8 de març: La realitat de pobresa i exclusió social que Càritas acompanya cada dia té rostre de dona

Càritas alerta de les conseqüències de la discriminació de gènere, estancada en un sistema estructural de desigualtat i injustícia

«Tota violència infligida a la dona és una profanació de Déu» (Homilia de l’1 de gener 2020, Papa Francesc).

Davant la celebració del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Càritas recorda que la realitat de pobresa i exclusió que Càritas acompanya cada dia té rostre de dona i alerta sobre l’impacte i les conseqüències que suposen la discriminació de gènere,  estancada en un sistema estructural de desigualtat i injustícia social. I denunciam que les múltiples violències que es continuen exercint cap a les dones –tant sexuals com físiques, laborals i psicològiques— són una conseqüència directa d’aquesta desigualtat estructural.

Per aquesta raó, l’assoliment de la igualtat de gènere en el món és un dels grans reptes del segle XXI. Al setembre d’enguany es compleix el 25è aniversari de la Declaració i Plataforma d’Acció de Pequín, una de les fites més importants a nivell global a favor dels drets de les dones. Però 25 anys després i malgrat els avanços produïts, les dades ens diuen que les mesures posades en marxa són encara insuficients i és molt el camí que queda per caminar. Destaquem alguns dels reptes pendents:

– Les dones ostenten majors taxes de pobresa que els homes. En el seu recent informe sobre la situació a Espanya, el Relator Especial de Nacions Unides sobre l’Extrema Pobresa i els Drets Humans, Philip Alston, especifica que les dones registren taxes més altes de pobresa relativa, manca material severa, baixa intensitat d’ocupació i pobresa extrema. A més, segons el VIII Informe Foessa, el risc de pobresa augmenta un 20% més en les llars sustentades per dones i més encara en llars monomarentals, on se sumen les dificultats derivades de la conciliació.

– La bretxa de desigualtat en l’àmbit de l’ocupació continua existint. Segons dades d’Eurostat, Espanya té la segona taxa més alta de desocupació femenina a la Unió Europea. A això se suma la baixa qualitat laboral que revela el fet que el 50% de les jornades parcials exercides per dones siguin indesitjades i que obeeix, sobretot, al fet que elles continuen sent les principals sustentadores de cures. Segons dades del citat Informe Foessa, el 95% de les persones que compten amb treball a temps parcial per a poder dedicar-se a la cura són dones, la qual cosa suposa no sols un fre en les seves carreres laborals, sinó l’accés a ocupacions amb salaris i pensions més baixos.

– La desigualtat de gènere és, en no poques ocasions, el motiu que empeny a les dones a començar un projecte migratori. En aquestes situacions, les dones estan molt més exposades que els homes als llargs itineraris i processos de trànsit transfronterers, amb seriosos riscos, entre altres, de ser objecte de violència sexual o de captació per xarxes de tràfic de persones. I als països d’acolliment, s’enfronten a la triple discriminació que suposa ser dones, migrants i treballadores. En el cas del mercat laboral, per exemple, sabem per pròpia experiència com les dones migrants ostenten la major taxa d’ocupacions en l’àmbit a les cures (residències de majors, cuidat de menors, ús de la llar…), subjectes, en general, a una menor remuneració en un sector caracteritzat per la temporalitat i l’economia submergida.

Les conseqüències de les violències en les dones a les quals acompanyem cada dia en tot el país a través de la nostra xarxa de recursos de suport i escolta tenen un efecte esquinçador: greus dificultats d’accés a una vida digna i escasses oportunitats de triar el seu propi projecte vital per les barreres que impedeixen el seu desenvolupament personal i laboral. Cada vegada ens trobem en els nostres programes amb més dones que sofreixen un fort impacte psicològic derivat de situacions de violència i al qual, al costat de quadres d’aïllament social, desconfiança i inseguretat, se sumen problemes com a addiccions, pèrdua de ritme social, por, estrès o deterioració de l’autoestima.

L’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, que situa la protecció dels Drets Humans en el centre dels seus 17 Objectius, considera que la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i les nenes és una peça angular per al desenvolupament humà i sostenible dels pobles. La profunda experiència acumulada per Càritas tant a Espanya com en tercers països en l’acompanyament a persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social així ho corroboren.

És necessari que el lideratge demostrat per les dones en els seus processos d’apoderament i participació social s’integrin en totes les esferes de la vida, tant pública com privada. Càritas aposta per les dones com a motor de desenvolupament, ja sigui des de l’acció de base, on el personal voluntari i contractat de la nostra Confederació té majoritàriament rostre de dona, com en l’acompanyament a dones en situació d’exclusió social a través de projectes específics a Espanya i en altres llocs del món. En aquests processos som testimonis de l’activa capacitat de les dones a l’hora de protagonitzar el seu propi desenvolupament, la qual cosa demostra en quina mesura un altre model de societat basat en la igualtat, tant en la llar com en les comunitats i en la vida política, és possible.

