directes, que han permès a les famílies que
acompanyem cobrir en part necessitats tan bàsiques com l’alimentació, la higiene,
les despeses d’habitatge o de subministraments.
991.963 euros a material sanitari i de protecció, tant per a les famílies ateses
com per al nostre personal i per als centres i dispositius d’atenció directa.
– 1.014.634 euros per a la contractació de personal de reforç per a aquells
projectes que s’han vist desbordats.
3.307.160 euros de suport a la infància. Dins d’aquest capítol s’ha donat
respostes a les necessitats especials de famílies amb nens, nenes i adolescents,
on al costat de les demandes materials bàsiques (afegides a les quals ja existien amb
anterioritat a causa de la pèrdua de moltes ocupacions), sorgeixen altres derivades de la gestió a distància del curs escolar, com són la necessitat d’equips i accés a internet,
o de suport escolar a distància, per exemple.
2.444.290 euros per a atendre les necessitats de l’acció internacional. Càritas
Espanyola ha donat suport a un total de 65 projectes, que ha estat recolzada amb fons
aportats per més de la meitat de les Càritas Diocesanes del nostre país.

L’Impacte de la pandèmia en les persones excloses

Durant la roda de premsa es van aportar dades sobre els efectes que la Covid està tenint¡ en les persones en situació d’exclusió social. Com va recordar Raúl Flores, aquesta emergència social i sanitària “està tenint un greu impacte sobre aquest 18,4% de la població a Espanya (8,5 milions de persones) que, segons dades del VIII Informe FOESSA (2019) es trobava en situació d’exclusió social. I d’ells, més de 4 milions de persones estaven en situació d’exclusió social severa”.

En aquest mateix any, Càritas acompanyava ja a més de 1,4 milions de persones dins de tota Espanya i a 1 milió més als països empobrits.

“És en aquest context on es declara la pandèmia–va explicar—, les conseqüències de la qual han estat especialment greus per als qui ja es trobaven en situació de vulnerabilitat i que s’ha traduït en un increment de la bretxa social”.

Segons dades de l’últim informe de l’Observatori de la Realitat social de Càritas Espanyola aportats pel coordinador d’Estudis en la seva intervenció i que descriu la realitat a data de febrer passat, 258.000 persones acompanyada per Càritas viuen en llars que no compten amb cap ingrés econòmic; és a dir, són 75.000 persones més que abans del començament d’aquesta crisi. Això es tradueix en què més de 825.000 persones
acompanyades per Càritas estan en situació de pobresa severa, és a dir, amb ingressos inferiors a 370 € al mes per a una llar unipersonal o a 776 € per a llars formades per dos adults i dos nens.

Així mateix, al voltant de 700.000 persones viuen en llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge, és a dir, no poden escalfar-se adequadament o no poden encendre la llum sempre que ho necessiten. El 16% de les famílies (prop de 77.000) s’han vist obligades a canviar de residència per a disminuir les despeses. Per a gairebé el 45% de les llars ateses per Càritas afrontar les despeses derivades de l’habitatge suposen una greu dificultat.

Un impacte especial en les famílies amb menors,en els majors sols i les persones sense llar

En l’informe presentat avui, es constata com el confinament va potenciar la desigualtat
tecnològica i va aguditzar la bretxa digital, que es converteix en un factor “exclouent” és a dir ,és conseqüència i alhora causa de l’exclusió social. El 52% de les famílies
acompanyades per Càritas estan en una situació d’una certa apagada tecnològica al no comptar amb connexió il·limitada, dispositiu o competències suficients per a manejar-se en internet.

Un dels àmbits en els quals s’identifica clarament la bretxa digital com a motor de l’exclusió és l’àmbit educatiu, perquè més del 60% de llars en els quals hi ha, almenys, un menor d’edat que va tenir dificultats per a acabar el curs, són llars en els quals no hi ha plena connectivitat.

