La Memòria 2020 constata el fort augment de persones que demanden ajuda d’emergència a causa de la pandèmia.

Els greus efectes socials de la pandèmia causada pel coronavirus en les persones més vulnerables queda reflectida en les dades recollides en la Memòria anual 2020 de Càritas Espanyola que s’ha presentat aquest matí a Madrid.

Aquesta radiografia sobre l’impacte d’aquesta crisi sanitària, social i econòmica adquireix tota la seva dimensió en l’informe elaborat a partir de dades de les persones acompanyades per les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya i que, juntament amb la Memòria, han posat sobre la taula els responsables de l’Observatori de la Realitat Social (ORS) de Càritas amb un títol eloqüent: “Del tsunami a la mar de fons: salut mental i protecció social”.

Manuel Bretón, president de Càritas Espanyola; Natalia Peiro, secretaria general; i Raúl Flores, coordinador d’ Estudis  han estat els encarregats de presentar aquesta rendició de comptes de 2020 de Càritas. Els recursos invertits

Segons les dades aportades per Natalia Peiro, en l’últim any Caritas ha invertit 386.7 milions d’euros en els seus diferents recursos i projectes dins d’Espanya i en accions de cooperació internacional en tercers països.

Aquest important esforç econòmic (uns 50 milions més que en 2019) ha estat possible gràcies al generós suport de milers de socis, donants i col·laboradors privats, que han aportat més de 273 milions. Al costat d’això, destaca també l’esforç de les diferents Administracions públiques durant la pandèmia, que van aportar als programes de Càritas un total de 113.5 milions d’euros.

Aquesta procedència dels recursos econòmics de Càritas manté la mateixa tendència dels anys precedents, dins d’una forqueta que es manté entre un 70-71 per cent de fons privats i un 29-30 per cent de subvencions públiques.

Els apartats que han exigit major esforç financer durant 2020 estan estretament relacionats amb els focus d’emergència social on la nostra Confederació ha hagut de marcar les prioritats marcades per la pandèmia. Així, en els programes d’Acolliment i assistència es van invertir 92.4 milions d’euros, seguits, dels capítols d’Economia solidària (ocupació, economia social i comerç just, 85.6 milions), Majors (36.2 milions), Persones en situació de sense llar (35.3 milions) i Salut (drogodependència, VIH-sida, suport psicològic i salut mental, 11.8 milions), per citar els més destacats.

Insta els responsables polítics europeus a accelerar el reassentament dels refugiats als països de la Unió

Càritas Europa llança una crida als líders de la Unió Europea a “repensar la seva indiferència” sobre la realitat de la mobilitat humana i al fet que “apliquin un enfocament més centrat en l’ésser humà, respectant els valors i compromisos legals de la UE”.

En una declaració amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, que se celebra el 20 de juny, Càritas Europa reitera “la necessitat de protegir, promoure, acollir i integrar a les persones en situació de mobilitat”, així com a accelerar el reassentament dels refugiats als països de la Unió. Cal tenir en compte, com s’assenyala en la nota, que dels 1,4 milions de refugiats identificats per ACNUR com particularment vulnerables i necessitats de reassentament, en 2020 únicament van ser reassentats 22.800.

Moda re-, cooperativa impulsada per Càritas, lidera la recollida de residus tèxtils a Espanya, en gestionar més de 44.000 tones anuals

Quan es compleix un any de la seva constitució com a cooperativa de serveis d’iniciativa social, destinada a la recollida, reutilització i preparació per al reciclatge tèxtil, moda re- publica un estudi pioner en el qual, sota el títol “Anàlisi de la recollida de roba usada a Espanya”, s’aborden de manera exhaustiva els diferents aspectes de l’activitat de reciclatge tèxtil al nostre país.

Actualment, s’estima que a Espanya cada any entorn de 990.000 tones de productes tèxtils pararan als abocadors. No obstant això i segons les dades aportades per l’estudi, les taxes de reciclatge tèxtil continuen sent baixes: només entre el 10-12% dels residus tèxtils post-consum es recull per separat per a la seva reutilització i/o reciclatge, i menys de l’1% de la producció total es recicla en cicle tancat, és a dir, amb el mateix ús o similar.

L’estudi, realitzat a partir de les dades dels diferents agents involucrats en la recollida i gestió de residus tèxtils en tot el territori espanyol, mostra com les dades globals de recollida selectiva de residus tèxtils documentats ascendeixen a 108.296 tones en tota Espanya. Gairebé íntegrament, el sistema de recollida és el de contenidors en la via pública, dels quals existeixen un total de 19.548 unitats.

Per Comunitats Autònomes, les que encapçalen el ránking per la seva ràtio de recollida selectiva de residus tèxtils/generació són País Basc (24, 93% del total), Comunitat Foral de Navarra (16, 48%) i Comunitat Valenciana (16, 03%).

L’operador amb una major rellevància en la recollida de residus tèxtils a nivell estatal és Càritas/moda re-, que duu a terme la recollida del 41% del total (44.278 tones en 2019), molt per sobre dels següents operadors (amb un 16% del total).

Memòria 2020
#SiguemMésPoble

L’any marcat per la Covid-19 l’entitat ha ampliat, reforçat i intensificat l’atenció i l’acompanyament.

Un 49% de les persones ateses s’han acostat per primera vegada a Càritas.

