La roba obtinguda procedeix dels 33 contenidors situats en supermercats Eroski de Mallorca. La xifra suposa un increment de 1.613 quilos respecte a 2018.

Fruit del conveni entre Càritas Mallorca i Eroski, per tercer any consecutiu, els resultats de recollida de roba han estat un èxit en els 33 supermercats Eroski de l’ illa que disposen de contenidor vermell

El total de roba recollida durant els 3 anys de conveni amb Eroski ascendeix a 515.496 quilos. El mes de novembre de 2019 va ser el que va obtenir els millors resultats, amb 20.006 quilos.

La roba dipositada en els contenidors és recollida periòdicament per Eines x Inserció, empresa vinculada a Càritas Mallorca, que s’encarrega de la seva gestió a través de projecte Moda re-. La iniciativa, d’àmbit nacional, que promou la generació d’ocupació a través d’itineraris d’inserció sociolaborals i el consum responsable gràcies a la reutilització de roba.

El projecte Moda re- suposa a Mallorca 10 persones amb contracte d’inserció, 202 contenidors de Càritas de recollida de roba, una planta de transferència, així com 9 botigues solidàries a l’illa on es pot adquirir la roba recuperada.

Càritas Mallorca i Eroski mantindrà l’acord per a continuar amb el projecte social, apostant per una iniciativa social i solidària que fomenta el consum responsable i la preservació del medi ambient, valors que comparteixen les dues entitats

L’informe «Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament de cacau» revela les injustícies del mercat mundial d’aquest producte

Amb motiu de la celebració, el 20 de febrer, del Dia Mundial de la Justícia Social, la Coordinadora Estatal de Comerç Just, de la qual Càritas espanyola en membre actiu, posa el focus en les injustícies que es deriven de la comercialització mundial del cacau. Per a això, saca a la llum l’informe «Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament de cacau”, en el qual es constata la disminució d’ingressos dels qui produeixen cacau mentre el mercat global augmenta la seva facturació.

La majoria de les persones que conreen cacau continuen vivint en la pobresa. A Costa d’Ivori, principal país productor, les famílies cacau-cultoras cobren, de mitjana, ingressos que no arriben al 37% de la renda mínima de subsistència. Mentrestant, el mercat global de la xocolata, estimat en uns 103.000 milions de dòlars i cada vegada més concentrat en menys empreses, creix a un ritme del 7% anual. La pobresa de les famílies acreix altres problemàtiques, com el treball infantil o la desforestació.

L’estudi assenyala que per a uns 50 milions de persones la producció de cacau és el seu principal manteniment. No obstant això, els seus ingressos contrasten amb l’obtingut pels fabricants de xocolata, que reben al voltant del 40% del preu final d’una tauleta, o els detallistes, prop del 35%. Es tracta d’un mercat en alça, que s’estima que aconseguirà en 2024 els 162.000 milions de dòlars. Aquests ingressos queden, a més, en poques mans: només 3 grans empreses concentren el 60% del processament mundial de cacau, mentre altres 6 empreses controlen el 40% del mercat global de consum de xocolata.

Treball infantil

El treball infantil és una de les problemàtiques encoratjades per la pobresa de les famílies productores. En 2015, 1,2 milions de menors a Costa d’Ivori i 0,9 milions a Ghana treballaven en aquest sector, dels quals entre el 80 i el 90% s’ocupaven de tasques perilloses com suportar càrregues pesades, manipular productes químics o treballar amb matxets. En les zones mitjanes i altes de cultiu, el 26% dels menors de Costa d’Ivori i el 46% a Ghana treballaven més hores de les permeses, segons dades de la Universitat de Tulane.

Malgrat les iniciatives dutes a terme en els últims anys per part del sector, com el conegut com a “Protocol Harkin-*Engel”, el Baròmetre del cacau de 2018, conclou que “ni una sola empresa o Govern es troba prop de l’objectiu d’eliminar el treball infantil, ni tan sols del compromís de reduir-lo en un 70%”.