La solitud ha estat una altra dels drames imposats per la pandèmia. Encara que aquesta no és una realitat nova, la situació d’aïllament físic a la qual s’han vist sotmeses moltes persones majors, clarament l’endureix. La vulnerabilitat social evidenciada en aquesta
crisi també posa de manifest els escassos recursos que existeixen per a afavorir les
cures en els domicilis, la qual cosa propícia major desprotecció en les persones majors
i en els qui les cuiden, ja siguin empleades o familiars.

En Càritas, abans de la pandèmia comptava ja amb 29 centres residencials, 12 centres de dia, 2 cases llar, 4 pisos tutelats, més de 4 unitats de convivència i/o apartaments
acompanyats. A més, la Confederació compta amb 30 programes d’acompanyament
en el domicili, tant en zones urbanes com rurals. En conjunt, suposa un total de més
7.000 persones majors acompanyades per Càritas. Gràcies a la col·laboració de moltes
persones, s’ha pogut incrementar notablement en l’últim any el nombre de majors
acompanyats, fins a arribar a gairebé 11.000 en aquests moments
.

L’impacte que de la Covid ha estat, també, tremendament costós per a les persones
que manquen d’una llar on poder refugiar-se, cuidar-se o passar el confinament inicial,
una manca que, si ja augmenta la seva vulnerabilitat de manera general, s’ha vist agreujada durant la pandèmia en dificultar-se –o impossibilitar-se— l’accés a espais d’higiene i/o aïllament. Dormir al carrer o romandre en allotjaments temporals o d’emergència ha exposat, a més, a un alt risc de transmissió del virus a les persones sense llar, una població ja de per si mateix d’alt risc mèdic, que en moltes ocasions es veuen desproporcionalment afectats per problemes afegits de salut i/o discapacitat.

La pandèmia ha obligat a diversificar la resposta a les necessitats d’aquestes persones
per a, entre altres mesures, adaptar els recursos d’acolliment i allotjament, i dotar-los de major flexibilitat horària; adequar i rehabilitar espais per a acollir a les persones sense llar i sense habitatge en condicions de seguretat, com a seminaris o pisos buits; concerts a nivell local amb hotels i pensions per a garantir un allotjament adequat a persones en situació de carrer; o ajudes econòmiques i de lloguer, hipoteques, subministraments o altres de manera preventiva i enfocades al manteniment de l’habitatge.

Gràcies a totes aquestes actuacions, si abans que comencés la crisi en Càritas, a través de diferents tipus de projectes, s’atenia entorn de 40.000 persones en situació de sense llar, durant l’últim any s’han creat 13 nous centres i més de 1.400 noves places per a persones sense llar.

L’impacte de la crisi als països empobrits

La crisi sanitària de la COVID-19 està sent, també, una crisi inèdita a nivell global,
que està deixant profundes petjades i que ha afectat de manera desigual a comunitats,
països i regions.

Des de la proximitat i proximitat a les Esglésies locals, Càritas coneix de primera mà l’impacte present i futur que la crisi sanitària, econòmica i política derivada de la pandèmia està ocasionant als països més empobrits, on milions de persones que manquen d’accés a sanitat, ni a aigua potable, ni a mesures de protecció, ni a les vacunes estan veient multiplicades les seves condicions de precarietat davant aquesta emergència. Aquesta crisi està suposant dramàtiques xifres de contagi i la pèrdua de milions de vides en els diferents continents i regions d’aquest planeta.

Càritas alerta especialment de la realitat de les persones migrants i refugiades. En
molts llocs s’està aprofitant aquesta crisi per a empitjorar els controls, limitar l’accés
i augmentar les violacions de drets humans de les persones en situació de mobilitat
humana en nom de la prevenció de la pandèmia.

En l’informe es denuncia, de manera concreta, la realitat de sobresaturació que es viu
en els centres d’acolliment a la frontera est d’Europa; les extremes condicions de vida
de les persones roynghas en els camps de refugiats de Coix Bazaar, a Bangladesh; la
crisi humanitària que viuen els desplaçats interns a la regió del Sahel; la situació
de milions de veneçolans als països veïns (l’Equador, el Perú i el Brasil, especialment);
o la dramàtica emergència alimentària dels pobles centreamericans, aguditzada per l’impacte dels huracans Eta i Lota per la regió.

