El president de la Plataforma alerta que el sector es troba a la vora del col·lapse intentant tallar l’impacte social de la pandèmia

La Plataforma del Tercer Sector (PTS), composta per 28.000 ONG, exigeix al Govern d’Espanya l’elaboració d’un pla de rescat econòmic i financer urgent per a no posar en perill als més de sis milions de persones en situació de pobresa o exclusió que atenen les ONG a l’any, i que, a causa de la pandèmia del Covid-19, han augmentat de manera exponencial.

Així ho ha manifestat el president de la Plataforma del Tercer Sector, Luciano Poyato, en una trobada amb mitjans de comunicació en el qual s’ha analitzat el perill que suposa per a les entitats, i la seva acció social, no dotar-li dels mitjans financers necessaris en un context de crisi social i econòmica, que requereix, més que mai, de la seva presència i intervenció.

Poyato ha assegurat que la pandèmia ha cronificat  encara més les situacions de vulnerabilitat i en aquest sentit ha subratllat que han estat les entitats del Tercer Sector les que han desplegat tots els seus mitjans, per la qual cosa, al seu judici, cal disposar de més recursos, per a poder atendre les noves demandes socials.

“És el moment d’incrementar i potenciar la nostra capacitat d’atendre les persones perquè és ara quan més ens necessiten. Ja estem treballant amb un finançament públic molt precària i fent un enorme esforç per a suportar més de 43 milions d’atencions socials directes”, ha criticat Poyato, al mateix temps que ha alertat que “el sector es troba a la vora del col·lapse intentant tallar l’impacte social de la pandèmia”.

8.787 persones acompanyades per Càritas Mallorca al llarg de 2019

Les accions i programes desenvolupats han suposat una inversió de 3’3 milions d’euros

Estar al costat de les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat i que necessiten un acompanyament per a aconseguir superar una situació de risc d’exclusió social , és el que apareix reflectit a la memòria de 2019 “Cada Gest Compta”, un informe que fa un recorregut pels programes i les accions socials desenvolupades al llarg de l’any passat per part de les 58 Càritas Parroquials, així com dels projectes específics promoguts per Càritas Diocesana, i que han suposat l’atenció de 8.787 persones , 776 persones més que a l’any 2018,  amb  una inversió global de 3’3 milions d’euros.

Ha estat el Bisbe Mons. Sesbatià Taltavull qui ha iniciat la presentació de la Memòria assenyalant que en el context actual de crisi econòmica i social i de les necessitats globals i a petita escala que s’han generat , són més necessaris que mai “petits gests perquè la solució arriba a tothom i sigui sostenible” .També ha denunciat el racisme i el dret a sa vida sigui quin sigui l’origen de les persones

Mns. Mateu Tous, Delegat d’Acció Caritativa i Social, ha pres la paraula posteriorment i ha destacat l’Informe Foessa i el Pla Estratègic de l’entitat, com  dos documents claus de l’any 2019. Un, l’informe Foessa, perquè ja alertava de la situació de fragilitat de moltes famílies , i dos, el Pla Estratègic, perquè és el document que ha servit “per a donar una  resposta a la situació actual de forma prompta, eficaç i prudent”.

Les persones que acompanyam

A continuació ha estat el torn de la secretària general de Càritas Mallorca, Catalina Mateu, qui ha detallat les accions i les dades de la Memòria de 2019. De les 8.787 persones acompanyades l’any passat més del 50%  s’han acostat per primera vegada a Càritas i continua  sent el col·lectiu de les dones les que més s’apropen a l’entitat per a sol·licitar ajuda (59%).

Quasi 7 punts baixa les persones espanyoles ateses que es situen en el 31% ( un descens que també es produïa al 2018) i puja fins a 64’5% les persones extracomunitàries (increment de més de 6 punts).

Dins l’apartat de la situació legal de les persones ateses per Càritas Mallorca destaca el 40’8% de persones en situació administrativa irregular, un increment que en els darrers 2 anys ha suposat passar del 15%(2017), 29’3% ( 2018) al 40 % (2019) amb un total de 3.319 persones ateses.

Respecte al tipus de llar de les famílies ateses  la majoria son parelles amb fills , un 30,3% ,  però hi ha dos percentatges molt significatius com són persones que viuen soles ( 23,4%), i les persones que conviuen en un mateix pis sense cap parentiu i que representa el 11,6%.

Pel que fa a la situació laboral de les persones acompanyades per Càritas Mallorca al 2.019, el 72% són persones actives de les quals un 61,6 % estan aturades, mentre que prop del 10% fan feina (un 7´4% amb contracte o alta a la SS, i un 3% sense contracte o alta a la SS), també hi ha un 29% de persones que es troben inactives. En relació a la formació, un 17’7% de les persones ateses es troben sense alfabetitzar però la majoria, un 37’6%, tenen fins educació primària. Cal assenyalar que moltes de les persones nouvingudes tenen dificultats a l’hora de convalidar els seus estudis.