Per tot això, des de Càritas convidem a les Administracions públiques, als responsables polítics, als agents econòmics i socials, a la comunitat cristiana i a tota la societat a treballar per un món lliure de violències masclistes on no es criminalitzi a les víctimes, sinó als culpables; a evitar la politització de les violències viscudes per les dones, prenent consciència de no són fets aïllats i que, per tant, reclamen respostes públiques valentes i unànimes; i a apostar de manera intensiva per una educació basada en la igualtat de rols i la tolerància que serveixi per a eradicar les conductes masclistes encara imperants en la nostra societat.

Càritas aposta en aquesta Jornada per continuar treballant a favor d’un marc de relacions entre homes i dones sense barreres ni divisions, on els drets de les dones, siguin protegits, respectats i garantits. Només a través de la posada en marxa de polítiques públiques reals, dotades de recursos, encaminades a eradicar les desigualtats existents tant en l’àmbit internacional, nacional com a local, podrem aconseguir viure en una societat autènticament igualitària, inclusiva i sostenible.

Càritas Europa reclama amb urgència una reacció humana a la frontera greco-turca

Recorda que les persones migrants no han de ser vistes com una amenaça a la seguretat

Càritas Europa ha emès una nota en la qual reclama amb urgència una reacció humana a la frontera greco-turca.

Es necessita amb urgència una reacció humana a la frontera greco-turca

Els migrants no han de ser vists com una amenaça a la seguretat; són persones en una situació vulnerable que necessiten la nostra ajuda. En resposta als últims esdeveniments dramàtics a la frontera greco-turca, Càritas Europa crida Europa a unir-se en els principis de dignitat i humanitat per a alleujar el sofriment dels més vulnerables.

Els terribles i desesperats esdeveniments dels últims dies a la frontera entre Turquia i la UE exigeixen una reacció ràpida i humana per part de les pròximes reunions extraordinàries del Consell de Justícia i Assumptes d’Interior i d’Afers exteriors de la UE. En conseqüència, Càritas Europa fa una crida a la UE i els seus Estats membres perquè busquin urgentment una solució humana i digna a la dramàtica situació humanitària que ara s’està desenvolupant a la frontera exterior de Grècia, tant a les illes com en el continent, després que Turquia obrís la seva frontera exterior cap als Estats de la Unió.

“Les persones que intenten arribar a Europa a la recerca de protecció han de ser tractades amb dignitat i respecte, i mai ser saludades amb gasos lacrimògens, armes de foc o odi. Europa ha de defensar valors com la humanitat i la solidaritat, que són el nucli de la fundació de la UE”, afirma Maria Nyman, secretària general de Càritas Europa

Centrar-se exclusivament en els controls fronterers es tradueix en la criminalització de les persones en situació de mobilitat i alimenta un pànic irracional. La UE i els seus Estats membres han d’elaborar un pla col·lectiu sòlid per a proporcionar ajuda humanitària als milers de persones, incloses famílies, dones i nens, que han fugit de les guerres, la persecució i la fam, i que ara estan atrapats a la frontera exterior de la Unió.

No podem acceptar la mort de nens quan intenten aconseguir la seguretat de la UE. I no podem mirar passivament quan els nostres guardacostes ataquen i empenyen als migrants a bord d’un pot en situació precària, tractant d’arribar a terra ferma, com ha succeït a Grècia aquesta setmana. En paraules del Papa Francesc, hem d’atallar la «globalització de la indiferència». Europa ha d’assumir les seves responsabilitats i valors fundacionals.

A més, Europa ha de mostrar solidaritat cap a Grècia i els sol·licitants d’asil que queden als llimbs legal, especialment a les illes gregues. Els Estats de la UE haurien de reubicar urgentment als sol·licitants d’asil, començant pels més vulnerables, com són els menors no acompanyats. Reiterem aquesta crida al costat d’altres 64 organitzacions europees de la societat civil, la qual cosa subratlla encara més la urgència de la situació inhumana.

Segons l’ACNUR, 40.000 migrants es troben en campaments oficials a les illes gregues, que estan dissenyats per a albergar només a 6.000 persones. Milers més viuen en campaments improvisats, sense accés a serveis o atenció mèdica. La frustració augmenta entre la població migrant que queda als llimbs i els illencs que se senten abandonats per les autoritats gregues i la resta d’Europa. Això ha provocat diverses manifestacions, majors tensions, violència i racisme cap als migrants. Una atmosfera cada vegada més tòxica cap a les ONG i els voluntaris que fan costat als migrants també ha provocat diversos atacs.

