Durant la Covid-19, en més del 60% de llars ateses per Càritas almenys un menor va tenir dificultats per a acabar el curs.

L’acompanyament educatiu als menors i joves que viuen en llars vulnerables i en situació d’exclusió social és un dels eixos prioritaris del treball desenvolupat per Càritas en l’àmbit de la infància, l’adolescència i la família. A causa de la Covid-19, aquesta labor s’enfronta als reptes afegits per una crisi que està sotmetent a una enorme pressió als sistemes educatius i, especialment, a l’alumnat i al personal docent.

Aquest és el motiu pel qual, davant la celebració, el 24 de gener, del Dia Internacional de l’Educació –una data proclamada per l’Organització de les Nacions Unides (ONU) per a conscienciar a tot el planeta de la importància de l’educació per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, concretament l’Objectiu 4 estableix una Educació de Qualitat— Càritas alerta sobre la desigualtat educativa que afecta la infància i l’adolescència més vulnerables.

L’absència d’una educació de qualitat està en l’origen de moltes desigualtats i, sobretot, de la falta d’oportunitats i de la pobresa. El valor imprescindible de l’educació, que actua generació rere generació com a factor de transmissió de les situacions de vulnerabilitat i exclusió social, fa que les possibilitats d’estar en risc de pobresa disminueixin a mesura que augmenta el nivell educatiu de pares i mares.

Una educació de qualitat i accessible és, a més, el pilar sobre el qual es construeixen societats basades en l’esperit crític i el sentit cívic, principis que en aquests moments de crisis s’han posat sobre la taula: el coronavirus està evidenciant fins a quin punt el sistema educatiu està danyat i la necessitat d’articular respostes i canvis immediats.

María Segurado, responsable de la Xarxa Jurídica de Migració, intervé en la «Ponència que aborda el fenomen migratori de manera integral».

En una sessió a porta tancada convocada per la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Senat dins de la “Ponència que aborda el fenomen migratori de manera integral”, Càritas ha plantejat una sèrie de reformes legals urgents per a tallar els problemes d’integració social als quals s’enfronten els immigrants que resideixen a Espanya.

En la seva intervenció, María Segurado, responsable de la Xarxa Jurídica de Migrants de Càritas Espanyola, ha traslladat als membres de la Comissió cinc prioritats:

– Solucionar la irregularitat sobrevinguda estructural modificant el Reglament d’Estrangeria.

– Abordar de manera integral la transició a la vida adulta dels joves ex nens i nenes sols.

– Afrontar la situació dels “inexpulsables” i donar-los una solució d’acord amb el dret europeu.

– Establir passarel·les entre protecció internacional i estrangeria.

– Respondre a la situació provocada per la Covid-19 i buscar solucions concretes per a situacions de determinats col·lectius.

Càritas Espanyola saluda l’ampliació de les mesures d’emergència davant el Covid-19 a les persones i famílies en situació precària.

Fa tan sols unes setmanes, Càritas Espanyola  publicava el seu informe “Un impacte sostingut després del confinament. La realitat de les famílies acompanyades per Càritas al setembre de 2020” on es tornava a constatar, com al juny passat, que, a causa de la pandèmia, més de 650.000 persones viuen en llars que no poden fer front a les despeses de subministraments del seu habitatge i prop de 42.000 famílies s’han vist obligades a canviar de residència per a disminuir les despeses.

Des d’aquests terribles i inhumanes dades quotidianes, la publicació,  del Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l’àmbit de l’habitatge i en matèria de transports, ve a procurar, almenys temporalment, vies de solució davant la dificultat de sostenir l’habitatge i els imputs totalment necessaris per a una vida digna (aigua, electricitat i gas).

AQUEST NADAL, MÉS A PROP QUE MAI

En el Dia Internacional del Migrant, les entitats que formem Migrants amb Drets apostem per seguir compromeses en la labor d’observació i denúncia de les vulneracions dels drets humans

Les organitzacions que integren la Xarxa Migrants amb Drets –Càritas, Confer, Justícia i Paz, i la Subcomissió Episcopal de Migracions i Mobilitat Humana— portem diversos anys recollint informació i testimonis de devolucions sumàries d’una manera sistemàtica, demanant, a més, la derogació de la Disposició Final Primera de la Llei orgànica de protecció de la Seguretat Ciutadana.

Aquests testimonis relaten les històries de persones que han sofert rebutjos en frontera en la tanca de Melilla sent menors d’edat, sense poder accedir al lloc fronterer de Beni Ezar per a demanar asil amb severes ferides físiques.

El Tribunal sembla avalar la constitucionalitat dels rebutjos en frontera només si compleixen tres condicions: aplicació a les entrades individualitzades, sotmetiment ple i efectiu al control judicial, i que en ells Espanya compleixi les obligacions internacionals adquirides.

En realitat, el TC limita el seu judici de constitucionalitat al text en abstracte de la disposició addicional, reconeixent que caldrà jutjar la legalitat i fins i tot la constitucionalitat de cada actuació administrativa per la qual es rebutgi a una persona a la frontera de Ceuta o de Melilla.