La pandèmia ha disparat la vulnerabilitat de les persones sotmeses al tràfic d’éssers humans

La celebració, el 18 d’octubre, del Dia Europeu contra el Tràfic de Persones suposa una oportunitat per a alertar sobre els riscos que la pandèmia causada pel coronavirus ha afegit sobre l’extrema vulnerabilitat de les víctimes d’aquest delicte, i reclamar mesures urgents que permetin la seva identificació i garanteixin la seva protecció.

Càritas és testimoni directe de l’agreujament que la Covid-19 està afegint a la situació de violació sistemàtica de drets humans a les quals es veuen abocades les persones sotmeses al tràfic d’éssers humans.

Dificultats de detecció i identificació

A la ja habitual complexitat que suposa el treball en aquest àmbit social, se sumen ara les dificultats creades per la pandèmia. El confinament imposat per l’estat d’alarma ha augmentat la situació de vulnerabilitat de les víctimes de tràfic, que, per exemple, continuen havent de fer front al pagament del “deute” dels seus explotadors en una etapa de falta d’ingressos. A això se sumen les dificultats a l’hora de procedir a detectar i identificar a les víctimes a aquest delicte, la qual cosa les deixa més exposades a contreure el virus tant per l’escassetat de mitjans per a prevenir-ho com al seu limitat accés als sistemes de salut i, per tant, a un tractament adequat en casos de contagi.

Proposa l’aprovació d’una directiva marc de la UE jurídicament vinculant per a tots els Estats membres

Càritas Europa ha fet públic un comunicat amb motiu de la celebració, demà, del Dia per a l’ Eradicació de la Pobresa, en la reclama l’aprovació d’un marc sobre rendes mínimes que sigui vinculant per a tots els Estats membres de la Unió Europea. Aquest és el text d’aquesta nota:

Proposa l’aprovació d’una directiva marc de la UE jurídicament vinculant per a tots els Estats membres Càritas Europa ha fet públic un comunicat amb motiu de la celebració, demà, del Dia per a l’ Erradicació de la Pobresa, en la reclama l’aprovació d’un marc sobre rendes mínimes que sigui vinculant per a tots els Estats membres de la Unió Europea. Aquest és el text d’aquesta nota:

Per un marc europeu de rendes mínimes per a acabar amb la pobresa

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, 17 d’octubre

Amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, Caritas Europa demana una directiva marc de la UE jurídicament vinculant sobre règims adequats de rendes mínimes en tots els Estats membres de la UE com a element clau per a acabar amb la pobresa a Europa.

Acollim amb satisfacció la recent adopció de les conclusions del Consell de la UE sobre l’enfortiment de la protecció de la renda mínima per a combatre la pobresa i l’exclusió social en la pandèmia de COVID-19 i més enllà, que és molt necessària. També suposa un important signe de bona voluntat cap a la implementació del principi de renda mínima del Pilar Europeu de Drets Socials.

Les conclusions del Consell reconeixen l’impacte de la COVID-19 en els ingressos de les persones i la necessitat d’actuar ja. També confirmen que els sistemes de protecció d’ingressos mínims han de complir un conjunt de principis clau per a reduir la pobresa de manera efectiva. Creiem, no obstant això, que la semàntica i la bona voluntat no són suficients. Europa necessita, més aviat, un instrument legal.

“Una directiva jurídicament vinculant sobre la renda mínima a la UE proporcionaria un terreny comú per als Estats membres a l’hora de permetre la inclusió de les persones i la seva participació plena en la societat. També proporcionaria igualtat de condicions en establir estàndards socials mínims en els Estats membres de la UE”, ha afirmat la secretària general de Caritas Europa, Maria Nyman.

Proposa cinc claus d’acció que dignifiquin l’accés a aquest dret, que s’està veient dificultat per la Covid-19

La pandèmia que estem assistint ha intensificat les situacions de vulnerabilitat que vivien moltes famílies al nostre país i que afecta seriosament l’accés a drets bàsics com és el de l’alimentació.