De manera similar a l’ACNUR, Càritas insta a totes les parts a abstenir-se d’usar la violència contra els migrants i les ONG que els rescaten i secunden. Condemnem enèrgicament les restriccions aplicades a l’accés a l’asil i la devolució que s’estan duent a terme a Grècia i a la frontera turca.

Reconeixent que la situació actual està relacionada amb la crisi humanitària a Síria i els països veïns, és encara més imperatiu que la UE no miri cap a un altre costat; al contrari, hauria d’intensificar els seus esforços diplomàtics per a negociar la fi de la guerra a Síria i proporcionar suport humanitari a les persones recentment desplaçades a la regió de Idlib. No oblidem que més de 12 milions de persones han estat desplaçades per la repressió i la violència a Síria des de 2011. Ja és hora que aquestes persones rebin una mica d’humanitat i pau.

Com l’acord UE-Turquia està a punt de complir, el 18 de març, el seu «aniversari» de 4 anys, aquests dramàtics esdeveniments confirmen que aquest acord no és, ni va ser, una mesura sostenible per a respondre al creixent nombre de persones que necessiten protecció. La UE i els seus Estats membres no poden continuar externalitzant les seves polítiques d’asil i migració a països veïns com Turquia o Líbia. En el seu lloc, haurien de dissenyar polítiques humanes que estiguin arrelades en els valors de la UE, com la solidaritat i el repartiment de responsabilitats, i que compleixin plenament amb els drets fonamentals. Aprenguem dels nostres errors de no haver ideat solucions sostenibles per a la mobilitat humana i reconeguem la necessitat d’implementar polítiques integrals a llarg termini que incideixin en les causes que condueixen a la migració forçada.

Càritas Mallorca va recollir l’any passat 179.122 quilos de roba en els Eroski de la nostra illa

La roba obtinguda procedeix dels 33 contenidors situats en supermercats Eroski de Mallorca. La xifra suposa un increment de 1.613 quilos respecte a 2018.

Fruit del conveni entre Càritas Mallorca i Eroski, per tercer any consecutiu, els resultats de recollida de roba han estat un èxit en els 33 supermercats Eroski de l’ illa que disposen de contenidor vermell

El total de roba recollida durant els 3 anys de conveni amb Eroski ascendeix a 515.496 quilos. El mes de novembre de 2019 va ser el que va obtenir els millors resultats, amb 20.006 quilos.

La roba dipositada en els contenidors és recollida periòdicament per Eines x Inserció, empresa vinculada a Càritas Mallorca, que s’encarrega de la seva gestió a través de projecte Moda re-. La iniciativa, d’àmbit nacional, que promou la generació d’ocupació a través d’itineraris d’inserció sociolaborals i el consum responsable gràcies a la reutilització de roba.

El projecte Moda re- suposa a Mallorca 10 persones amb contracte d’inserció, 202 contenidors de Càritas de recollida de roba, una planta de transferència, així com 9 botigues solidàries a l’illa on es pot adquirir la roba recuperada.

Càritas Mallorca i Eroski mantindrà l’acord per a continuar amb el projecte social, apostant per una iniciativa social i solidària que fomenta el consum responsable i la preservació del medi ambient, valors que comparteixen les dues entitats

Els ingressos dels productors de cacau disminueixen mentre el mercat global augmenta la seva facturació

L’informe «Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament de cacau» revela les injustícies del mercat mundial d’aquest producte

Amb motiu de la celebració, el 20 de febrer, del Dia Mundial de la Justícia Social, la Coordinadora Estatal de Comerç Just, de la qual Càritas espanyola en membre actiu, posa el focus en les injustícies que es deriven de la comercialització mundial del cacau. Per a això, saca a la llum l’informe «Cap a la sostenibilitat de les cadenes de subministrament de cacau”, en el qual es constata la disminució d’ingressos dels qui produeixen cacau mentre el mercat global augmenta la seva facturació.

La majoria de les persones que conreen cacau continuen vivint en la pobresa. A Costa d’Ivori, principal país productor, les famílies cacau-cultoras cobren, de mitjana, ingressos que no arriben al 37% de la renda mínima de subsistència. Mentrestant, el mercat global de la xocolata, estimat en uns 103.000 milions de dòlars i cada vegada més concentrat en menys empreses, creix a un ritme del 7% anual. La pobresa de les famílies acreix altres problemàtiques, com el treball infantil o la desforestació.

