El pròxim 8 de maig és el dia Internacional del Comerç Just i des de la Xarxa d’Entitats de Comerç Just de Balears amb el suport de la Direcció General de Cooperació posa en marxa la I Marató Fotogràfica #CapturaComerçJust
La proposta és fer una fotografia amb un article de Comerç Just d’alguna de les botigues on es distribueix aquests productes, en aquest cas vos recomanam les botigues de Càritas Mallorca ubicades a Palma,al c/ Sant Felip Neri, 1 i al c/ capiscolat, 4 , on tenen obert de dilluns a divendres matins i horabaixes i dissabtes als matins.
Una vegada adquirit el producte, pot ser d’alimentació, cosmètica, tèxtil,o de decoració, se li fa una o varies fotos, i es penja a les xarxes socials amb el hashtag #CapturaComerçJust afegint un post original amb una foto o varies del producte, indicant també on s’ha comprat.
Càritas convida a marcar conjuntament les caselles de l’Església Catòlica i la de Fins Socials.
Coincidint amb el Dia Mundial de la Salut, el període per a realitzar la declaració de la renda ha començat un any més i, amb ell, les ONG s’uneixen per a presentar la campanya de la “X Solidària” i aconseguir que més persones contribuents marquin la casella 106 d’Activitats d’Interès Social en la seva renda.
Gràcies a aquest senzill gest, cada any, s’impulsen diferents projectes socials per a aconseguir una societat més justa, inclusiva i igualitària que no deixi a ningú enrere. En 2020, el 55% de les persones contribuents macaren la casella solidària de la renda, superant els 11 milions i mig de persones. No obstant això, encara hi ha un 45% de persones que no ho fa, o bé perquè marquen solament la casella de l’Església Catòlica (11%) o perquè no marquen cap casella, deixant en blanc la seva assignació (34%).
Amb aquest motiu, les ONG s’uneixen en la seva trobada anual per a presentar la campanya de la “X Solidària”, que en aquesta edició s’emmarca, a més, en un context de crisi sanitària, social i econòmica provocada per la COVID19, que ha afectat amb gran duresa a les persones en situació de major vulnerabilitat: persones en situació de pobresa i exclusió social, persones majors, amb discapacitat, infància. Davant aquesta situació d’emergència social, enguany es posa l’accent principalment en la importància que les persones contribuents marquin la casella 106 en la seva declaració de la renda. Per a posar veu a aquesta campanya, la Sala d’actes del Centre Universitari Sant Rafael-Nebrija, gràcies a la Fundació Juan Ciudad, ha acollit avui una trobada mixta presencial-en línia, moderat per Adriana Castro, periodista de la Fundació Juan Ciudad, en el qual el secretari d’Estat de Drets Socials, Ignacio Álvarez, ha realitzat el discurs inaugural.
El 75% de les treballadores no ha sol·licitat el subsidi extraordinari aprovat pel Govern i només una de cada cent l’ha cobrat
Quan es compleix un any de la declaració d’estat d’alarma a causa de la pandèmia, la realitat de les treballadores de la llar acompanyades per Càritas, un dels sectors més afectats per la crisi social i sanitària de la Covid-19, continua sense comptar amb el reconeixement social que mereix ni amb unes condicions laborals dignes. En el marc de la celebració, el 30 de març, del Dia Internacional de les Treballadores de la Llar –una jornada proclamada l’any 1988 durant el primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, celebrat a Bogotà, Colòmbia—, Càritas reafirma el seu objectiu de donar visibilitat a un sector laboral essencial, que, en ple impacte del coronavirus, va continuar realitzant la seva activitat malgrat les difícils condicions de protecció i distanciament, la por al contagi i, en molts casos, la pèrdua d’ocupacions.
