Càritas Espanyola activa diversos convenis d’emergència a Centreamèrica per a frenar l’impacte del coronavirus

Hondures, Guatemala, El Salvador i Nicaragua estan molt exposats als efectes socials i econòmics de la pandèmia

Càritas Espanyola acaba d’activar convenis d’emergència a Hondures i Guatemala en col·laboració amb la AECID (Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament) per a donar suport a les accions d’ajuda humanitària de les Càritas locals a les comunitats més afectades pels efectes socials i econòmics del coronavirus, que corren el risc d’agreujar-se en els pròxims mesos en tota la regió.

En total, totes dues intervencions humanitàries sumen un pressupost de 130.000 euros, dels quals la AECID aporta uns 102.000 euros. Pròximament s’activarà una altra intervenció similar de Càritas Espanyola a El Salvador.

Pronòstics pessimistes per a la regió

La situació de la pandèmia a Amèrica Central ha anat evolucionant de manera més que preocupant en les últimes setmanes. Les projeccions que l’Organització Panamericana de la Salut (OPS) maneja per a tota la regió calculen per al pròxim octubre més de 438.000 morts per coronavirus. Els pics que els diferents països afronten són diversos i vénen de la mà del conjunt de mesures i actuacions que els Governs locals estan i realitzaran. Es tracta d’unes expectatives preocupants a curt termini en una crisi de salut que a Amèrica no cedeix i on estan 5 dels 12 països del món més afectats per la pandèmia.

Continua llegint

El Tercer Sector anima al sector empresarial a marcar la casella Empresa Solidària en l’Impost de Societats

Aquesta campanya es denomina “Ara més que mai empreXas”. La casella Empresa Solidària es pot marcar des de l’1 de juliol.

La Plataforma del Tercer Sector (PTS), de la qual forma part Càritas, ha llançat la campanya «Ara més que mai empreXas» dirigida a informar i sensibilitzar a les companyies perquè marquin la Casella Empresa Solidària dedicada a fins socials en tributar per l’Impost de Societats. Aquesta mesura els permetrà, per segon any consecutiu, contribuir a aconseguir una societat més cohesionada i abordar a reconstrucció social del país marcant la casella 00073 (model 200) o la 069 (model 220) d’aquest impost.

Per a visibilitzar aquesta nova mesura s’ha elaborat material informatiu amb l’objectiu que les empreses coneguin que des de l’1 de juliol, i fins al 25 del mateix mes, poden destinar el 0,7% de la quota íntegra que declaren a finançar projectes socials. Tots els materials i detalls de la campanya «Ara més que mai empreXas» es poden consultar en la web.

Continua llegint

FOESSA analitza el sistema d’Ingressos Mínims: cobertura limitada, alta desigualtat territorial i baixa intensitat protectora

En un breu estudi acabat de publicar dins de la sèrie «Focus» sota el títol «Vulneració de drets: Ingressos Mínims».

La Fundació FOESSA acaba de treure a la llum, dins de la seva sèrie “Focus” una breu anàlisi sobre el sistema d’ingressos mínims a Espanya, que ha saltat al primer pla de l’agenda política arran de l’aprovació, el passat 29 de maig, del Reial decret llei 20/2020 pel qual s’estableix el denominat Ingrés Mínim Vital (IMV) a Espanya.

Sota el títol “Vulneració de drets: Ingressos Mínims”, els experts de FOESSA analitzen al llarg de tres capítols el model espanyol, a fi d’identificar els punts febles del model proposat, el grau de suport social del mateix i el que la seva implementació poden suposar per a reduir la pobra extrema important o per a acabar en una altra oportunitat pèrdua.

Com s’assenyala en la introducció, “el sistema d’ingressos mínims es planteja com un dels suports bàsics de la protecció social per al manteniment d’un nivell de vida digne de la ciutadania” i “el seu objectiu primordial és facilitar un benestar mínim a la població vulnerable reduint la pobresa”. “No obstant això –subratllen els autors—, el model espanyol des del seu origen ha presentat tres principals elements deficitaris: un alt grau de desigualtat territorial, una baixa intensitat protectora i una cobertura limitada.