L’estudi assenyala que per a uns 50 milions de persones la producció de cacau és el seu principal manteniment. No obstant això, els seus ingressos contrasten amb l’obtingut pels fabricants de xocolata, que reben al voltant del 40% del preu final d’una tauleta, o els detallistes, prop del 35%. Es tracta d’un mercat en alça, que s’estima que aconseguirà en 2024 els 162.000 milions de dòlars. Aquests ingressos queden, a més, en poques mans: només 3 grans empreses concentren el 60% del processament mundial de cacau, mentre altres 6 empreses controlen el 40% del mercat global de consum de xocolata.

Treball infantil


El treball infantil és una de les problemàtiques encoratjades per la pobresa de les famílies productores. En 2015, 1,2 milions de menors a Costa d’Ivori i 0,9 milions a Ghana treballaven en aquest sector, dels quals entre el 80 i el 90% s’ocupaven de tasques perilloses com suportar càrregues pesades, manipular productes químics o treballar amb matxets. En les zones mitjanes i altes de cultiu, el 26% dels menors de Costa d’Ivori i el 46% a Ghana treballaven més hores de les permeses, segons dades de la Universitat de Tulane.

Malgrat les iniciatives dutes a terme en els últims anys per part del sector, com el conegut com a “Protocol Harkin-*Engel”, el Baròmetre del cacau de 2018, conclou que “ni una sola empresa o Govern es troba prop de l’objectiu d’eliminar el treball infantil, ni tan sols del compromís de reduir-lo en un 70%”.

Finalment, l’informe planteja una sèrie de mesures dirigides a la UE –principal consumidor de la xocolata— per a afavorir cadenes de subministrament de cacau més sostenibles i humanes, com imposar l’obligació a les empreses de treballar amb cacau produït d’acord amb criteris socials i ambientals adequats.

Comerç just i consum responsable


Caritas, a través de la seva Xarxa Interdiocesana de Comerç Just (integrada per 36 botigues i 74 punts de venda en tota Espanya) comercialitza xocolata i cacau en totes les seves varietats, que compleixen amb tots els criteris i certificats del comerç just.

Davant la celebració del Dia Mundial de la Justícia Social, la xarxa de Comerç Just de Càritas convida als consumidors a adoptar hàbits de consum responsable i a optar per la compra de xocolates d’origen certificat i sostenible, sabent que cap nen ha treballat en la seva producció, que s’ha respectat el medi ambient i que s’ha pagat un preu just en origen als productors de cacau.

12ª edició de la Clínica Jurídica a Càritas Mallorca

Alumnes de Dret de la UIB fan pràctiques a l’entitat per a assessorar i resoldre qüestions jurídiques de persones en situació d’exclusió  social

Gràcies a l’acord  amb la Facultat de Dret de la UIB i del Col·legi d’Advocats, s’ha iniciat una nova edició de la Clínica Jurídica a Càritas Mallorca, un espai perquè alumnes de Dret de tercer any de carrera endavant, facin pràctiques a l’entitat per un període de 4 mesos.

Amb la supervisió d’advocats col·legiats, voluntaris en matèria de dret i treballadores socials,així comde la coordinadora del projecte, Margalida Capellà ( doctora de Dret Públic per la UIB) els alumnes prenen contacte amb famílies i persones que acudeixen a Càritas per a resoldre dificultats jurídiques a diferents àmbits, casos pràctics molts d’ells relacionats amb drets bàsics que necessiten respostes i solucions.

Pedro i Sara , són els dos alumnes de Dret de la UIB que han començat les pràctiques a Càritas en aquesta 12 ª edició de la Clínica Jurídica.Un dia per setmana aquests alumnes prenen contacte a través d’entrevistes amb les persones que acudeixen a l’entitat. En funció de la demanda, tramiten la petició a través de les administracions corresponents,sempre amb el seguiment dels advocats i tècnics socials que valoraran les respostes que se’ls hi donen a les famílies.

Les peticions jurídiques que es tramiten a la Clínica Jurídica de Càritas Mallorca són de diferents àmbits com l’accés a l’habitatge, els tràmits per accedir a drets bàsic , o qüestions relacionades amb estrangeria, situacions difícils de resoldre amb moltes dificultats en el dia a dia.

Aquestes pràctiques suposen pels alumnes de Dret, no només assolir uns coneixements a nivell professional de la seva especialitat, sinó també un descobriment de les diferents realitats socials que viuen les persones i famílies que acudeixen a Càritas, així com una aprenentatge a nivell humà, arrel del contacte i el vincle que s’estableix a través de l’acompanyament de les persones.

El projecte de Clínica Jurídica, que va néixer al 2012, vol apropar la justícia social als alumnes de Dret i sensibilitzar sobre la situació de dificultat que tenen molts dels col·lectius de la societat per accedir al dret de la justícia.