Finalment, l’informe planteja una sèrie de mesures dirigides a la UE –principal consumidor de la xocolata— per a afavorir cadenes de subministrament de cacau més sostenibles i humanes, com imposar l’obligació a les empreses de treballar amb cacau produït d’acord amb criteris socials i ambientals adequats.

Comerç just i consum responsable

Caritas, a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just (integrada per 36 botigues i 74 punts de venda en tota Espanya) comercialitza xocolata i cacau en totes les seves varietats, que compleixen amb tots els criteris i certificats del comerç just.

Davant la celebració del Dia Mundial de la Justícia Social, la xarxa de Comerç Just de Càritas convida als consumidors a adoptar hàbits de consum responsable i a optar per la compra de xocolates d’origen certificat i sostenible, sabent que cap nen ha treballat en la seva producció, que s’ha respectat el medi ambient i que s’ha pagat un preu just en origen als productors de cacau.

Alumnes de Dret de la UIB fan pràctiques a l’entitat per a assessorar i resoldre qüestions jurídiques de persones en situació d’exclusió  social

Gràcies a l’acord  amb la Facultat de Dret de la UIB i del Col·legi d’Advocats, s’ha iniciat una nova edició de la Clínica Jurídica a Càritas Mallorca, un espai perquè alumnes de Dret de tercer any de carrera endavant, facin pràctiques a l’entitat per un període de 4 mesos.

Amb la supervisió d’advocats col·legiats, voluntaris en matèria de dret i treballadores socials,així comde la coordinadora del projecte, Margalida Capellà ( doctora de Dret Públic per la UIB) els alumnes prenen contacte amb famílies i persones que acudeixen a Càritas per a resoldre dificultats jurídiques a diferents àmbits, casos pràctics molts d’ells relacionats amb drets bàsics que necessiten respostes i solucions.

Pedro i Sara , són els dos alumnes de Dret de la UIB que han començat les pràctiques a Càritas en aquesta 12 ª edició de la Clínica Jurídica.Un dia per setmana aquests alumnes prenen contacte a través d’entrevistes amb les persones que acudeixen a l’entitat. En funció de la demanda, tramiten la petició a través de les administracions corresponents,sempre amb el seguiment dels advocats i tècnics socials que valoraran les respostes que se’ls hi donen a les famílies.

Les peticions jurídiques que es tramiten a la Clínica Jurídica de Càritas Mallorca són de diferents àmbits com l’accés a l’habitatge, els tràmits per accedir a drets bàsic , o qüestions relacionades amb estrangeria, situacions difícils de resoldre amb moltes dificultats en el dia a dia.

Aquestes pràctiques suposen pels alumnes de Dret, no només assolir uns coneixements a nivell professional de la seva especialitat, sinó també un descobriment de les diferents realitats socials que viuen les persones i famílies que acudeixen a Càritas, així com una aprenentatge a nivell humà, arrel del contacte i el vincle que s’estableix a través de l’acompanyament de les persones.

El projecte de Clínica Jurídica, que va néixer al 2012, vol apropar la justícia social als alumnes de Dret i sensibilitzar sobre la situació de dificultat que tenen molts dels col·lectius de la societat per accedir al dret de la justícia.

La sentència del TEDH decep a les entitats socials que defensen les garanties en els procediments de control de frontera

La Gran Sala del TEDH ha desestimat la demanda de N.D. i N.T. (recursos 8675/15 i 8697/15) contra el Regne d’Espanya. Des de la Xarxa Migrants amb Drets (integrada per la Comissió Episcopal de Migracions, Càritas, CONFER i Justícia i Pau) s’assenyala que la fallada és dolorosa per a les persones migrants i refugiades, així com per a les entitats de la societat civil que defensen les garanties dels drets humans en els procediments de control de fronteres. No obstant això, seria un error pensar que aquesta decisió legitima el procediment del “rebuig en frontera”, és a dir, de les devolucions sumàries o “en calenta”.