Com s’assenyala en la introducció, “el sistema d’ingressos mínims es planteja com un dels suports bàsics de la protecció social per al manteniment d’un nivell de vida digne de la ciutadania” i “el seu objectiu primordial és facilitar un benestar mínim a la població vulnerable reduint la pobresa”. “No obstant això –subratllen els autors—, el model espanyol des del seu origen ha presentat tres principals elements deficitaris: un alt grau de desigualtat territorial, una baixa intensitat protectora i una cobertura limitada.

Aquest “Focus” analitza la intensitat protectora que en data d’avui ofereixen els diferents sistemes d’ingressos mínims que, des de criteris molt desiguals, han anat desenvolupant en les últimes quatre dècades les 17 Comunitats Autònomes i les dues ciutats autònomes del nostre país. I alerta que, encara que l’aprovació d’un IMV d’àmbit estatal és un clar avanç, “si no es desenvolupa adequadament a nivell reglamentari i si no s’articula adequadament amb els sistemes existents en les Comunitats Autònomes, es tractarà d’una oportunitat pèrdua per a les llars més vulnerables”.

Un “sistema” desigual que no cobreix l’objectiu que es proposa

En data d’avui i segons la memòria de les rendes mínimes que publica anualment el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, s’extreuen, entre altres, les següents conclusions.

– Es tracta d’un sistema amb baixa capacitat protectora i escassa cobertura. El nivell d’inversió és molt desigual i fins i tot en declivi en l’últim any. En moltes CCAA, les rendes mínimes no són un dret subjectiu, sinó que es tracta d’una prestació dependent de la disponibilitat pressupostària. Després d’anys d’augment lleu però constant, la suma total executada en matèria de RMI ha descendit en un 1,61%, passant de 1.544,4 milions de € en 2017 a 1.519,6 milions de € en 2018.

– La cobertura de les rendes mínimes, és a dir, a quantes persones en situació de pobresa arriben aquestes ajudes, és un dels punts febles més flagrants del sistema de protecció social espanyol. La mitjana de les rendes mínimes d’inserció implementades per les Comunitats Autònomes deixa a més del 93% de les persones en situació de pobresa a Espanya sense rebre aquest tipus d’ajudes.

– A Espanya, més de 2,6 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa severa (30% de la mitjana d’ingressos, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE 2018), mentre que la població beneficiària de les rendes mínimes, aconsegueix més de 679.000 persones (un 12,8% menys que en 2017). En termes de cobertura dels sistemes de garantia d’ingressos mínims, els beneficiaris de les rendes mínimes, a penes aconsegueix al 29% de la població sota el llindar de la pobresa severa. Una desprotecció que afecta dues de cada tres persones en aquestes circumstàncies.

– La taxa de cobertura que oscil·la des del 4,9% a Andalusia o 5,8% a Castella-la Manxa, les regions amb menys extensió, i aconsegueix fins al 274% de la població en pobresa severa a Navarra, 175% al País Basc o 145% a Astúries, les regions amb una cobertura més desenvolupada. Una vegada més són evidents les diferències territorials en el desenvolupament del sistema.

Un dret amb enorme suport social

L’estudi de FOESSA indica que segons el baròmetre del CIS de maig, la majoria de persones enquestades avala la iniciativa d’un Ingrés Mínim Vital de caràcter estatal (83,4%).

I d’acord amb els resultats de la seva pròpia enquesta EINSFOESSA de 2018 (Enquesta Sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA), existeix també un ampli suport social per part de la ciutadania sobre la importància i idoneïtat d’un sistema de garantia d’ingressos mínims per a protegir a la població, en particular la més vulnerable: el 88,1% de la població d’Espanya creu que els qui reben ajudes socials ho fa perquè les necessiten per a viure; un 47,3% pensa que les Administracions públiques haurien de desenvolupar polítiques de garantia de rendes per a tothom, i en un 49,7% només per als qui ho necessitin.

Així mateix, el judici de la immensa majoria entre els qui les reben és que les rendes mínimes cobreixen poc o gairebé res les necessitats bàsiques (entre ambdues sumen el 84% de les respostes).

