Moda re-» publica un informe pioner sobre el reciclatge tèxtil a Espanya

Moda re-, cooperativa impulsada per Càritas, lidera la recollida de residus tèxtils a Espanya, en gestionar més de 44.000 tones anuals

Quan es compleix un any de la seva constitució com a cooperativa de serveis d’iniciativa social, destinada a la recollida, reutilització i preparació per al reciclatge tèxtil, moda re- publica un estudi pioner en el qual, sota el títol “Anàlisi de la recollida de roba usada a Espanya”, s’aborden de manera exhaustiva els diferents aspectes de l’activitat de reciclatge tèxtil al nostre país.

Actualment, s’estima que a Espanya cada any entorn de 990.000 tones de productes tèxtils pararan als abocadors. No obstant això i segons les dades aportades per l’estudi, les taxes de reciclatge tèxtil continuen sent baixes: només entre el 10-12% dels residus tèxtils post-consum es recull per separat per a la seva reutilització i/o reciclatge, i menys de l’1% de la producció total es recicla en cicle tancat, és a dir, amb el mateix ús o similar.

L’estudi, realitzat a partir de les dades dels diferents agents involucrats en la recollida i gestió de residus tèxtils en tot el territori espanyol, mostra com les dades globals de recollida selectiva de residus tèxtils documentats ascendeixen a 108.296 tones en tota Espanya. Gairebé íntegrament, el sistema de recollida és el de contenidors en la via pública, dels quals existeixen un total de 19.548 unitats.

Per Comunitats Autònomes, les que encapçalen el ránking per la seva ràtio de recollida selectiva de residus tèxtils/generació són País Basc (24, 93% del total), Comunitat Foral de Navarra (16, 48%) i Comunitat Valenciana (16, 03%).

L’operador amb una major rellevància en la recollida de residus tèxtils a nivell estatal és Càritas/moda re-, que duu a terme la recollida del 41% del total (44.278 tones en 2019), molt per sobre dels següents operadors (amb un 16% del total).

Tipologia de residus

L’estudi aborda també la tipologia de residus tèxtils, que es divideixen en dues categories en funció d’on s’originen: pre-consum, excedents de producció i post-consum, que són els que origina el consumidor final. En general, els productes de vestir es consumeixen en quantitats molt més altes que els productes tèxtils per a la llar.

Al costat d’això, s’analitzen els percentatges de producció per fibres tèxtils i de composició per categories de peça, encara que les dades varien en funció de l’àmbit d’estudi i no coincideixen necessàriament amb la composició predominant de les peces de vestir ni, molt menys, amb els percentatges de mescla de la roba recollida en els contenidors de roba usada.

Per a aquest estudi s’ha analitzat la composició en percentatge de fibres d’una mostra de 500 kg de diversos contenidors de roba usada recol·lectada per l’entitat “Formació i Treball”, pertanyent a la cooperativa moda re-, i els resultats del qual mostren el clar domini de la fibra de cotó sobre la resta de les fibres (pròxim al 50% en el cas de la roba reciclable i pròxim al 60% en la reutilitzable). A continuació, li segueix la fibra de polièster, amb un 30% en tots dos tipus de roba. La suma de totes dues fibres representa el 79% en pes del total de fibres de la roba reciclable i el 88% de la roba reutilitzable.

Els resultats revelen que l’estratègia de reciclatge dels residus post-consum de roba rebutjada per a la seva reutilització a causa de la seva mal estat hauria de centrar-se en la recuperació i/o reaprofitament del 80% de les fibres components, que són el cotó i el polièster.

Classificació i reutilització

En un altre apartat de l’estudi es detallen els processos de classificació i reutilització dels residus tèxtils, de cara a la seva posterior distribució o valorització. Les peces que es troben en un estat adequat són recuperades per a la seva reutilització i distribuïdes a través de canals de venda o donació.

Aquelles peces que, per diversos motius (brutícia, trencament, etc.) no poden ser reutilitzades però la composició i l’estat del qual permeten el seu reciclatge, són destinades a aquest fi per a l’obtenció de draps industrials o materials aïllants, entre altres usos. Finalment, existeix un flux de material rebutjat, sense opció de recuperació, que pot destinar-se a valorització energètica sempre que sigui possible.

