Urgeix un procés de reconciliació entre el poble colombià

Càritas recolza el paper de l’Església colombiana en l’impuls d’una solució dialogada al conflicte obert en el marc de l’Atur Nacional

Des de el passat 28 d’abril es va iniciar a Colòmbia un Atur Nacional, convocat per diferents sectors i amb ampli acolliment per la societat civil. L’atur es va emmarcar a l’inici i principalment, encara que no únicament, a rebutjar la Reforma tributària que havia presentat el govern nacional davant el Congrés de la República, que suposava, entre altres coses, una pujada de l’IVA a productes bàsics i una baixada del llindar de l’impost sobre la renda.

Si bé, en general, la protesta s’està donant de manera pacífica, una minoria està recorrent a actes vandàlics i la resposta de la Policia i el seu Esquadró Mòbil Antidisturbis (ESMAD) està sent desproporcionada en l’ús de la força. Fins avui s’han denunciat greus violacions de drets humans, amb casos d’homicidi, violència sexual i desaparició forçada; així com nombroses persones ferides en el context de les manifestacions. També s’han produït atacs de civils armats contra els pobles indígenes, que estan sent objecte d’una creixent i preocupant estigmatització en el context de l’Atur Nacional.

Procés de reconciliació

Per a l’Església —a Colòmbia i a nivell internacional— és urgent un procés de reconciliació entre el poble colombià, sobre la base del rebuig contundent a la violència, i el respecte als Drets Humans, especialment el Dret a la Vida i la Pau. Aquest procés de reconciliació requereix d’actituds d’escolta i reconeixement de les parts implicades, especialment dels joves que estan veient truncat el seu futur. Requereix també que el govern colombià, garanteixi els drets fonamentals en el marc de l’exercici del dret a la protesta social pacífica i assumeixi la seva responsabilitat en els casos coneguts d’excés de la força per part dels organismes de seguretat de l’Estat.

Suport de Càritas al diàleg

Càritas reconeix i recolza el paper de l’Església colombiana en l’impuls d’una solució dialogada i inclusiva al conflicte obert en el marc de l’Atur Nacional entre diversos sectors de la societat civil (inclòs els joves i els indígenes) i el govern nacional. El seu rol de facilitació del diàleg, juntament amb Nacions Unides, s’està donant en diferents territoris del país i a nivell nacional, liderat pels bisbes amb la implicació activa del clergat i els seus equips de la Pastoral Social.

Càritas crida l’atenció sobre les causes d’aquest esclat social que va iniciar en 2019 i després del parèntesi de 2020 es reaviva en resposta a la gestió del govern colombià enfront de l’impacte de la pandèmia. Colòmbia se situa entre els 15 països més desiguals del món (el segon en ALC després del Brasil). La diferència entre el nivell d’ingressos de la població més rica i més pobra no ha deixat d’agreujar-se des de 2017. A més, és el país més desigual d’Amèrica Llatina a nivell intern (cap altre país de Llatinoamèrica té bretxes tan grans entre les seves regions en nivells de desenvolupament). El passat 29 d’abril el Departament Administratiu Nacional d’Estadística (DANE) va assenyalar que el percentatge de persones classificades com a pobres respecte al total de la població nacional per a l’any 2020 va ser de 42,5%.

Així mateix, la ciutadania reclama el fi de més de mig segle de conflicte armat, que encara persisteix malgrat els esforços per construir la Pau. D’acord amb l’Oficina de les Nacions Unides per a la Coordinació d’Assumptes Humanitaris (OCHA), durant el període de l’1 de gener a 31 març 2021, almenys 38.559 persones van ser víctimes per desplaçament forçat per la violència, a més de 40 líders socials assassinats i un increment del reclutament de nens/as i del nombre de massacres (35 en 2021, amb 132 víctimes).

Una mostra de la crisi humana que viu Colòmbia són les 27.576 sol·licituds de protecció internacional presentades a Espanya en el 2020, per colombians.

Les protestes dels últims dies estan protagonitzades en gran manera per joves en zones urbanes, que veuen truncats els seus projectes de vida, i reclamen del govern poder participar de la riquesa del país. No són protestes contra l’Estat, sinó a favor d’aquest, del reforç del sistema de salut i educació per a aconseguir un accés universal i equitatiu, les oportunitats d’ocupació, etc.

Càritas a través dels seus projectes d’atenció humanitària en les zones més empobrides i assotades per la violència com el Departament del Chocó, treballa amb població juvenil per a prevenir el reclutament per part dels grups armats i oferir alternatives de desenvolupament els més vulnerables.