Avanç important o oportunitat pèrdua

Els autors de l’estudi asseguren que l’aprovació del Reial decret 20/2020, de 29 de maig representa un pas molt important que situa a Espanya una mica més prop de la mitjana europea de protecció social. Segons càlculs de l’executiu, el IMV arribaria a 850.000 llars (2,3 milions de persones), amb el que es triplica la protecció a la població amb escassos recursos a Espanya.

No obstant això, i mancant el fonamental desenvolupament reglamentari, es mantenen moltes incògnites sobre si el nou sistema d’ingressos mínims serà capaç de garantir l’efectivitat d’aquest nou dret subjectiu.

Dèficits identificats per Càritas

Per això, se subratlla la necessitat de “ser vigilant i continuar treballant perquè el sistema de protecció social no deixi a ningú enrere, en particular als més vulnerables”. En aquesta línia, recullen els dèficits ja identificats per Càritas en la seva nota de valoració del Reial decret, en deixar alguns aspectes sense resoldre que poden acabar suposant una oportunitat perduda per a incloure en el sistema de protecció.

Aquest “Focus” recorda els reptes de futur identificats per Càritas a l’hora de posar en marxa aquesta nova mesura protectora perquè realment permeti cobrir les necessitats i atorgar un dret real a les capes més vulnerables de la població. Entre aquestes caldria destacar:

– Les persones en situació administrativa irregular.

– Les persones joves emancipades menors de 23 anys.

– Les famílies que viuen en habitacions compartint l’habitatge amb més de dues famílies.

– La vinculació a l’ocupació i l’obligació de constar com a demandant d’ocupació, la qual cosa suposarà que les persones que per les seves circumstàncies (malalties cròniques, per exemple) no poden tenir una inclusió en el mercat laboral no podran accedir a la prestació.

– Les persones que estiguin residint de manera permanent en llocs amb finançament públic. Hi ha persones en situació d’exclusió que participen en projectes d’inclusió en espais residencials i que serien clars destinataris de l’Ingrés Mínim Vital.

Cal assenyalar, a més, que altres qüestions sobre les quals Càritas ha posat l’accent és la necessitat que les Comunitats Autònomes mantinguin la inversió que actualment destinen a les prestacions de garantia d’ingressos mínims autonòmiques com a prestació econòmica que pugui complementar l’Ingrés Mínim Vital o donar cobertura a aquells perfils als quals el IMV no arribi.

Al costat d’això, urgeix racionalitzar el sistema de prestacions per a optimitzar el seu impacte, sense que això suposi una reducció dels fons destinats a elles; acompanyar el IMV amb un complement d’habitatge que eviti que l’import de la nova prestació es destini gairebé únicament al cost de l’habitatge i dels subministraments (el cost de l’habitatge i la inversió que les famílies han de dedicar al pagament de la mateixa supera el 50% dels ingressos en moltes llars); i facilitar per part de les Administracions els mecanismes d’empadronament, atès que aquesta és condició sine qua non per a poder sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital.

Càritas Espanyola va acompanyar en 2019 a 2,4 milions de persones, mentre la Covid-19 dispara un 57% les ajudes

La Confederació va invertir 337 milions d’euros, dels quals el 71% són aportacions privades i el 29% fons públics.

Càritas Espanyola alerta sobre l’increment de les situacions de necessitat que ha provocat la crisi provocada pel coronavirus, que s’ha traduït en un augment del 57% en les persones ateses a través dels programes d’Acolliment i Assistència en tot el país. Al costat d’això, l’Informe 2020 de FOESSA alerta que la pandèmia ha anul·lat en només dos mesos l’efecte de la recuperació i hem tornat a les xifres del pitjor moment de l’última crisi.

En una roda de premsa celebrada avui a Madrid, Càritas ha donat compte de tres documents de notable abast: els resultats d’una enquesta a tota la Confederació realitzada pel seu Equip d’Estudis de Càritas per a prémer quin està sent l’impacte de la Covid-19 en les Càritas Diocesanes de tota Espanya, les dades recollides en la Memòria anual 2019 i l’Informe 2020 de la Fundació FOESSA, que s’edita dins de la col·lecció “Anàlisi i Perspectives” sota el títol “Distància Social i Dret a la Cura”.