La celebració, el 16 d’octubre, del Dia Mundial de l’Alimentació, és un moment òptim per a prendre consciència de les causes estructurals que impedeixen a milers de famílies al nostre país accedir de manera plena a aquest dret, al qual l’actual pandèmia ve a afegir noves dificultats.

Causes estructurals agreujades per la Covid-19

Com alertàvem fa uns mesos a la llum de les dades obtingudes de la Consulta sobre l’impacte de la COVID-19 en les Càritas Diocesanes de tota Espanya, des de la irrupció de l’emergència sanitària i la declaració de l’Estat d’alarma el mes de març passat, es constata un increment del 77% en el nombre de demandes d’emergència rebudes pel conjunt de la xarxa confederal de Càritas en tota Espanya i d’un 57% en el de persones ateses.

Malgrat la gravetat de la situació actual, i que encara no podem mesurar amb precisió l’abast d’aquesta, el que sembla evident és que plou sobre mullat i que el context conjuntural de pandèmia ve a intensificar les realitats d’exclusió –i, en concret, les dificultats d’accés al dret a l’alimentació— que tenen el seu origen en causes estructurals. Una bona mostra d’això és la realitat dels treballadors pobres, que, segons l’Enquesta de Condicions de Vida 2019, afecta al 13,2% de la població amb ocupació, la qual cosa posa en evidència que aquestes situacions no són fruit de la conjuntura actual.

La meitat dels treballadors té una jornada parcial no desitjada, segons FOESSA

Càritas va invertir en programes d’ocupació 45,8 milions d’euros

Coincidint amb la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Càritas ha el seu Informe d’Economia Solidària 2019, al costat d’un nou lliurament de la sèrie “Focus” de la Fundació FOESSA amb el títol “Vulneració de drets: Treball decent”.

En treure a la llum simultàniament tots dos documents, Càritas pretén posar el focus els esforços desenvolupats pel conjunt de les 70 Càritas Diocesanes del país en un mercat de treball caracteritzat per una creixent inestabilitat i precarietat per a acompanyar a les persones en situació de major vulnerabilitat laboral.

Per això, a més de rendir comptes sobre les accions d’ocupació, economia social, comerç just i finances ètiques en les quals en 2019 van participar gairebé 79.000 persones, Càritas alerta sobre les amenaces per al treball decent que suposen l’augment de la precarietat laboral del nostre país, on gairebé el 48,1% dels treballadors té una jornada parcial indesitjada i la inestabilitat laboral greu afecta a 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació.

La roda de premsa celebrada en la seu de Càritas Espanyola en la qual es van presentar tots dos documents va comptar amb les intervencions de Natalia Peiro, secretària general de Càritas, que va estar acompanyada per Raúl Flores, coordinador d’Estudis i secretari tècnic de FOESSA, i Francisco Lorenzo, director d’Acció Social.

Precarietat i inestabilitat, amenaces per al treball decent

El “Focus” de FOESSA sobre vulneració de drets en l’àmbit laboral analitza en quina mesura l’alerta sobre l’augment de la precarietat i la inseguretat laboral llançada fa poc més d’un any en el VIII Informe FOESSA s’està assentant en el nostre mercat de treball i provocant, en paraules de Raúl Flores, que “una part dels treballadors es vegin privats sistemàticament del dret a un treball decent”.

Aquesta asseveració es basa en les dades recollides en l’estudi elaborat pel Comitè Tècnic de FOESSA, on s’assenyalen les següents constatacions:

– El treball indefinit i a temps complet és avui dia una quimera per a prop de quatre de cada deu treballadors (34,6%), un ampli percentatge de població que no es troba dins de la norma social d’ocupació, és a dir; que no treballa les hores que li agradaria ni durant els períodes de temps que voldria, veient clarament vulnerat el seu dret a un treball digne.

