COVID-19: Càritas insta al Govern a anar més enllà de les mesures del Reial decret per a «no deixar realment a ningú enrere»

La normativa aprovada no aborda del tot les propostes plantejades per Càritas per a la població més exclosa

Després del llançament, dimarts passat, d’un document de propostes urgents per a garantir els drets de les persones en situació d’exclusió social més exposades davant els efectes del coronavirus, Càritas ha rebut amb esperança les mesures socials que el Govern planteja en el Reial decret llei 8/2020 de 17 de març per a respondre a l’impacte econòmic i social del COVID-19. És també digne de destacar l’important esforç pressupostari de mobilització de recursos que acompanya al Reial decret.

Moltes d’aquestes mesures poden ajudar a pal·liar la situació de moltes persones i famílies, fonamentalment de les classes mitjanes, que són la gran majoria social, en aquests moments de gran inseguretat i incertesa. En concret, són mesures que poden ajudar a aquests 6 milions de persones, que com assenyalen els estudis de FOESSA, integren la “societat insegura” i que està més exposada a caure en l’exclusió social. Una societat insegura que espera del suport de l’Estat per a no sentir-se abandonada

Continua llegint

*COVID-19: Càritas presenta una bateria de propostes per a pal·liar els efectes del virus en les persones més vulnerables.

Davant el Consell de Ministres, Càritas fa públic un document de mesures socials en matèria d’ocupació, habitatge, alimentació, ingressos mínims, immigració i refugi, i accés a subministraments bàsics Càritas.

Davant la celebració del Consell de Ministres , Càritas Espanyola fa públic un document de propostes urgents per a garantir els drets de les en situació d’exclusió social que estan més exposades davant els efectes del *coronavirus.

A partir de l’anàlisi de riscos aportat pel VIII Informe *FOESSA als quals estan exposats, davant l’esclat d’una nova crisi econòmica, una part important de la població espanyola en situació de vulnerabilitat social, Càritas alerta dels efectes socials que aquesta emergència sanitària creada pel *Covid-19 pot produir en les famílies en situació de pobresa i exclusió. Parlem, segons les dades de *FOESSA, de de 8,5 milions de persones, és a dir, el 18,4% de la població espanyola.

Continua llegint

Covid-19: Càritas elogia el compromís dels seus treballadors i voluntaris per a mantenir la cura als més exclosos

La Direcció de Càritas Espanyola comparteix amb les Càritas Diocesanes recomanacions per a respondre a l’impacte del virus

La Direcció de Càritas Espanyola ha compartit amb el conjunt de les 70 Càritas Diocesanes de tot el país una sèrie d’orientacions sobre les mesures a adoptar en els diferents àmbits territorials de treball de la Confederació per a respondre a l’impacte del coronavirus (Covid-19) sobre les persones més vulnerables i tots els seus voluntaris i treballadors.

L’esperit general de les mesures proposades respon als següents objectius

– Reforçar la missió de Càritas d’atendre, acollir i escoltar als últims i més exclosos, vetllant per la seva atenció i cura.

– Protegir i prevenir el contagi entre els agents de Càritas, les persones participants i altres persones amb les quals des de Càritas ens relacionem.

– Observar estrictament les mesures indicades per les autoritats sanitàries de cara a la contenció del virus i col·laborar amb les autoritats en les mesures que el Govern central i les Administracions competents en cada territori recomanin en cada fase de la crisi sanitària.

– Col·laborar amb tota l’església per a adaptar la vida de les comunitats cristianes a les limitacions imposades per l’actual emergència, donar suport a la difusió de les recomanacions oficials i, sobretot, transmetre un missatge de confiança, solidaritat i esperança al conjunt de la societat.

Continua llegint

«Tu canvies la seva història», lema de la campanya anual de cooperació internacional de Càritas

Centrada en el lideratge de les dones, aquesta iniciativa cerca canalitzar donacions cap als projectes que Càritas recolza en 54 països.

Sota el lema “Tu canvies la seva història”, Càritas llança per segon any consecutiu el mes de març la seva campanya anual de cooperació internacional. Orientada preferentment a la captació de donacions per a algun dels 203 projectes que l’organització està recolzant en 54 països de tot el món, aquesta acció busca, a més, ser una convidada a augmentar el compromís personal en la lluita contra la pobresa i la desigualtat en un món cada vegada més interrelacionat.

Com explica Mª Angeles García, coordinadora de l’Equip de Relació amb Donants i Institucions, “la dimensió universal de la caritat ens ha de portar a reconèixer que les causes de la pobresa són compartides en altres parts del món i que exigeixen respostes locals i globals, en un treball conjunt interrelacionat entre les Càritas nacionals de diferents països”.

En aquesta edició, la campanya posa el focus en diferents realitats de dones amb nom i cognoms que, gràcies a l’acompanyament i treball realitzat amb Càritas, han aconseguit millorar les seves capacitats, enfortir els seus drets i accedir a una vida més digna.

