Les treballadores de la llar segueixen sense tenir unes condicions laborals dignes després d’un any de pandèmia

El 75% de les treballadores no ha sol·licitat el subsidi extraordinari aprovat pel Govern i només una de cada cent l’ha cobrat

Quan es compleix un any de la declaració d’estat d’alarma a causa de la pandèmia, la realitat de les treballadores de la llar acompanyades per Càritas, un dels sectors més afectats per la crisi social i sanitària de la Covid-19, continua sense comptar amb el reconeixement social que mereix ni amb unes condicions laborals dignes.
En el marc de la celebració, el 30 de març, del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar –una jornada proclamada l’any 1988 durant el primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, celebrat a Bogotà, Colòmbia—, Càritas reafirma el seu objectiu de donar visibilitat a un sector laboral essencial, que, en ple impacte del coronavirus, va continuar realitzant la seva activitat malgrat les difícils condicions de protecció i distanciament, la por al contagi i, en molts casos, la pèrdua d’ocupacions.

Situació d’indefensió laboral
Moltes dones empleades de la llar no han pogut treballar durant el període de confinament, la qual cosa les ha empès a greus situacions de precarietat, tenint en compte que el sector encara no compta amb prestació per desocupació que pugui proporcionar-los una eventual protecció social davant situacions de cessament d’activitat o, com ha succeït amb la pandèmia, circumstàncies extraordinàries. Aquesta indefensió laboral està recollida, de manera específica, en el document que, sota el títol “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019”, Càritas va remetre a tots els grups polítics a l’abril d’aquest any.

Des de l’inici de l’actual crisi social i sanitària, Càritas va posar el focus en la situació d’especial indefensió vulnerabilitat d’aquestes treballadores, a la qual el Govern ha intentat donar resposta mitjançant l’establiment, fa justament avui un any, d’un subsidi extraordinari i temporal (Reial decret llei 10/2020, de 29 de març).
Aquesta mesura, no obstant això, no ha servit, en la pràctica, per a cobrir les necessitats més urgents de la majoria de treballadores de la llar deguda, en part, a les dificultats d’accés creades pels tràmits administratius, al retard o impagament de les ajudes, i al fet que una bona part d’elles no estaven donades d’alta en la Seguretat Social, per la qual cosa no tenen dret a sol·licitar-ho. El fet és que tres de cada quatre treballadores de la llar no han sol·licitat aquest subsidi i només una de cada cent l’ha cobrat.

Al costat d’això, la prolongació en el temps de la crisi causada per al Covid-19 ha provocat una caiguda molt important en les contractacions, que ja s’havien vist afectades arran de la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Durant la pandèmia s’ha produït una caiguda important de les afiliacions a la Seguretat Social (21.365 menys que un any abans), que en l’actualitat estan en el seu nivell més baix des de 2012.
Així, les dones que treballen com a empleades de llar s’estan enfrontant, d’una banda, a la pèrdua de les seves ocupacions i, per un altre, a la necessitat de treballar menys hores o les mateixes, però cotitzant per menys i, com reflecteixen les dades, a optar per treballar en l’economia informal (la EPA assenyala que hi ha més de mig milió de persones treballant en ús de llar, enfront de les 381.200 afiliacions registrades en la Seguretat Social).

Llarga trajectòria de Càritas en la feina de la llar
Cadascuna de les 65 Càritas Diocesanes que tenen programes d’ocupació a Espanya atenen tant dones que busquen treball com empleades de la llar com a famílies que demanden aquests serveis.
L’oferta d’acompanyament i millora de competències i habilitats per a aquelles dones que volen dedicar-se al sector de cures és àmplia, i abasta tant processos de formació relacionats amb l’ús de llar com amb el de les cures. A fi d’adaptar-se al nivell i coneixements previs de les dones participants, aquesta oferta formativa va des del nivell més bàsic, com són les formacions pre-laborals en ús de llar fins al nivell més elevat que ofereixen els certificats de professionalitat d’atenció a persones dependents.

A més de les formacions, a vegades és necessari oferir un acompanyament personalitzat per a la cerca d’una ocupació que empoderi a aquestes treballadores perquè demandin ocupacions amb drets i salari digne. Cal no oblidar que aquest és un sector amb una gran vulnerabilitat laboral, on són freqüents les ocupacions sense contracte, l’incompliment d’hores pactades o sense dret a la desocupació. Per a això, els programes d’ocupació de Càritas ofereixen suport a aquestes empleades perquè puguin trobar un treball amb la major protecció possible dins del sector.
Càritas compta, a més, amb un gran nombre d’agències de col·locació i bosses d’ocupació especialitzades en el treball de la llar i cures, a les quals recorren tant dones com homes en cerca de treball dins el sector com a famílies que necessiten contractar a algú que els ajudi bé amb la cura dels seus familiars o amb la neteja de la llar.
Aquesta acció de Càritas en l’àmbit d’ocupació a la llar es completa amb la posada en marxa de diverses estratègies de sensibilització i incidència dirigides a impulsar la dignificació d’aquest sector, i promoure el ple reconeixement social i legal de la professió.