Una altra realitat agreujada amb l’impacte del virus és la dels pobles amazònics, la
situació prèvia dels quals de vulneració de drets no ha fet més que empitjorar a causa de la pandèmia: invasió de territoris indígenes, espoli dels recursos naturals de manera
descontrolada per part d’empreses extractives legals i il·legals, dificultat d’accés a la
salut i a l’aigua segura, o mesures de protecció adequades a la seva situació.

Aquesta situació generalitzada de desavantatge dels països del Sud davant el coronavirus s’està posant també de manifest amb l’accés a les vacunes. Si vacunar als que més ho necessiten a Espanya i Europa és tot un desafiament, en les realitats internacionals que acompanya Càritas les dificultats es multipliquen per a complir aquest objectiu davant limitacions com la disponibilitat, la logística, la capacitat de compra, l’eventual producció local i el reajustament dels missatges sobre el que és realment la pandèmia.

Càritas secunda, en aquest repte, la crida del Papa Francesc al fet que l’Església sigui
corresponsable en les estratègies de vacunació, especialment en el continent africà
on l’Església catòlica té una xarxa sòlida i bastant estesa de salut i reconeguda.

Impacte en el voluntariat

Els recursos humans de Càritas no han estat aliens a aquesta crisi, molt especialment en les més de les seves 80.000 persones voluntàries, sobretot si es té en compte que una part important té més de 65 anys i, per tant, part d’un dels grups de risc davant el virus. Això ha suposat una reducció significativa del voluntariat actiu, que, per òbvies mesures d’aïllament i autoprotecció, es va veure reduït a un 39% durant el confinament i a un 63% en aquests moments.

Les persones voluntàries que s’han mantingut actives han hagut d’adaptar-se a la
nova realitat per a poder estar al servei de les famílies ateses. Això ha provocat
que el 36% del voluntariat de Càritas hagi canviat la seva activitat principal durant la
pandèmia per a assumir treballs més urgents i puntuals.

I una vegada que es va tenir clar com poder rebre a les persones en les parròquies respectant les mesures d’higiene i distanciament social, s’han adaptat els llocs d’acolliment per a poder atendre amb seguretat als qui han continuat acudint a Càritas. Això ha permès recuperar un 24% del voluntariat que, per la seva pròpia seguretat, va haver de romandre inactiu durant el confinament. Al mateix temps, en aquest període ha estat moltes les persones que s’han ofert a Càritas per a col·laborar com a voluntaris. Al llarg de l’any, més de 6.000 persones s’han incorporat al voluntariat de Càritas, un reforç essencial que, juntament amb la coordinació amb altres entitats socials i, quan ha estat possible, amb els serveis de les Administracions públiques, ha estat clau per a sumar forces i organitzar l’ajuda.

Agraïment de Manuel Bretón

El president de Càritas va voler tancar el torn d’intervencions de la roda de premsa amb
unes emotives paraules de “agraïment als nostres voluntaris els que han estat al peu del canó en les parròquies i projectes o en l’atenció telefònica, o a aquells que
van haver de retirar-se, com a mesura de prudència, i des de les seves llars ens han mantingut amb la seva oració; un agraïment que faig extensiu als nostres treballadors
incondicionals i lliurats en jornades interminables”.

“Volem donar les gràcies –va afirmar Manuel Bretón— als nostres donants particulars i
empreses compromeses amb el nostre treball, gràcies a les parròquies i centres
diocesans, a les congregacions religioses i als nostres bisbes, que han posat a la disposició de les Càritas els recursos de les Diòcesis”.

“I gràcies al conjunt de la societat que, en moments de tensió i incertesa ha acudit a pal·liar el dolor dels quals més sofrien confiant en el treball de Càritas”.

“Això, tanmateix, no ha arribat a la seva fi, ja que les conseqüències econòmiques es deixaran notar durant molt de temps, especialment entre les persones més febles i en
situació més precària. També llavors ens tindran al seu costat, mitigant el seu sofriment
i ajudant-los a reclamar els seus drets, una missió per a la qual també necessitarem el
suport de tota la societat”, va concloure.

DESCARREGAR INFORME