FOESSA constata un gran deteriorament de les condicions de vida del conjunt de les llars a causa de la COVID-19

L’exclusió social severa afecta a més de 6 milions de persones, un increment de gairebé 2 milions en relació al 2018.

Sota el títol “Societat expulsada i dret a ingressos”, Càritas i la Fundació FOESSA (Foment d’Estudis Socials i de Sociologia Aplicada), han presentat l’ informe Anàlisi i Perspectives 2021 on s’analitza quin està sent l’abast de la pandèmia en la cohesió social a Espanya.

Les dades presentades per Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, i Thomas Ubrich, tècnic de l’Equip d’Estudis, alerten que el panorama que la crisi provocada per la pandèmia està deixant un impacte molt preocupant, amb una profunda petjada d’importants conseqüències en les condicions de vida i nivells d’integració social de les persones i famílies.

Segons l’avanç de resultats de l’enquesta FOESSA 2021 (realitzada a més de 7.000 llars de totes les Comunitats Autònomes) que s’inclou en l’informe, en 2021, any i mig després de l’esclat de la pandèmia, són ja 11 milions les persones que es troben en situació d’exclusió social a Espanya. Això revela un eixamplament de l’espai de l’exclusió, on viuen ara 2,5 milions de persones noves respecte a 2018, data de l’anterior enquesta.

Es registra, així mateix, un empitjorament generalitzat dels nivells d’integració per al conjunt de la població: la integració plena en 2021 —és a dir, llars que gaudeixen d’una situació en la qual no sofreixen cap tret indicatiu de l’exclusió— és gaudida per només 4 de cada 10 llars d’Espanya (el 42%). Això marca un descens de més de 7 punts respecte de l’any 2018 (on el percentatge era del 49%).

“Una primera conclusió –assenyala Thomas Ubrich— seria que s’ha produït un lliscament dels diferents estrats de la societat cap a situacions de major precarietat i exclusió social, una fugida imparable cap a una societat més desigual on el grup que més creix és el dels més desfavorits”.

Les dades de FOESSA “vénen a constatar el que al llarg dels últims mesos s’ha vingut comprovat a través de l’acció social de Càritas: que la pandèmia està colpejant amb més força als quals ja eren els perdedors, als més fràgils, els que ja tenien dificultats per a mantenir-se a flotació, als quals no ha arribat l’escut social, ni tenien ja el suport dels mecanismes de protecció propis, desgastats en la crisi anterior de 2008”.

Una altra de les alertes de l’informe és que, per primera vegada des de 2007 les persones en exclusió severa superen els 6 milions de persones, convertint-se en un dels grans damnificats per la COVID-19, amb un increment de gairebé 2 milions persones respecte de l’any 2018.

Perfils més afectats pel virus social

Encara que l’augment de l’exclusió s’ha donat de forma generalitzada en el conjunt de la població, en “Anàlisi i Perspectives 2021” s’identifiquen els grups i col·lectius sobre els quals la crisi ha tingut major impacte.

És el cas d’un grup tradicionalment afectat, el de les famílies amb nens, nenes i adolescents en el seu si. Les dificultats que comporta la criança, i la feblesa dels suports públics a les famílies amb menors d’edat a càrrec, incrementen el risc d’exclusió social en aquestes llars, que és del 27% de parelles amb fills enfront del 18% entre parelles sense fills. Aquesta incidència és molt més acusada si es tracta d’una família nombrosa (47%) o d’una llar monoparental (49%), especialment quan la persona sustentadora principal és una dona.

D’altra banda, el país d’origen és un altre dels condicionants que poden ser determinants. La pandèmia ha intensificat situacions d’exclusió crítiques per a la població d’origen immigrant i ha convertit en crònica la seva òbvia posició de desavantatge. Això s’evidencia en una clara sobrerepresentació d’aquest grup en l’espai de l’exclusió (38%), encara més marcada en el de l’exclusió severa (65%).

