Les prioritats s’ha centrat en el suport a les famílies que han perdut els seus mitjans de vida, majors solos i persones sense llar.

Quan es compleix l’aniversari de la declaració de l’estat d’alarma a causa de l’impacte de la Covid-19 al nostre país, Càritas Espanyola rendeix comptes de com ha estat la seva resposta en els últims dotze mesos als greus efectes socials de la pandèmia.

En una roda de premsa en la qual han intervingut el president i la secretària general de Càritas, Manuel Bretón i Natalia Peiro, al costat del coordinador de l’Equip d’Estudis, Raúl Flores, s’ha presentat un informe amb dades detallades sobre les accions desenvolupades des de març de 2020 pel conjunt  de les 70 Càritas Diocesanes del país.

A més de rendir un reconeixement al profund dolor per les pèrdues humanes que segueix causant el coronavirus en el conjunt de la societat espanyola i, com a part d’ella, en la família Càritas i en la seva àmplia base social, l’informe posa el focus en les fites de l’activitat duta a terme per a auxiliar a les persones i famílies en situació més vulnerable. Les dades no sols es refereixen al treball dins de les nostres fronteres, sinó que amplia la seva mirada cap al suport que Càritas Espanyola ve donant a les demandes d’ajuda de moltes Càritas germanes de països empobrits colpejades per aquesta emergència global.

La xarxa de suport i escolta de Càritas és testimoni de com la pandèmia està disparant les dificultats que impedeixen el seu accés a una vida digna

En el Dia Internacional de la Dona, Càritas alerta de com la pandèmia sanitària provocada per la Covid-19 està augmentant les desigualtats entre homes i dones, i les greus vulnerabilitats a les quals elles s’han d’enfrontar cada dia tant en els àmbits econòmic i social com a educatiu.

A través de la seva àmplia xarxa de programes de suport i escolta (centres de dia, recursos residencials o serveis d’atenció, entre altres). Càritas és testimoni de com durant la pandèmia s’han disparat les dificultats de les dones acompanyades per a accedir a una vida digna i minven encara més les oportunitats de triar el seu propi projecte de vida a causa de les barreres que impedeixen el seu desenvolupament personal i laboral.

La Covid-19 també té rostre de dona

Els efectes de la pandèmia no són neutres quan al gènere de les persones acompanyades per Càritas. Les dones són doblement colpejades per un model estructural, en el qual a la situació de violència masclista se suma les desigualtats múltiples, com són l’origen ètnic, l’edat, la situació socioeconòmica, la discapacitat o la ubicació geogràfica, que impacten en les dones en condicions més precàries i augmenta el seu risc d’exclusió social. Si en 2020 dèiem que la pobresa té rostre de dona, en 2021 podem testificar, per la nostra experiència, que els efectes de la pandèmia també ho tenen.

Manuel Bretón i Natalia Peiro seguiran al capdavant de la Confederació durant els pròxims tres anys

La Comissió Permanent de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), reunida a Madrid els dies 23 i 24 de febrer, ha decidit renovar en els seus càrrecs per un nou període de tres anys a Manuel Bretón com a president de Càritas Espanyola i a Natalia Peiro com a secretària general.

En un missatge dirigit a tota la Confederació Càritas, el president i la secretària general
expressen la seva “alegria i agraïment” als bisbes per aquesta confirmació que “per a nosaltres és un privilegi i una gran responsabilitat”.

“Sabeu que contau amb la nostra disponibilitat i compromís indestructible –afirmen en
la nota—, i amb tot l’agraïment, perquè res d’això hagués estat possible sense
la vostra ajuda i la vostra confiança. Això és per a nosaltres importantíssim. El vostre suport constant ens ha fet més forts i, sens dubte, millors”. Manuel Bretón i Natalia Peiro fan, a més, un reconeixement al delegat episcopal de Càritas Espanyola, Vicente Martín, i al vicepresident, Enrique Carrero, als qui agraeixen “el seu compromís amb nosaltres, amb aquesta Confederació i amb aquest Equip Directiu unit i còmplice a intentar enfortir i enfortir-nos com a Confederació i com a família en favor dels quals més ens necessiten per a complir la missió de la nostra Església, els seus pastors i l’Evangeli que ens guia ”

La  proposta, la qual també s’ha adherit Càritas, té com únic fi facilitar a tots els nens i nenes migrants la seva transició a la vida adulta.

La proposta de modificació que plantegen els professionals i entitats expertes té com a objectiu garantir la plena i efectiva integració en la societat espanyola d’aquests nens, nenes i joves, d’acord amb la legislació nacional i internacional que garanteix la protecció dels Drets Humans, i, especialment, els Drets de la infància.

El document presentat se centra en els articles relatius a la identificació, documentació, tramitació i renovació de les autoritzacions de residència i treball dels nens, nenes i adolescents que han arribat sols a Espanya i que han estat sota la guarda i/o tutela de les entitats públiques de protecció de les Ciutats i Comunitats Autònomes.

Seguint la línia de les recomanacions del Defensor del Poble ja acceptades pel Ministeri, es planteja la necessitat d’una modificació exhaustiva dels articles 196, 197 i 198, i, fent un pas més, es proposen modificacions dels articles 148, 190 i 211 del mateix text reglamentari.

A més, s’inclouen diverses Disposicions Transitòries per a l’aplicació retroactiva del Reglament, amb l’objectiu de documentar a tots els joves que, si bé van ser menors d’edat des de l’1 de gener de 2018 fins a l’actualitat, no van accedir a la seva documentació malgrat tenir dret a això, la qual cosa els situa en situació d’exclusió social.

Les entitats promotores de Església x Treball Decent  centraran els seus esforços en 2021 a reclamar l’adopció de polítiques en favor d’ocupacions decents.

Amb el lema «Ara més que mai, treball decent», les entitats promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent centraran els seus esforços, aquest any 2021, a assenyalar que ha arribat el moment d’adoptar polítiques i compromisos en favor d’ocupacions dignes, sostenibles i inclusives. La pandèmia ha agreujat la ja difícil situació del món del treball i ha revelat els límits del treball mercantilitzat. El model de relacions laborals actual no assegura a milers de treballadors i de treballadores accedir a un treball decent que permeti atendre necessitats bàsiques com arribar a fi de mes, conciliar la vida laboral i familiar, l’accés a l’habitatge, la seguretat i salut laboral o el confort energètic, la participació social, etc.