Convida a celebrar el Dia de la Caritat sent “activista del Regne, pensant en els altres i fer del bé comú una causa pròpia”.

Sota el lema “El poder de cada persona. Cada gest compte”, la convocatòria d’enguany té un sentit diferent i especial, marcat inevitablement pels profunds efectes socials, sanitaris i econòmics del coronavirus. Aquesta pandèmia mundial està suposant un autèntic repte organitzatiu per a la Confederació Càritas dins i fora d’Espanya, que s’ha bolcat a prestar acompanyament d’emergència a centenars de persones en greu situació de precarietat.

Gestos de solidaritat que brollen davant tanta fragilitat

La Covid-19 ens ha obligat, com s’explica en els materials editats per Càritas amb motiu del Dia de Caritat “a disposar de les nostres vides d’una forma inimaginable fa tan sols uns mesos” i “els hàbits quotidians, la manera de relacionar-nos i la gestió de les nostres emocions ens han desbordat”. A més, “la malaltia, la mort dels nostres sers estimats i l’aïllament han deixat passo a la inseguretat econòmica i laboral, a la falta de recursos bàsics, a la pèrdua d’ocupació o als ERTES”. A conseqüència de tots això “emergeix una societat molt més fràgil i vulnerable amb un full de ruta més ple d’incerteses que de certeses”.

Malgrat aquestes incerteses, enmig d’aquesta fragilitat s’estan veient “brollar milers de gestos solidaris plens de caritat, d’aquest amor gratuït que neix del cor de manera lliure i desinteressada, sense esperar res a canvi”. L’experiència vital d’aquests mesos “ens ha fet reaccionar davant el sofriment i el dolor compartit, ens ha empès a rescatar el nostre sentit d’identitat i pertinença i ens ha posicionat en el comunitari, a prioritzar el bé comú que ens identifica com a éssers vius: la protecció i defensa de la vida”.

En la població atesa per Càritas, la desocupació ha augmentat 20 punts, vuit vegades més que en la resta de treballadors

Càritas acaba de treure a la llum una investigació duta a terme pel seu Equip d’Estudis al llarg del mes de maig per a conèixer quin és l’impacte que la crisi social i econòmica arrel del coronavirus està tenint en les llars acompanyades per l’organització en tot el país.

Sota el títol “La crisi de la Covid-19. El primer impacte en les famílies acompanyades per Càritas”, aquest informe constata de manera eloqüent de com una emergència, en un inici de naturalesa eminentment sanitària, s’ha convertit en solo unes setmanes en una crisi de profund calat social.

La recerca avalua, a través de les dades aportades per 600 entrevistes realitzades en d’altres llars de les 17 Comunitats Autònomes que han estat acompanyats per Càritas en l’últim any, els impactes que la crisi està tenint en set àmbits: ocupació, situació econòmica, habitatge, convivència i cures, educació i bretxa digital , xarxes de suport i solidaritat, i salut, L’estudi es tanca amb un capítol dedicat a analitzar les expectatives davant el futur que manifesten els enquestats.

Aquesta mesura, demandada per Càritas, ens dignifica com a país i ens acosta a la mitjana europea de protecció social

L’aprovació, en el Consell de Ministres del 29 de maig, del Reial decret llei 20/2020 pel qual s’estableix Ingrés Mínim Vital suposa per a Càritas un pas decisiu en la lluita contra la pobresa severa, que ens dignifica com a país i reforçar els nostres sistemes de garanties socials per a les persones excloses i ens acosta a la mitjana europea en matèria d’ingressos mínims.

Una mesura demandada per Càritas des de fa anys

La necessitat d’una renda mínima estatal era una mesura demandada per Càritas des de fa anys –és una de les 8 Propostes polítiques presentades davant les últimes eleccions legislatives— i la necessitat de les quals havia estat plantejada de manera reiterada tant per la Fundació Foessa com pel sector social en el seu conjunt.

Per pròpia experiència, sabem l’alleujament que aquesta mesura suposarà per a les extremes condicions de vida de centenars de milers de llars espanyoles –molts d’ells acompanyats per Càritas— que manquen d’ingressos i que podran accedir a partir d’ara a una mesura protectora capaç de garantir els seus drets bàsics. Com s’assenyala expressament en l’Exposició de Motius del decret, l’ingrés mínim vital “actuarà com una assegurança col·lectiva enfront dels reptes que les nostres societats enfrontaran en un futur pròxim”.