La roda de premsa ha comptat amb les intervencions de monsenyor Jesús Fernández, bisbe electe d’Astorga i acompanyant de Càritas en la Conferència Episcopal; Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola; Natalia Peiro, secretària general; i Guillermo Fernández, tècnic de l’Equip d’Estudis.

Impacte del coronavirus en les Càritas Diocesanes

Segons l’avanç de dades aportat per Natalia Peiro sobre l’enquesta a les 70 Càritas Diocesanes de tot el país, es confirma que en els últims tres mesos el nombre de peticions d’ajuda que han rebut les Càritas s’ha incrementat un 77%. Si bé les demandes presencials van caure un 26%, l’increment de les sol·licituds per telèfon ha crescut un 60% i un 20% a través d’altres canals virtuals, com a xarxes socials, correu electrònic i web.

L’alça de les situacions de necessitat provocada per aquesta crisi ha traduït aquest augment de demandes d’ajuda en un important creixement del 57% en les persones ateses.

Al costat d’això, una altra dada que revela l’agilitat amb la qual la Confederació ha respost a aquesta situació és que ha multiplicat per 2,7 els fons econòmics destinats a cobrir necessitats bàsiques. Aquestes s’han centrat en àmbits clàssics atesos des de la Confederació, com a alimentació o habitatge, als quals s’han sumat, de forma menys intensa però considerable, la sol·licitud de connexió i dispositius electrònics per a poder seguir el ritme escolar, l’ajuda per a la realització de tràmits online i el suport afectiu davant situacions de solitud i incertesa.

Quant al perfil de les persones que han acudit a Càritas, es constata l’arribada de persones que mai abans s’havien acostat a Càritas. Durant aquesta crisi, una de cada tres persones (33%) és nova o feia més d’un any que no acudia sol·licitant ajuda. En xifres globals, el 26% dels qui han acudit a Càritas per aquesta crisi és la primera vegada que ho feien.

L’enquesta posa també el focus en la realitat de les persones sense llar, especialment exposades a l’impacte del coronavirus, sobretot per la vulnerabilitat en la situació de confinament decretada dins de l’estat d’alarma en mancar d’un domicili on recloure’s.

Continua llegint

El Tercer Sector exigeix al Govern d’Espanya un pla de rescat econòmic urgent per a garantir l’atenció als més vulnerables

El president de la Plataforma alerta que el sector es troba a la vora del col·lapse intentant tallar l’impacte social de la pandèmia

La Plataforma del Tercer Sector (PTS), composta per 28.000 ONG, exigeix al Govern d’Espanya l’elaboració d’un pla de rescat econòmic i financer urgent per a no posar en perill als més de sis milions de persones en situació de pobresa o exclusió que atenen les ONG a l’any, i que, a causa de la pandèmia del Covid-19, han augmentat de manera exponencial.

Així ho ha manifestat el president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, en una trobada amb mitjans de comunicació en el qual s’ha analitzat el perill que suposa per a les entitats, i la seva acció social, no dotar-li dels mitjans financers necessaris en un context de crisi social i econòmica, que requereix, més que mai, de la seva presència i intervenció.

Poyato ha assegurat que la pandèmia ha cronificat  encara més les situacions de vulnerabilitat i en aquest sentit ha subratllat que han estat les entitats del Tercer Sector les que han desplegat tots els seus mitjans, per la qual cosa, al seu judici, cal disposar de més recursos, per a poder atendre les noves demandes socials.

“És el moment d’incrementar i potenciar la nostra capacitat d’atendre les persones perquè és ara quan més ens necessiten. Ja estem treballant amb un finançament públic molt precària i fent un enorme esforç per a suportar més de 43 milions d’atencions socials directes”, ha criticat Poyato, al mateix temps que ha alertat que “el sector es troba a la vora del col·lapse intentant tallar l’impacte social de la pandèmia”.

Continua llegint