Més de 5’2 milions d’euros s’han destinat a desenvolupar accions i programes per a donar resposta a la gran demanda social marcada per la pandèmia.

D’una manera inesperada i amb contundència va irrompre la COVID-19 en 2.020,  una pandèmia que ha marcat per sempre a milers de persones, però de forma especial a aquelles que ja es trobaven en situació de vulnerabilitat i/o exclusió social. Davant aquesta realitat l’acompnyament de Càritas Mallorca s’ha  intensificat , reforçat i ampliat per poder estar a prop de les persones en aquests moments d’incertesa, por i angoixa.

En total 11.355 persones han estat acompanyades durant l’any passat per Càritas Mallorca, 2.568 persones més que al 2019. D’aquest total destacar que un 49% s’han acostat per primera vegada a Càritas i les dones (54%) són les que s’apropen més a l’entitat per a demanar suport.

Per nacionalitat, les persones espanyoles ateses suposen un 27% del total i puja fins a 68% les persones extracomunitàries, d’aquest col·lectiu apuntar que el 39’4% están en una  situació administrativa irregular, un total de 4. 474 persones, mentrestant un 17’4% tenen permís de residència  i/o treball.

Respecte al tipus de llar de les famílies ateses  la majoria son parelles amb fills , un 36,9% molt per damunt del següent percentatge, les persones que viuen soles ( 13,9%) un percentatge que ha baixat 10 punts respecte al 2019, i les persones que conviuen en un mateix pis sense cap parentiu i que representa el 12,7%.

Pel que fa a la situació laboral de les persones acompanyades per Càritas Mallorca al 2.020, el 66% són persones actives de les quals un 56,4 % estan en situació d’atur ,mentre que prop del 10% fan feina (un 5´5% amb contracte o alta a la SS, i un 4% sense contracte o alta a la SS), també hi ha un 33% de persones que es troben inactives.

En relació a la formació, un 13’1% de les persones ateses es troben sense alfabetitzar però la majoria, un 36’8%, es troben en una situació de no poder homologar els seus estudis, un 23% tenen educació primària.  

Avui s’inicia la Setmana de Caritat, on les 70 Càritas Diocesanes rendeixen comptes i demanen suport per a les seves accions contra la pobresa

Comença la Setmana de Caritat, un període que culmina diumenge que ve, 6 de juny, festa del Corpus Christi i Dia de Caritat, en la qual Càritas convida a «Siguem Més Poble» per a recrear les nostres relacions i construir una normalitat nova, més justa i fraterna, construïda des d’un nosaltres que ens fa germans.

Aquest és el moment del calendari en què les 70 Càritas Diocesanes de tota Espanya fan pública la seva rendició de comptes i realitzen acaptes econòmics, en un any fortament marcat per l’impacte d’una pandèmia sanitària que ha obligat a multiplicar els esforços humans i econòmics per a atendre un nombre creixent de famílies acuitades pels efectes de la profunda crisi social derivada de la Covid-19.

Petits gestos a favor del bé comú

La resposta a aquest temps extraordinari de pandèmia i de crisi caracteritzat per la fragilitat i la incertesa és la que Càritas vol transmetre a través del cartell dissenyat per al Dia de Caritat d’enguany sota el lema «#SeamosMásPueblo», un missatge amb el qual, com assenyala Eva San Martín, coordinadora de la campanya institucional, “ens faci prendre consciència que, enmig d’un temps extraordinari i dolorós, necessitem recrear les nostres relacions per a sostenir-nos i cuidar-nos d’una forma nova”.

La celebració del Dia de Caritat en 2021, “després d’aquest llarg període dominat per l’adversitat de la malaltia i la inseguretat, pel dolor de la pèrdua i la solitud, ha de portar-nos a tendir mans, a realitzar petits gestos quotidians i a participar i intervenir en les dinàmiques socials que ens porten al compromís pel bé comú”, afegeix.

Aquesta és la invitació a celebrar, des d’aquest poble universal que som, la jornada que l’Església dedica a Càritas per a reconèixer, com diu el papa Francesc, que “l’amor, ple de petits gestos de cura mútua, és també civil i polític, i es manifesta en totes les accions que procuren construir un món millor”.

Aquesta proposta de Càritas a tendir mans i a realitzar petits gestos en favor del bé comú, es plasma en quatre objectius personals que transformen la vida social:

– Canvia el teu estil de vida. Conrea la proximitat i la disponibilitat. Fes-te veí i veïna, re-vincula’t amb altres persones i grups, atreveix-te a donar, però també a demanar, perquè aquesta interdependència crea fraternitat.

– Canvia la teva mirada. Acosta la teva mirada a la realitat com fa el bon samarità. Conèixer i posar nom obre el cor a la compassió per a poder escoltar, atendre i sanar a qui es troba en el teu camí.

– No passis de llarg. Seguir a Jesús implica prendre partit i fer tot el possible perquè la dignitat i la justícia siguin realitat per a totes les persones. Cerca la coherència en la teva vida personal i en les decisions que prens amb altres persones. Els canvis es gesten des d’un nosaltres compartit.

– Canvia el teu temps. Viu de veritat amb el cor obert a l’amor. Agraeix, beneeix, gaudeix de la naturalesa i converteix la teva vida en lloança; comparteix la teva alegria, acompanya el dolor i la tristesa, fes-te una persona pròxima. El present està ple de temps per a compartir.