El testimon d’Amina


Una de les experiències amb les quals s’obre la sèrie de testimonis que s’aniran visibilitzant dins de la campanya al llarg de les pròximes setmanes és el d’Amina, una dona de 27 anys que viu en un poble del Senegal.

Continua llegint

La Universitat de Huelva i Càritas Diocesana presenten un informe sobre salut en els assentaments

La recerca constata la vulneració al dret humà a l’aigua com la més greu

L’informe “Anàlisi de la situació de salut dels immigrants als assentaments de Huelva”, realitzat conjuntament per la Universitat de Huelva i Càritas Diocesana de Huelva, ha estat presentat aquest matí en la Sala d’actes de la Facultat d’Infermeria de la citada Universitat, per experts del Grup de Recerca HIGIA, pertanyent al Departament d’Infermeria de  Huelva, i de Càritas.

Durant la presentació, Càritas ha posat de manifest que la realitat dels assentaments d’immigrants que existeix en aquesta província andalusa no es pot abordar exclusivament com un problema d’immigració, sinó com un fenomen vinculat al temporalisme i a la precarietat de les condicions que aquestes persones troben quan arriben buscant ocupació.

Aquesta precarietat es concreta en la falta total de recursos de primer acolliment, la manca d’allotjament alternatiu i la vulneració de drets humans bàsics, com ara l’accés a l’aigua i sanejament, a l’habitatge, la protecció social, un treball decent i participació social.

Tots aquests antecedents van portar l’any passat a Càritas Diocesana a sol·licitar l’informe a la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Huelva.

Aquest informe i altres accions d’acompanyament que Càritas duu a terme amb aquestes persones van motivar la presència a Huelva, al febrer passat, del Relator Especial de l’ONU sobre Extrema Pobresa i Drets Humans, Philip Alston, qui, en la seva visita als assentaments, va constatar que “les condicions que vaig observar a Huelva són simplement inhumanes”.

Aïllament, inseguretat i insalubritat

L’informe, dut a terme per un equip d’investigadors de la UHU, analitza variables sociodemogràfiques, familiars, sanitàries i condicions de vida d’aquestes persones, a més de les necessitats que elles mateixes han manifestat. Totes aquestes dades s’han obtingut a través de l’observació, enquestes i entrevistes, amb la finalitat d’aconseguir la màxima objectivitat possible.

L’estudi contempla dues unitats d’anàlisis; d’una banda, els assentaments i, per una altra, les persones que habiten en ells. D’aquesta forma, s’han observat un total de 23 assentaments, s’han enquestat a una mostra de 221 immigrants i s’han entrevistat en profunditat a 13 persones immigrants.

Entre les conclusions més rellevants de la recerca, es constata que, en matèria de salut i seguretat, l’entorn on resideixen, així com la seva situació, l’accessibilitat als serveis, les característiques urbanístiques i els dispositius d’higienització, fan dels assentaments llocs aïllats, insegurs i insalubres.

L’estudi revela també que l’alta probabilitat d’incendis és un dels elements principals d’aquesta inseguretat. D’altra banda, l’accés a aigua potable suposa el problema bàsic principal d’aquesta població ja que condiciona en gran manera el seu dia a dia. Les condicions paupèrrimes d’habitabilitat dels habitatges són un altre factor determinant de la salut d’aquesta població.

Al contrari de la percepció general, un altre dels aspectes destacats en l’estudi es refereix al fet que els immigrants dels assentaments realitzen un ús limitat dels serveis sanitaris, principalment en cas d’urgència. Les principals malalties declarades per ells guarden una estreta relació amb el context en el qual viuen, en concret els dolors osteo-articulars i traumatismes.

En l’àmbit social, l’informe constata que la majoria d’aquestes persones viuen del que guanyen amb el seu treball esporàdic i que només una quarta part aproximadament d’ells van utilitzar ajudes externes.

De les persones enquestades, entorn al 50% tenien la seva situació regularitzada. La impossibilitat d’accedir a aquesta regularització de documents condiciona el seu present, però, sobretot, el seu futur.

A partir dels resultats d’aquest estudi, Càritas planteja la necessitat de dur a terme una sèrie d’actuacions, com:

• L’aplicació de mesures de xoc, com són la neteja de les zones en les quals es troben els assentaments, la recollida d’escombraries, la instal·lació de contenidors o cubes i el proveïment d’aigua potable a aquells assentaments allunyats de fonts o punts d’aigua.

• La posada en marxa d’alternatives reals d’allotjament, adaptades a la realitat de les persones temporeres que acudeixen i treballen a la província.

• Que els municipis facilitin la possibilitat d’empadronament a les persones que viuen en els assentaments, tal com assenyala la legislació vigent.

• Que comenci una reflexió sobre el procediment de regularització administrativa de les persones immigrants, específicament en l’àmbit agrari.