Situació d’indefensió laboral Moltes dones empleades de la llar no han pogut treballar durant el període de confinament, la qual cosa les ha empès a greus situacions de precarietat, tenint en compte que el sector encara no compta amb prestació per desocupació que pugui proporcionar-los una eventual protecció social davant situacions de cessament d’activitat o, com ha succeït amb la pandèmia, circumstàncies extraordinàries. Aquesta indefensió laboral està recollida, de manera específica, en el document que, sota el títol “Per a una societat més justa. Propostes polítiques davant les eleccions legislatives de 2019”, Càritas va remetre a tots els grups polítics a l’abril d’aquest any.
Des de març a desembre les Càritas diocesanes de Mallorca, Menorca i Eivissa i Formentera han destinat 1.270.801 euros a ajudes directes per a les famílies que acompanyen i a cobrir les necessitats més urgents i bàsiques
Càritas agraeix el corrent de solidaritat a les tres Illes que ha sumat 1,4 milions d’euros en donatius a través de 2.154 donants
Aquests dies es compleix un any de la declaració de l’estat d’alarma a tot el país, decretat pel Govern Central amb motiu de la Covid-19. Un any d’emergència on les condicions de vida de moltes famílies ha empitjorat i on la xarxa de recursos d’acollida i d’assistència de Càritas s’ha intensificat i ampliat per a donar resposta a la situació d’exclusió que moltes persones i famílies pateixen.
A les Illes Balears les Càritas d’Eivissa i Formentera, Menorca i Mallorca s’han adaptat a la realitat del confinament i a l’increment immediat que s’ha produït, des de les primeres setmanes de la pandèmia, de gran demanda d’ajuda. Aquesta demanda ha arribat a una pujada del 55% en el tres primers mesos des de l’inici de la pandèmia, un augment que ha suposat que 6.852persones han sigut nous demandants d’ajut a Càritas fins al desembre.
La resposta per part de Càritas Regional a les necessitats socials que es produïen durant l’any 2020 i que continua en aquet inici de 2021 s’han centrat en tres aspectes:
El suport i acompanyament a les famílies que ja s’atenien, les quals han agreujat la seva situació social i d’exclusió.
Noves famílies que mai havien estat ateses per Càritas.
Reorganització i increment del personal contractat i del voluntariat per a continuar atenent a les persones que acudeixen a Càritas.
Durant el primer període, quan es va decretar el confinament, les Càritas insulars es van adaptar a la nova situació per a mantenir l’acompanyament que es feia fins aquell moment. Es varen suspendre activitats i dinàmiques grupals, tallers de formació, atencions parroquials, entre altres activitats, i substituir-les per un acompanyament a distància via telefònica o a través de dispositius digitals. Les ajudes bàsiques es van mantenir, complint amb les mesures sanitàries establertes, intensificant la campanya #CàritasNoTanca.
Des de 2011, Càritas ha destinat 9 milions € a 80 projectes humanitaris per a 534.258 persones a Síria i altres 10 països de la regió
Aquest 15 de març el conflicte sirià marca el seu desè aniversari. Des de 2011, la guerra de Síria continua sent una de les crisis més complexes i llargues a nivell mundial, en la qual, com a resultat de les contínues hostilitats en àrees localitzades, són contínues la pèrdua de vides humanes, els desplaçaments massius de població, l’exili de milions de persones cap als països veïns i l’erosió sostinguda de la resiliència de les comunitats, tant locals com d’acolliment.
470.000 morts i 11 milions de damnificats
Aquest conflicte, que s’ha cobrat ja la vida de més de 470.000 persones i que ha provocat una de les majors crisis humanitàries a les quals la xarxa Càritas ve donant resposta en l’última dècada, ha convulsionat tota la regió i nombrosos països de l’Est d’Europa.
En data d’avui s’estima que més d’11 milions de persones necessiten assistència humanitària, dels quals 4,7 milions són persones amb necessitats urgents. Uns 6,7 milions d’aquests damnificats són desplaçats interns.
Tot fa preveure que, almenys a curt termini, el clima bèl·lic i la inseguretat continuaran, sobretot en el nord-oest, amb el consegüent flux de nous desplaçaments de civils, on els bombardejos han obligat a centenars de milers de persones a abandonar les seves llars en un intent desesperat per trobar seguretat en aquesta zona de Síria.