La sentència conté elements doctrinals molt importants. En primer lloc, deslegitima el concepte operatiu de frontera que maneja el Ministeri de l’Interior. La sentència reconeix que els demandants havien entrat en territori espanyol i que estaven sota la jurisdicció espanyola, per la qual cosa se’ls havia d’aplicar l’ordenament jurídic del nostre país i el de la Unió Europea, també pel que fa als seus drets humans. Així, i amb caràcter general, les autoritats espanyoles no poden pretendre que els qui han saltat la tanca sense passar la línia de contenció de les forces i cossos de seguretat de l’Estat no hagin entrat a Espanya. I no pot haver-hi una norma que reguli el rebuig en frontera sobre aquesta pressuposició.

En segon lloc, el TEDH reconeix que tot procediment d’expulsió, devolució, inadmissió d’entrada o rebuig en frontera ha de respectar unes garanties mínimes: identificar a la persona, conèixer les seves circumstàncies personals, i donar-li la possibilitat de sol·licitar protecció i de recórrer la decisió de treure’ls forçosament del territori, posant a la seva disposició serveis de defensa lletrada i d’interpretació. Quan es retorna, rebutja, expulsa… a diverses persones en grup (no exigeix un número mínim ni que tinguin característiques comunes), es produeix una expulsió col·lectiva, contrària a l’ordenament europeu de DD.HH. No pot haver-hi una norma que reguli un procediment en el qual es desconegui el tractament personalitzat dels casos.

És cert que el TEDH admet dues excepcions a les garanties de comptar amb un procediment personalitzat: quan un individu no coopera activament en les labors d’identificació i quan els qui han travessat la frontera il·legalment fora dels passos fronterers s’han prevalgut de l’efecte de la massa i de l’ús de la violència. Són casos en els quals després no podrien exigir l’aplicació de garanties perfectament vàlides amb caràcter general.

Finalment, assenyalem un aspecte molt preocupant de la fallada. El Tribunal desestima l’al·legació que s’hagi produït una expulsió col·lectiva puix que els demandants no proven la impossibilitat d’accedir a l’Oficina d’Asil i Refugi del lloc fronterer de Beni Enzar ni de sol·licitar asil en l’ambaixada d’Espanya o en algun dels consolats.

L’Església, des del seu acompanyament pròxim a les persones migrants i refugiades en els dos costats de la tanca, és testimoni que les persones subsaharianes mai han pogut passar els llocs de control fronterer marroquins per a arribar a l’Oficina d’Asil i Refugi en Beni Enzar: les forces de seguretat marroquines els mantenen lluny de la frontera usant la força. Cal recordar que ja en 2018 la Comissió Episcopal de Migracions demanava al Govern que s’acabessin les devolucions sumàries de migrants a les fronteres de Ceuta i Melilla amb el Marroc.

És més, denunciem que en l’últim any i mig han crescut les dificultats d’accés per a persones amb perfils que abans sí que podien arribar a la OAR: sirianes, palestines i iraquianes. L’accés sempre ha estat difícil per a les persones iemenites i egípcies: només tenen accés expedit les marroquines i, usant documentació aliena, les algerianes i tunisianes.

És preocupant que la Gran Sala sostingui aquesta possibilitat, així com la sol·licitud de visats o la petició d’asils en Consolats i Ambaixades, ja que demostra un desconeixement profund de la realitat que acompanyem tots els dies.

La Xarxa Migrants amb Drets seguirà compromesa en el treball directe amb les persones migrants i refugiades perquè les garanties legals en els procediments de frontera es compleixin i perquè aquestes vies legals assenyalades pel Tribunal d’Estrasburg siguin reals i efectives. Així mateix, confien que el Tribunal Constitucional de manera ferma i clara assenyali com a inconstitucional qualsevol pràctica que limiti aquestes garanties legals.

En el seu Informe sobre la visita al nostre país, Philip Alston recull les anàlisis de Càritas i FOESSA sobre exclusió social.

Càritas Espanyola aplaudeix el contingut de l’Informe que el Relator Especial de l’ONU sobre l’Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, acaba de fer públic al final de la seva visita oficial de dues setmanes al nostre país.