– El 13,5% de la població té una jornada laboral a temps parcial i gairebé la meitat d’ells, el 48,1%, sofreixen la parcialitat indesitjada; és a dir, es mantenen en aquesta situació contractual perquè no han pogut trobar un treball a jornada completa o aconseguir l’ampliació horària en la seva actual ocupació, amb el que això significa quant a minvament de nivell d’ingressos i el benestar i comoditat associades a ells.

– La temporalitat en les contractacions i la curta durada aquestes és una altra de les realitats que assota al nostre mercat laboral. A l’agost del present any, i segons l’Informe del Servei Públic d’Ocupació Estatal, només un 8,6% dels nous contractes van ser indefinits, mentre que els temporals van aconseguir el 56,3% del total signats en aquest mes i, d’ells, gairebé quatre de cada deu, el 37,8%, van tenir una durada inferior a set dies.

– La inestabilitat laboral greu aconsegueix 7,8 milions de persones que viuen en llars on el seu sustentador principal manté una relació molt insegura amb l’ocupació. Aquesta realitat afecta al 16,4% de les famílies.

– Destaquen especialment la situació d’inestabilitat d’aquelles persones que subsisteixen a base d’ocupacions informals. Parlem de 615.000 conciutadans que, en la majoria dels casos, sofreixen la màxima expressió de la precarietat laboral en veure calcigats els seus drets sense poder agarrar-se a l’arbitratge de la justícia ni a cobertures socials en els períodes menys favorables.

Les famílies en inestabilitat laboral greu sofreixen serioses dificultats econòmiques, que es reflecteixen a no disposar de diners per a afrontar despeses imprevistes (52%) o haver-se vist en l’obligació de demanar ajuda econòmica a parents o amics (42%). La realitat de ser treballadors i ser pobres, malgrat matinar diàriament i dedicar gran part del seu temps i energies a complir en el seu ús, afecta a gairebé 2,5 milions de treballadors pobres (13% dels treballadors), els qui, malgrat estar ocupats, no aconsegueixen abandonar situacions de pobresa relativa.

– La fragilitat de l’espai bàsic de seguretat, l’habitatge, és una altra conseqüència d’aquest panorama: 3 de cada 10 famílies en Inestabilitat Laboral Greu manquen de diners suficients per a afrontar despeses relacionades amb l’habitatge (hipoteca, lloguer, subministraments, etc.). Així mateix, 2 de cada 10 famílies han rebut avisos de talls de subministraments per no disposar de diners suficients per a pagar-los.

– La privació del treball decent afecta més a aquells sectors i grups humans molt exposats a l’estacionalitat i a les conjuntures socioeconòmiques (hostaleria, turisme, serveis auxiliars…). En comparar la base de cotització mitjana de l’hostaleria amb la mitjana dels treballadors del país, el resultat és que els sous són un 40% més baixos. I si dins d’aquest sector posem el focus en el servei de menjars i begudes, i observem la diferència entre homes i dones es comproves que els salaris dels cambrers són un 43% més baixos i els de les cambreres un 50%.

– En relació amb el treball en l’àmbit domèstic, el primer que destaca és que només hi ha registrades 38.274 persones com a cotitzadores en aquest sector professional, la qual cosa indica que bona part de les treballadores (sector altament feminitzat) realitzen la seva labor sense els drets i la protecció que haurien de tenir. D’altra banda, el salari del personal domèstic és fins a un 52% inferior a la mitjana entre les dones.

– Les dificultats per a accedir a un treball decent són especialment significatives entre les dones i la població d’origen estranger. En el cas de les dones cal destacar la important desigualtat salarial respecte als homes, que mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 21%.

– La població d’origen estranger sofreix de forma especialment greu la vulneració del dret al treball decent en ser persones als qui el marc legal empeny a una situació administrativa irregular i es veuen obligades a cobrir llocs de treball en l’economia informal. Fins i tot quan la situació administrativa és regular, la desigualtat salarial mesura en termes de bretxa salarial aconsegueix un guany mitjà inferior del 24% entre els treballadors estrangers.