Existeixen a Espanya instal·lacions a l’altura de les més avançades d’Europa que disposen d’un elevat grau de mecanització i digitalització dels seus processos. És el cas de les 3 plantes integrals que formen part de Càritas/moda re-, gestionades per Koopera a Bilbao, Koopera Mediterrània a València i la de Formació i Treball a Barcelona.

La reutilització contempla les operacions de venda i/o donació de peces recuperades i llistes per a reutilització per un nou usuari. A Espanya, l’estudi ha identificat un total de 238 establiments amb aquestes característiques.

Existeix una clara aposta de moda re- per la reutilització, amb una xarxa de més de 100 botigues repartides per 15 comunitats autònomes, molt per sobre dels següents operadors (amb una mica més de 50 botigues cadascun i presència en un màxim de 8 Comunitats Autònomes).

L’impacte ambiental

El repte de la sostenibilitat mediambiental de la indústria tèxtil destinada a la moda és un altre dels focus de l’estudi, que crida l’atenció sobre com aquest sector industrial és un dels quals està tenint major impacte ambiental a nivell mundial, degut principalment a la seva elevada petjada de carboni i petjada hídrica.

Encara que no existeix suficient acord sobre com comptabilitzar l’estalvi d’emissions que comporta la reutilització de roba usada, la valoració realitzada per ECO-TLC (França) estima l’equivalent a 25 kg de CO₂ l’estalvi en la reutilització de roba usada. La tendència actual per a comptabilitzar aquest estalvi d’emissions es basa a considerar que la reutilització estalvia la producció d’una peça nova de les mateixes característiques. I que aquest estalvi és major com més s’estén la vida útil de la peça reutilitzada.

Iniciatives de les marques de moda

És important destacar, com fa l’estudi, el procés de conscienciació que en els últims anys han iniciat les grans indústries productores de moda sobre l’impacte ambiental en la fabricació de tèxtil i a la necessitat d’una gestió responsable dels residus tèxtils generats, per a això han signat convenis de col·laboració amb entitats per a la recollida de roba usada. Així mateix, han promogut iniciatives entorn del reciclatge d’aquesta per a l’obtenció de fibres reciclades per a les seves noves col·leccions.

És ressenyable, per la seva quantia i singularitat, el suport d’Inditex a la recerca universitària tant en centres espanyols com europeus, al costat d’un important conveni de col·laboració amb l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT).

Reptes futurs

Al costat de l’anàlisi del reciclatge tèxtil a Espanya, els autors de l’estudi plantegen un capítol de reptes que permeti afrontar un escenari d’evolució futura de la moda que apunta a una tendència a l’alça del consum de peces tèxtils.

Per a això, és necessari implementar iniciatives de sostenibilitat basades en la sensibilització del consumidor a l’hora de recuperar peces usades, la reducció de l’impacte de les fibres utilitzades, el redissenyat dels articles per a reduir els residus, la incorporació de fibres reciclades, l’allargament de la vida útil de la peça mitjançant la seva reutilització o la millora de la seva qualitat.

A més, es preveu un augment de la quantitat de residus tèxtils a recollir i tractar amb la imminent prohibició de la destrucció dels excedents de producció, i de la prohibició d’importar roba de segona mà en alguns països africans, com va determinar Ruanda en 2019, per a afavorir la seva pròpia indústria.

Ha d’incentivar-se, també, un canvi d’hàbits de consum del sector de la moda a través de la informació i sensibilització del consumidor, que catalitzi el replantejament global del sector, reduint el nombre de vendes de productes a baix preu, prioritzant uns productes dissenyats per a durar o reduint la presència en el mercat de l’anomenada moda ràpida.

Urgeix, per tot l’anterior, la posada en marxa d’un Sistema de Responsabilitat Ampliada del Productor que asseguri els recursos necessaris per a crear un sistema robust i transparent de gestió.