Nous factors d’exclusió social

La pandèmia ha incrementat els nivells d’exclusió en el conjunt de la població i el fa en totes les dimensions d’exclusió analitzades per FOESSA: ocupació, consum, salut, educació, política, habitatge, conflicte social i aïllament social.

Els efectes són especialment intensos en dos aspectes estructurals en la nostra societat, com a drets vulnerats de manera sistemàtica per a un gran nombre de persones, independentment que el context econòmic sigui de creixement o de crisi: l’ocupació i l’habitatge.

El 25% de les llars travessen greus dificultats en la dimensió de l’ocupació, a causa de les situacions de desocupació, però també per la realitat d’un mercat laboral cada vegada més precarizado i on obtenir un treball digne és cada vegada més difícil, la qual cosa comporten una realitat d’ingressos baixos i insuficients. Aquesta precarietat salarial afecta en particular a l’hora de garantir l’accés i manteniment a un habitatge i subministraments, i que afecta el 24% de llars espanyoles.

L’ocupació no assegura la integració social. La diferència entre tenir o no tenir una ocupació és definitiva. Respecte a 2018, pràcticament s’ha duplicat el nombre de llars amb totes les persones actives desocupades (passant de 5,9% a 10,3%) i de llars la persona sustentadora principal de les quals està activa, en inestabilitat laboral greu, passant del 4,8% al 10,3%.

Habitatge, energia, aigua i internet són drets humans sistemàticament vulnerats. Continua augmentant el nombre de famílies per als qui les despeses de l’habitatge suposen tal càrrega que, una vegada realitzats aquests, es queden en situació de pobresa. Aquesta realitat afecta avui dia al 14% de les llars.

Augment de la pobresa severa i erosió de les relacions socials

Així mateix, la dimensió de l’ocupació i de l’habitatge es vinculen de manera innegable amb l’exclusió del consum, que s’ha disparat notablement, en passar del 14,5% en 2018 al 17,6% en 2021, la qual cosa suposa una alça del 21%.

L’estreta relació entre dificultats amb l’ocupació i exclusió en el consum es fa patent en comprovar que, per al conjunt de llars afectades per l’exclusió en l’ocupació, la pobresa severa s’eleva fins al 30%, que triplica el nivell d’afectació del conjunt de la societat.

D’altra banda, si en l’anterior informe FOESSA les bones relacions existents entre les persones dins de la llar i amb el seu entorn social més pròxim era una notícia esperançadora aquesta crisi ho canvia tot. Un aspecte diferencial és que la pandèmia sí que està erosionant amb força la qualitat de les relacions en les llars, en duplicar-se el número d’aquests el clima de convivència dels quals mostra dificultats serioses.

El conflicte social, la dimensió que mesura la qualitat de les relacions dins de les llars, ha passat d’afectar un 5% de les llars en 2018 a gairebé un 10% en 2021. Aquesta dimensió és la que, percentualment, més ha augmentat quant al nivell d’afectació per al conjunt de la població.

Bretxa digital

L’informe identifica també un nou motor d’exclusió social i desigualtat, la bretxa digital.

No disposar de connexió suficient ni d’un dispositiu connectat i d’habilitats per a manejar-se en l’entorn digital estan marcant fortament la diferència en una societat cada vegada més digitalitzada: suposa una pèrdua d’oportunitats en àmbits com l’ocupació, l’educació, les ajudes públiques o les pròpies relacions socials.

Aquesta és una realitat que afecta un 46% de les llars en situació d’exclusió enfront del 35% del conjunt de llars.

Necessitat d’un adequat sistema de protecció social

“Anàlisi i Perspectives 2021” dedica un capítol específic a analitzar les febleses del nostre model de protecció social, posant un focus especial en l’Ingrés Mínim Vital (IMV). L’informe assenyala com en la seva configuració i normativa actual aquesta Ingrés ofereix una cobertura insuficient i presenta llacunes importants.

Un primer obstacle es produeix abans si més no d’arribar a iniciar els tràmits per a sol·licitar-la. Una mica més d’un any després de la seva aprovació, un altíssim percentatge de les llars en situació de pobresa severa no compta encara amb suficient informació per a la seva sol·licitud o tramitació.

