Aquesta mesura, demandada per Càritas, ens dignifica com a país i ens acosta a la mitjana europea de protecció social

L’aprovació, en el Consell de Ministres del 29 de maig, del Reial decret llei 20/2020 pel qual s’estableix Ingrés Mínim Vital suposa per a Càritas un pas decisiu en la lluita contra la pobresa severa, que ens dignifica com a país i reforçar els nostres sistemes de garanties socials per a les persones excloses i ens acosta a la mitjana europea en matèria d’ingressos mínims.

Una mesura demandada per Càritas des de fa anys

La necessitat d’una renda mínima estatal era una mesura demandada per Càritas des de fa anys –és una de les 8 Propostes polítiques presentades davant les últimes eleccions legislatives— i la necessitat de les quals havia estat plantejada de manera reiterada tant per la Fundació Foessa com pel sector social en el seu conjunt.

Per pròpia experiència, sabem l’alleujament que aquesta mesura suposarà per a les extremes condicions de vida de centenars de milers de llars espanyoles –molts d’ells acompanyats per Càritas— que manquen d’ingressos i que podran accedir a partir d’ara a una mesura protectora capaç de garantir els seus drets bàsics. Com s’assenyala expressament en l’Exposició de Motius del decret, l’ingrés mínim vital “actuarà com una assegurança col·lectiva enfront dels reptes que les nostres societats enfrontaran en un futur pròxim”.

La secretària general de Càritas compareix en la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica del Congrés dels Diputats

Natalia Peiro, secretària general de Càritas Espanyola, planteja en el Congrés dels Diputats, davant els membres del Grup de Treball sobre Polítiques Socials i Sistema de Cura de la Comissió per a la Reconstrucció Social i Econòmica, un paquet de mesures urgents que serveixin per a establir les bases d’un sistema que garanteixi els drets de les persones més vulnerables després de l’impacte del coronavirius.

Aquestes propostes estan recollides en el document “Anàlisi i Propostes de Càritas per a la (re)construcció”, del qual la secretària general oferirà en la seva compareixença un resum qualificat.

L’informe “Connecta Pobresa” de “Enllaça’t per la Justícia” recorda que la indústria tèxtil és la segona més contaminant del món.

Davant la pròxima celebració del Dia Mundial del Medi Ambient i ara amb la celebració del  5é Aniversari de Laudato si’ e inici de l’any Laudato si’, les organitzacions catòliques de ENLLAÇA’T PER LA JUSTÍCIA presenten el seu darrer  INFORME i culminen amb el cicle “Connecta Pobresa” amb el qual des de fa més d’un any analitzen en profunditat com afecta al planeta i a les persones els nostres hàbits de consum i estils de vida com són l’aigua, els aliments, els telèfons mòbils, i els transports i l’energia i que, en plena crisi de la Covid-19 urgeixen abordar-se.

En aquesta ocasió s’analitza la indústria de la moda, destacant que és la segona més contaminant del món després de la petrolífera. El cotó utilitza el 10% de tots els pesticides que afecten el planeta i el 2,4% de les superfícies cultivables. Confeccionar uns pantalons vaquers requereix 7.500 litres d’aigua i el 20% dels tòxics que s’aboquen a l’aigua procedeixen de la indústria tèxtil.

L’àrea de formació i orientació laboral de Càritas Mallorca continua orientant i acompanyant a les persones que han quedat sense feina durant aquest temps de pandèmia , i que es sumen a les que anteriorment estaven aturades.

Lidia Barrios i Leonardo Zerpa són dues persones que abans de la crisi del COVID-19 estaven treballant.  Ella al servei domèstic, cuidant a persones grans, i ell al sector de l’hosteleria, realitzant tasques de manteniment  a un hotel del centre de Palma. El confinament i l’aturada d’activitats els va deixar sense feina, amb molta angoixa per falta d’ingressos i amb la necessitat d’atendre a la seves respectives famílies.

Tot dos han estat acompanyats des de Càritas Mallorca a través del servei de Formació, Orientació i Intermediació laboral, abans i durant aquest temps de confinament, un assessorament i seguiment que ha estat positiu ja que tant Lidia com Leonardo han trobat feina. Reconeixen que poder treballar en aquests moments els hi dona un petit respir , encara que sigui per poques hores. Esperen que la situació d’abans del COVID-19 torni aviat per a gaudir d’una certa normalitat.

Diverses catàstrofes naturals han provocat en els últims mesos milers de damnificats en RD Congo, Kenya i Moçambic

La celebració, aquest 25 de maig, del Dia d’Àfrica és una bona ocasió per a posar el focus sobre un continent que, davant l’impacte global del coronavirus, torna a quedar fora de l’agenda de l’actualitat, malgrat les greus emergències causades en els dos últims mesos per successives catàstrofes naturals a la regió dels Grans Lagos (República Democràtica del Congo), Kenya i Moçambic.

Emergències fora del focus

A l’habitual invisibilitat que pesa sobre els seriosos conflictes que continuen dessagnant diverses regions africanes o els reptes que diversos països continuen afrontant a causa d’epidèmies com l’ébola, el VIH, la malària o el xarampió, s’afegeix ara la falta de referències informatives, per exemple, sobre els efectes de tres emergències on Càritas Espanyola Càritas està donant suport a les crides d’emergència llançats per les Càritas locals per a prestar ajuda urgent als damnificats:

– Unes pluges torrencials van provocar a mitjan abril en el Kivu Sud (República Democràtica del Congo) greus danys i una emergència humanitària per a més de 16.000 damnificats a la ciutat de Uvira i els seus voltants.

– A la fi d’abril, un altre front de pluges torrencials provoca inundacions en 14 comtats de Kenya i el desplaçament de 30.000 persones que han perdut tots els seus béns i mitjans de vida.

– A Moçambic, molts dels damnificats que estaven recuperant-se després del devastador impacte del cicló Kenneth que va assolar la costa de l’Índic fa just un any, s’han vist de nou castigats per fortes pluges en l’àrea de Pemba, amb greus danys d’infraestructures i habitatges. A aquesta emergència climàtica s’afegeix, a principis de maig, la recrudescència la violència armada i atacs constants a la població civil per part de grups terroristes. Aquesta situació ha desencadenat un flux creixement de desplaçats cap a Pemba, capital de la província de Cap Delgado, on la Càritas local està reclamant ajuda urgent per a finançar els plans d’ajuda per a milers de damnificats.