Dia del Comerç Just: Urgeix una recuperació econòmica humana i sostenible en el post-COVID

Càritas se suma a la declaració «Reconstruïm amb justícia» emesa per la Coordinadora Estatal de Comerç Just.

Amb motiu del Dia Mundial del Comerç Just, aquest dissabte 8 de maig, la Coordinadora Estatal de Comerç Just –de la qual forma part Càritas Espanyola— s’uneix a la declaració «Reconstruïm amb justícia«, emesa amb motiu de la jornada per una aliança d’entitats de tot el món.

Un model econòmic i comercial més just i sostenible

En aquesta declaració es llança una crida a institucions i representants polítics per a impulsar canvis cap a un model econòmic i comercial global més just i sostenible en l’era post-COVID. Com s’assenyala en aquesta declaració, “la pandèmia de la Covid-19 i les seves mesures de distància social i aïllament estan tenint un gran impacte en les persones més vulnerables de les nostres societats, inclosos els petits productors i productores, treballadors i treballadores. Això ha tingut efectes devastadors en els drets humans, entre altres, posant en perill el dret a l’alimentació de les persones. La pobresa i la fam han augmentat el risc del treball forçós i infantil i la desforestació”.

“La crisi actual –s’afirma— ens ha demostrat no sols l’interdependents que som tots, sinó també com la destrucció de la naturalesa, la desforestació i la crisi climàtica i sanitària estan interrelacionades i comparteixen l’explotació de les persones i del planeta com una causa comuna”.

Per a les organitzacions signants, “és essencial que els Governs estableixin mesures de suport per a garantir que els petits productors i productores, treballadors i treballadores siguin capaces de resistir a futures crisis, però això no és suficient. En els pròxims anys, el canvi climàtic no farà sinó agreujar la vulnerabilitat i la desigualtat de milions de petits productors i treballadors”. És necessària, “una transformació de l’economia i la governança de les cadenes de subministrament mundials, no sols en favor dels interessos de petits productors i productores, sinó també en els interessos de les generacions presents i futures”.

Recomanacions

La declaració recull una sèrie de recomanacions dirigides als Governs i que giren entorn de quatre eixos, a curt i a llarg termini. De forma resumida, són aquestes:

1. Protegir

a. Assegurar que treballadors i productors disposin d’equips de protecció personal.

b. Mentre existeixin mesures de distanciament social i d’aïllament, congelar els impostos a les empreses que produeixen necessitats bàsiques i garantir preus accessibles per a les necessitats bàsiques i per als inputs necessaris per a la producció agrícola.

2. Reiniciar

a. Fer que els programes públics d’estímul estiguin disponibles només per a les empreses que compleixin els “Principis rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides», les directrius de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic).

b. Assegurar que les petites i mitjanes empreses tinguin accés a un finançament accessible i flexible, amb condicions preferencials per al Comerç Just i les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària.

c. Posar en marxa polítiques públiques de suport al Comerç Just, a les empreses socials, cooperatives i altres actors de l’Economia Social i Solidària, l’agricultura ecològica i les pràctiques agroecològiques.

3. Reestructurar

a. Adoptar una legislació que garanteixi que totes les empreses i els seus proveïdors respectin els drets humans, laborals i ambientals mitjançant la millora de les pràctiques de compra i comercialització.

b. Promoure la transformació gradual de les empreses convencionals amb prioritat en els guanys a models empresarials, que prioritzin a les persones i el planeta en enfront dels guanys.

c. Adoptar objectius nacionals i, quan escaigui, regionals ambiciosos per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, reduir ràpidament les emissions de CO₂ i garantir el límit de l’augment de la temperatura mundial a 1,5 °C, com s’exigeix en l’Acord de París.

4. Distribució justa dels recursos

a. Reformar els sistemes impositius per a incentivar el Comerç Just, els productes orgànics, les empreses socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària.

b. Fer de l’adquisició pública responsable la norma i donar prioritat al Comerç Just, les empreses orgàniques i socials, les cooperatives i altres agents de l’Economia Social i Solidària en la concessió de contractes públics.

Al costat de la Coordinadora Estatal, entre les entitats signants figuren l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), Fair Trade Advocacy Office, Fairtrade, Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social Solidària (RIPESS), CIDSE (Together for the global justice), Act Alliance EU, The International Federation of Organic Agriculture Movements (IFOAM-Organics International), Social Economy Europe, Wellbeing Economy Alliance i International Cooperatives Alliance.

La xarxa interdiocesana de Comerç Just de Càritas

Càritas compta amb una Xarxa interdiocesana de Comerç Just, integrada a Espanya per 28 organitzacions diocesanes que treballen des de fa més de quinze anys en un model de comerç just i el consum responsable des de l’enfocament integral d’una Economia Solidària per a i per les persones.

Durant la crisi causada per la Covid, a través del treball en xarxa amb altres plataformes i organitzacions i amb els nostres propis grups productors en països com a Palestina o Bangladesh, Càritas ha constatat que el Comerç Just ha actuat com un escut protector enfront dels efectes socials de la crisi. Això ha estat possible gràcies al compliment de criteris com el compromís a llarg termini amb els grups productors, la no anul·lació de comandes, l’ús de la prima de comerç just per a necessitats urgents o el prefinançament.

De totes maneres, és escàs encara el coneixement que existeix en la ciutadania sobre els valors i beneficis d’aquest comerç enfront del convencional, on el benefici econòmic i la competència són prioritaris. D’aquí la importància del suport d’institucions i representants compromesos perquè aquesta tendència pugui anar transformant-se de manera significativa.

Malgrat les limitacions imposades pel confinament i les mesures sanitàries imposades per la pandèmia, la Xarxa de Comerç Just de Càritas ha pogut mantenir-se activa durant l’any 2020, a través del treball desenvolupat per 28 Càritas Diocesanes, 36 botigues obertes en tota Espanya i 72 punts de venda o informació.

L’activitat d’aquesta xarxa, que se sosté gràcies al compromís de 542 persones voluntàries i 27 contractades, llança un saldo econòmic de 403.897 euros en vendes d’artesania, alimentació, cosmètica i altres productes. Al que cal afegir una altra partida de 464.692 euros en recursos invertits en compra de productes i accions de Comerç Just.