– Els sistemes de protecció pública a la desocupació no han sabut adaptar-se a la mutació que ha tingut lloc en el mercat laboral. Com Càritas i FOESSA vénen alertant repetidament, el treball ha perdut el seu rellevant rol de garantidor de la inclusió social: comptar amb una ocupació, més encara si aquest és precari, no protegeix davant situacions d’exclusió o pobresa, la qual cosa s’ha d’assumir i comprendre des dels sistemes de protecció pública per a abordar aquest problema.

– Aquest desajustament es mostra en el fet que només un de cada quatre (el 24,8%) llars sustentades per una persona en situació d’inestabilitat laboral greu reben algun tipus de prestació per desocupació o renda mínima d’inserció.

“En resum –va afirmar el coordinador d’Estudis de Càritas—, ens trobem davant un mercat laboral i una concepció del treball que no és capaç d’assegurar a un elevat percentatge de població ocupada el dret a un treball decent i que, com a conseqüència, veu vulnerat el seu dret a l’habitatge i a altres necessitats bàsiques, sense que els sistemes de protecció de l’Estat de benestar estiguin reaccionant amb la flexibilitat i l’adaptació que la realitat requereix”.

Informe d’Economia Solidària 2019: Treballar per la qual cosa és just

En aquest escenari on, com va assenyalar Francisco Lorenzo, “el nostre model de societat sembla continuar afirmant que l’ocupació és camí assenyalat per a la integració social, però veiem que la seva capacitat protectora és clarament insuficient” és en el qual Càritas “continua reforçant la seva aposta per una manera de fer economia en la qual la persona i la seva dignitat, i les comunitats es troben en el centre”.

Aquesta opció per un model inclusiu de l’ocupació llança resultats concrets i positius any rere any. Així ho confirmen les dades de l’Informe d’Economia Solidària 2019, que s’edita sota el títol “Economia i persones: Treballar per la qual cosa és just”. Les xifres de l’últim any apunten en aquesta adreça:

– De les 78.976 persones que han participat en programes d’ocupació, 15.368 han trobat treball. en un mercat laboral exigent i tractant-se de persones que en alguns casos han de superar barreres afegides.

– Es van realitzar 1.057 accions formatives, per les quals van passar 16.276 persones.

– 29.755 persones van ser ateses pels serveis d’intermediació laboral.

– Al costat d’això, 689 persones van participar en accions d’autoocupació.

A més de fer costat a les persones perquè trobin un lloc de treball en el mercat laboral, en Càritas també es promouen iniciatives capaces de generar ocupació a través de les empreses d’inserció, que són iniciatives sense ànim de lucre on més de la meitat dels treballadors són ocupacions d’inserció.

En data d’avui, Càritas compta en tot el país amb 73 iniciatives d’economia social, que suposen un total de 1.787 llocs de treball, dels quals 985 són ocupacions d’inserció pels quals van passar 1.353 persones en 2019. Gràcies a l’impuls a l’ocupabilitat d’aquestes empreses d’inserció, 287 persones han trobat ocupació en el mercat normalitzat.

Un altre àmbit estratègic de l’acció de Càritas en el marc de l’economia solidària és el seu suport al comerç just, que es concreta en una xarxa estatal integrada per 33 botigues i 114 punts de venda, que l’any passat van facturar gairebé 582.000 euros. A més, es van dur a terme 520 accions de sensibilització ajusto al consum responsable, el comerç just i les finances ètiques

Tot aquest treball a favor de la creació d’ocupació decent es recolza en el compromís actiu de 3.184 voluntaris i 984 contractats.

En termes econòmics, la inversió total destinada per les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya als seus recursos i projectes d’ocupació i economia social en 2019 va ser de 45.857.329 euros. D’aquests, 31.219.095 euros es van invertir en els programes d’ocupació, 482.596 euros en activitats de comerç just i 14.155.638 euros es van destinar a les iniciatives d’economia social.