Només una quarta part d’aquestes llars ha rebut informació correcta i suficient per a iniciar el tràmit de sol·licitud, i, en conseqüència, només un 26% de les llars en pobresa severa han aconseguit realitzar el mateix. És a dir, més de dos terços d’aquestes llars (el 68%) no ho han sol·licitat malgrat els seus escassos o nuls ingressos.

En definitiva, només el 18,6% dels sol·licitants en pobresa severa està cobrant el IMV o, almenys, ho té concedit. I a gairebé la meitat del total de sol·licitants en pobresa severa (el 49%), li ha estat denegat

Els reptes que tenim com a societat

L’última part de l’informe planteja una sèrie de reptes per a incidir en els desajustaments estructurals del nostre model de desenvolupament social i en una sortida de la crisi per a tots que no deixi realment a ningú enrere. Aquests reptes serien:

1. Retornar la seva dignitat al treball per a crear ocupació decent: Potenciar un mercat de treball i un model productiu que afavoreixin la creació d’ocupació capaç de garantir el dret a un treball decent i estable, i amb condicions dignes.

2. Necessitat urgent de polítiques públiques suficients i d’un sistema públic de provisió d’habitatge més garantista dels nostres drets.

3. La bretxa digital s’ha convertit en un motor d’exclusió social. És primordial impulsar mesures i estratègies que garanteixin l’accés al dret a una connexió a internet de bona qualitat, a tenir dispositius que permetin aquesta connexió i el dret a adquirir competències o habilitats per a desembolicar-nos en aquest món.

4. La pobresa i exclusió social continuen colpejant amb més força a la població menor de 18 anys a Espanya. El dèficit en inversió en infància i en polítiques orientades a la família són reptes prioritaris en la construcció d’una solidaritat intergeneracional efectiva.

5. La població d’origen immigrant s’allunya una mica més de la inclusió social: Urgeixen polítiques sòlides d’equitat i solidaritat per a aquesta població que es troba segregada, que ocupa els nivells socials més desfavorits i afronta greus dificultats en ocupació, habitatge i pobresa.

6. Aquesta crisi també ha estat mental. L’estrès, l’ansietat o la fatiga vital no poden abordar-se només des d’una perspectiva individual, sinó que és essencial considerar l’entorn social i els factors contextuals que afecten la nostra salut mental. El nostre sistema públic de salut ha d’integrar una perspectiva de salut mental col·lectiva i comunitària.

7. És necessari consolidar un sistema de garantia de rendes que protegeixi. El IMV ha de continuar millorant en termes de cobertura i protecció per a ser una sustentació econòmica efectiva i sostenible per a les famílies que necessiten d’aquests ingressos.

Construir un veritable “escut social”

En la seva intervenció, la secretària general de Càritas va alertar que “quan mirem les dades que ens ofereix la realitat social i de l’acció Social de Caritas, observem que sí que s’està quedant molta gent enrere”.

D’aquí la urgència –va afegir Natalia Peiro— de continuar avançant i ampliar l’abast d’aquestes mesures inicials perquè l’objectiu de construir aquest ´escut social´ s’aconsegueixi i que protegeixi realment la ciutadania i les famílies més desprotegides”. “No podem permetre que aquesta nova crisi aprofundeixi encara més la desvinculació d’un percentatge important de la població i l’expulsi de la societat”, va afirmar.

Va recordar, a aquest respecte, com les dades “de la realitat que observem també en la nostra acció social i a través dels testimoniatges de les persones i famílies acompanyades per la Confederació de Càritas Espanyola en tot el territori constaten l’augment de persones que continuen demandant ajudes d’emergència a causa de la pandèmia”.

Segons les dades de l’última Memòria anual, la Confederació Càritas a Espanya va invertir en 2020 més de 386 milions d’euros en els seus diferents programes socials (uns 50 milions més que en 2019) per a fer costat a 2,8 milions de persones a tot el món (1,77 milions al nostre país) amb problemes creixents de precarietat i exclusió social.

Informe

Resum informe