Com va explicar el director d’Acció Social de Càritas, “preferim no parlar de despesa, sinó d’inversió, i no ho fem en termes metafòrics o poètics sinó perquè per a Càritas, cada recurs invertit suposa un benefici en el mitjà-llarg termini: un benefici social en termes d’autoestima, reconeixement de dignitat i accés a drets de les persones que acompanyem; i un benefici econòmic, ja que si els més de 31 milions d’euros han servit perquè 15.368 persones trobin ocupació, això ens dóna una mitjana d’inversió de 2.000 euros per persona”.

A més de reclamar la implicació de les Administracions públiques com a “garants de drets i perquè inverteixin en iniciatives que en el mitjà termini els suposarà un estalvi”, Francisco Lorenzo va apel·lar a les entitats privades a “donar oportunitats dignes a les persones a les quals atenem i a reforçar un suport que ens permetin continuar mantenint iniciatives que funcionen”.

Una economia que posi a la persona en el centre

Aprofitant la celebració de la Jornada Mundial pel Treball Decent, Natalia Peiro va apostar en la seva intervenció per “una economia que posi a la persona en el centre com a condició indispensable per a avançar en l’horitzó del treball decent”.

“Protegir el dret al treball decent precisa d’un canvi de paradigma, pensar el treball des de les persones i no des de la dimensió purament productiva i econòmica. Una societat que promogui el dret al treball decent haurà de plantejar el sentit i el valor del treball més enllà de l’ocupació”, va assegurar.

La secretària general de Càritas va apel·lar, així mateix, al decisiu paper de les empreses per a la consecució del treball decent, ja que “en el marc del model social en què vivim, compleixen una clara funció social, que actua de manera complementària a altres agents, en la construcció de societat”. “Les empreses –va dir— han de comprendre’s a si acarones com a agents que es fan càrrec i cuiden de la societat a la qual pertanyen i en la qual operen, que és l’única manera en què es pot generar no sols riquesa sinó també valor social”.

Per això, va llançar “una crida a la societat en general i a les empreses en concret, per a transformar elements crucials del mercat de treball, moltes d’elles vinculades a una competitivitat mal entesa que, a vegades, pot acabar oferint unes condicions laborals precàries per als seus empleats”.

En aquest sentit, la secretària general de Càritas va convidar “tant a empreses com a consumidors perquè les primeres siguin capaces d’assentar la seva posició en el mercat i buscar la seva competitivitat, sense carregar el cost d’aquesta operació sobre les espatlles dels treballadors, al costat d’una actitud vigilant, compromesa i responsable dels consumidors que premiï a les companyies que compleixen amb els principis del treball decent”.

Dades Ocupació 2019 Càritas Mallorca

Video

Informe d’economia solidària 2019

Focus sobre el Treball Decent

Càritas Mallorca impulsa per tercer any el concurs de relats curts a favor d’unes condicions dignes a la feina

Càritas Mallorca enceta per tercer any consecutiu el Concurs de Microrelats “El treball Decent no és un conte”, una iniciativa que vol donar visibilitat a la realitat laboral que ens envolta sobretot en aquest temps on la pandèmia ha marcat la vida de moltes persones. I és que en els darrers mesos moltes d’elles han patit la pèrdua de la seva feina , han vist reduït la jornada laboral, han sofert alguna situació de vulneració dels seus drets o han tingut moltes dificultats per a continuar amb al seu projecte, en el cas de petits empresaris. Una situació que ha provocat l’augment de la precarietat per a moltes famílies i que pot agreujar-se en els pròxims mesos.

Des de de Càritas, juntament amb  altres entitats que conformen l’organització “Església pel Treball Decent” (Càritas, Conferència Espanyola de Religiosos (CONFER), Hermandad Obrera De Acción Católica (HOAC), Justícia i Pau, Joventut Estudiant Catòlica (JEC) i Joventut Obrera Cristiana (JOC)) proposen un nou model de sistema productiu que garanteixi l’ocupació digna i accessible, una iniciativa que s’emmarca dins els actes de celebració de la jornada a favor Treball Decent que es celebra el pròxim 7 d’octubre i que aquest any reclama la mobilització a favor d’aquest nou model productiu.